Merkel, imbatible?

Què té la cancellera Angela Merkel que la fa imbatible? Ni un sol sondeig, de fa mesos, apunta la possibilitat que pugui ser derrotada en les eleccions generals de diumenge vinent i a mesura que s’acosta el gran dia de la seva reelecció se la veu més i més segura que, damunt, podrà governar amb els seus socis naturals, el Partit Liberal (FDP).

La seva Unió –la CDU/ CSU, suma de la Unió Cristianodemòcrata que presideix, més l’agermanada Unió Socialcristiana de Baviera– va recuperar el poder fa quatre anys, amb només un 35,2 per cent dels vots –davant el 34,2 del Partit Socialdemòcrata (SPD) de l’aleshores canceller Gerhard Schröder–. Des dels anys 50, les dues formacions majoritàries plegades mai no havien quedat per sota del 70 per cent. D’aquesta feblesa va néixer la gran coalició, atès que cap dels dos grans no tenia força parlamentària per aliar-se amb un soci petit. I d’aquesta situació anòmala s’ha passat ara a una altra raresa. Que Merkel tingui com a rival el seu segon al govern, el ministre d’Exteriors Frank-Walter Steinmeier.

La feblesa els va unir, Merkel ara en reclama el divorci. El darrer sondeig de la primera cadena de la televisió pública ARD –fet per Infratest i considerat el més seriós del país– pronosticava aquesta setmana un 35% per a la CDU/CSU i un 14% per a l’FDP, el mateix que set dies enrere. A l’SPD li dóna, per fi, una remuntada de tres punts, fins al 26 per cent. Aquests tres puntets que guanyen els socialdemòcrates són els que perden Els Verds –dos punts– i L’Esquerra –un punt–.

Els pronòstics mantenen, doncs, les files de Merkel al mateix nivell que el 2005, mentre que l’SPD, tot i remuntar posicions, quedaria clarament per sota. Del 70% que sumaven quatre anys enrere passem ara al 61, un nou toc d’alerta sobre la situació de les grans formacions alemanyes que amenaça el concepte tradicional d’alternança al poder, sustentades en un aliat petit. La gran coalició ha fet créixer els petits, mentre un dels grans resisteix i l’altre perd electorat.

Merkel fa campanya per alliberar-se del soci actual, Steinmeier, en favor del liberal Guido Westerwelle, però aquesta constel·lació tindria, segons els sondejos, una majoria precària. El 49% que sumen entre CDU/CSU i FDP li donarien la majoria d’escons al nou Parlament gràcies a un sistema electoral complex que combina dos vots. La composició del Bundestag (cambra baixa) surt de la suma dels escons guanyats per mandat directe –el candidat més votat a cada districte– més els proporcionals de les llistes dels partits polítics.

Merkel vol tornar al sistema d’aliances clàssic, diu, no perquè la gran coalició no hagi funcionat bé –es desfà en elogis a la bona col·laboració–, sinó perquè amb l’FDP té més afinitats programàtiques.

Menys comoditat parlamentària, una oposició més forta, però més ministres per a la CDU/CSU, en comptes del repartiment paritari actual.
Si és o no imbatible ho diran les urnes. Infratest recorda que hi ha un 26 % d’indecisos, dels quals un 12% són dels que ho decideixen de camí al local electoral. I si finalment governa Merkel amb el soci desitjat pot dependre, també, del que diguin els socis bavaresos, el president del qual, Horst Seehofer, no dissimula la seva antipatia per Westerwelle –ha arribat a fer al·lusions a la seva homosexualitat declarada, cosa que va més enllà de l’anècdota a la catòlica Baviera–. Merkel no se la pot jugar amb una majoria precària si no compta amb el suport ple dels germans bavaresos.