“A Europa no s’hi va per subratllar com som de diferents”

Portem cinc dies de campanya quan em trobo amb Maria Badia a l’Hotel Colón de la plaça de la Catedral de Barcelona. Ens asseiem al bar i la candidata socialista demana, ai las, un te. “Ja demanaria una copa, però he anat a un dinar on he picat alguna cosa que no m’ha caigut bé”, s’excusa. Això de quedar amb candidats amb campanya per compartir-hi una copa és una pretensió més vana que esperar que Zapatero compleixi una promesa. En tot cas, consignem per al coneixement general que, en campanya, com reflexiona Maria Badia, “es menja força malament”. Si tu no hi vas, no tindràs cremor d’estómac.

Maleni, quina Maleni?
Com que no és cap secret que, fins a aquesta campanya, Maria Badia no era gaire coneguda per l’afició, recorro a allò de demanar-li què diria per presentar-se a si mateixa. “Sóc una dona”, comença, i penso que és una sort que m’ho confirmi, perquè encara l’hauria confós vés a saber amb qui. Però de seguida completa la descripció una mica més: “Sóc molt curiosa, m’interessa tot. També sóc molt tossuda, perquè m’agrada aprendre, i una mica pesada, perquè necessito entendre-ho tot. M’agrada el treball en equip, i sóc pencaire. En política, hi vaig entrar de la mà de Raimon Obiols i de Joan Raventós, que van ser decisius per a mi, quan jo encara estava a Convergència Socialista. De vegades em sorprenc quan penso en els anys que hi porto, i m’adono que és per la gent. La meva vida sempre s’ha aguantat damunt tres potes: la família, els amics i la vida professional, o política. De vegades és complicat gestionar totes tres coses, però, fins ara, me’n surto”.

Fetes les presentacions, em recordo d’una altra persona que també és una dona i també és una socialista de llarga militància. Es diu Magdalena Álvarez –tot i que els seus amics, com ara la ciutadania catalana, li diuen Maleni– i, oh casualitat, ocupa el tercer lloc de la llista socialista per a les europees, just per davant de Maria Badia. És a dir, que Badia és la cap de llista del PSC, però ocupa el quart lloc en la llista global. “Bé, el PSC té la seva llista, i la té emparentada amb la del PSOE, igual que CiU l’hi té amb d’altres partits, o Esquerra amb d’altres”, explica. I la Maleni, se l’espolsa de pressa: “Jo no he treballat mai amb ella, tot i que recordo que, quan era consellera d’Economia a Andalusia, tenia fama de bona gestora. És cert que, com a ministra, va tenir una forma d’actuar que no va ser plaent per a Catalunya. Però a la llista no hi anem només ella i jo, sinó que hi ha moltes més persones, i molt valuoses”.

Catalans o letons
A Brussel·les no s’hi ha d’anar a parlar dels problemes interns de Catalunya? “En aquest punt em sembla que hi ha una certa confusió”, replica. “Nosaltres, a Brussel·les, hi anem com a catalans, lògicament, i hi anem a defensar els interessos de Catalunya dins la UE, com els letons ho fan amb els de Letònia. Ara bé: hem de procurar no anar allà a subratllar el que ens diferencia, sinó allò que tenim en comú. Si anem sempre insistint en com som de diferents, no ens en sortirem”.

Maria Badia no desmenteix l’opinió general sobre els comicis europeus: és a dir, que tenen poca capacitat de mobilització (per dir-ho fi) i que els partits els plantegen sempre en clau domèstica, o local, o com en vulguin dir. “És cert: en general hi ha poca actitud europeista. La UE és una unió d’Estats, i de moment té dimensió tècnica, però li falta encara adquirir més dimensió política. No hi ha encara un sentiment de ciutadania europea, i no hi serà mentre no creixi aquesta dimensió política de la UE”.

Li demano a Maria Badia que qualifiqui els candidats de la resta de llistes, tal com ells també han fet amb ella. “Començaré pel fàcil”, diu, després de pensar-s’ho un moment. El fàcil és Raül Romeva, de qui diu que “té bona imatge, i comunica molt bé”. De Ramon Tremosa, opina que “va una mica perdut, però em transmet la sensació que m’hi podré entendre bé”. A Oriol Junqueras, “el veig sempre tan capficat en temes identitaris que em queda una mica lluny. Però se’l veu bona gent”. I finalment, coincideix amb tots els altres a destacar d’Aleix Vidal-Quadras “la seva intel·ligència, tot i que”, matisa, “sigui una intel·ligència que va en la direcció equivocada”.

De Tremosa als vins
Tanmateix, amb tots ells espera “poder treballar plegats en moltes coses. Això que diu Tremosa que els socialistes acabem la majoria de vegades amb els populars està mal explicat. Cal formar majories, els grups al Parlament Europeu són els que són i tenen el pes que tenen, i el grup popular és el que té més pes. Això és el que hi ha, i, si surt elegit, Ramon Tremosa també tindrà ocasió de comprovar-ho”.

Al final, em diu que, si s’hagués trobat en condicions de prendre alguna cosa més estimulant que un te, hauria demanat un vi blanc. Un riesling, potser, que fa europeu? “Un riesling el demanaria si fos a Alsàcia, per exemple. Però, quan sóc aquí, demano algun Penedès, que són molt bons”. Doncs salut, candidata.