El cas Millet situa en un bucle el debat polític a Catalunya

Un bucle, en programació informàtica, és una sentència que es fa diferents vegades en una secció aïllada del codi. I en això, en una repetició eterna, s’ha convertit el debat polític català per obra i gràcia del cas Millet i les subvencions que la Fundació Orfeó Català va donar a la Fundació Trias Fargas de CDC –ara CatDem–. Així, de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut, per exemple, s’ha passat a parlar dia sí dia també del Palau de la Música i les seves ramificacions polítiques. Un debat en què els tres partits del govern semblen intentar marcar una ratlla i situar CiU al costat de les irregularitats de Fèlix Millet. Ahir mateix, l’executiu anunciava que pensa recórrer la llibertat de Millet i el seu soci Montull i que fins i tot canviarà el decret sobre les Creus de Sant Jordi perquè l’expresident del Palau de la Música la torni, alhora que suggeria a la Trias Fargas que torni els 630.000 euros que va rebre de la institució.

Però l’argument de la legalitat serveix als convergents per negar-se a tornar aquests diners i també a fer públic el contingut dels convenis amb l’Orfeó Català. Sotmès a la pressió mediàtica, Artur Mas va dir ahir a TV3 que no els ensenyarà a la premsa i que només els mostrarà al Palau o a un jutge si es dóna el cas que els hi demani. La raó és la de no perdre donants.

Reunió amb els patrons
La formació considera que els donants no veuran amb bons ulls que es publicitin els convenis fruit de la pressió –multiplicada pel fet que entrem en curs electoral i que l’objectiu és desgastar l’adversari–, encara que en aquest cas es tracti dels documents del Palau i no afecti altres entitats. Precisament ahir el director de la Trias Fargas, Agustí Colomines, es va reunir amb els patrons de la fundació –la major part dels quals són pesos pesants de la direcció convergent– per posar en comú el contingut dels convenis. “Vam comprovar que està tot en ordre”, apunten fonts presents a la reunió.

Si els partits que integren el govern es troben d’allò més còmodes en aquest debat –que no els genera diferències, com d’altres–, CiU frisa per girar full i desfer-se de l’associació Millet-corrupció-immoralitat que l’amenaça. Tot i així, Mas no es va estar de recordar que La Caixa va condonar un deute de més de set milions d’euros al PSC quan va arribar al govern de la Generalitat. “Si entrem en el terreny de la moralitat i l’ètica, que no només es parli sobre CiU, sinó sobre tots els partits”, es va queixar. Una altra de les coses que denuncien també els convergents és l’aportació que l’Obra Social Caixa Catalunya va fer a la fundació del PSC, la Rafael Campalans. Joan Ferran va reiterar en el seu blog que les donacions són “immorals”.

Per cert que Mas va recordar que el tinent d’alcalde barceloní Carles Martí demanava la Medalla de la Ciutat per a Millet fa tres mesos i ahir mateix Martí va exigir a Xavier Trias “reconèixer” que en la campanya del 2007 CiU va utilitzar fons rebuts de l’Orfeó. Trias encapçala les enquestes a Barcelona en un dels pitjors moments de popularitat de Jordi Hereu. Martí va demanar la dimissió d’Antoni Vives, que va ser cap de campanya de Trias.