‘Lideresa’ del PP per un dia

“És per a mi un honor pujar a aquesta tri­buna, davant la seu de la sobi­ra­nia naci­o­nal...”, va arren­car Espe­ranza Aguirre a la tri­buna d’ora­dors del Congrés esvaint un dubte que cap dipu­tat tenia. “No he vin­gut a dema­nar pri­vi­le­gis per als madri­lenys, sinó equi­tat per a tots els espa­nyols”, es va pre­sen­tar la pre­si­denta madri­le­nya davant un hemi­ci­cle amb un terç d’entrada. No es refe­ria a l’equi­tat d’ins­tal·lar un hub de vols inter­con­ti­nen­tals a cada capi­tal de província amb una línia de metro fins a cada ter­mi­nal, com té Madrid, sinó a la de refor­mar la Lofca per dei­xar sense efecte la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera de l’Esta­tut segons la qual l’Estat ha d’inver­tir a Cata­lu­nya l’equi­va­lent al seu pes dins el PIB esta­tal (18%).

A les qua­tre de la tarda, Aguirre va revi­si­tar un faris­tol obli­dat des de feia 11 anys, quan era minis­tra d’Edu­cació amb Aznar, per defen­sar una pro­po­sició de llei apro­vada per l’Assem­blea de Madrid l’octu­bre del 2007 que pretén blin­dar l’“equi­tat” entre comu­ni­tats de règim comú i que cap Esta­tut con­di­ci­oni la inversió de l’Estat. La via: reto­car l’apar­tat 10 de l’arti­cle 16 de la Lofca perquè la inversió s’apli­qui “uni­for­me­ment a totes les comu­ni­tats”.

Amb la soro­llosa absència de Mari­ano Rajoy a l’escó, Aguirre es va embol­ca­llar en el greuge per camu­flar l’intent d’opa hos­til com a líder opo­si­tora. Després d’exhi­bir un gràfic sobre el càstig inver­sor a Madrid des del 2003 –l’estadística de la Real Casa de Cor­reos nai­xia curi­o­sa­ment l’any que es va inau­gu­rar la T4–, la lide­resa va des­ta­par l’ovació de fidels com l’expre­si­dent d’Endesa Manuel Pizarro, però també de mari­a­nis­tes com Soraya Sáenz de San­ta­maría, que minuts abans li havia fet de guia fins a l’escó de con­vi­dada.

Al torn de rèplica, el dipu­tat de CiU Josep Sánchez Lli­bre va lluir el revers dels gràfics en color d’Aguirre. “Troba equi­ta­tiu que de sis entra­des radi­als a Madrid cap sigui de peatge i que de les sis de Cata­lu­nya cinc siguin de peatge? I que per anar a Nova York des de Bar­ce­lona cal­gui fer un vol Bar­ce­lona-Madrid i un altre Madrid-Nova York?”, va qüesti­o­nar. A l’escó, men­tre repar­tia abraçades i petons a dipu­tats afins com Pizarro, l’excap de RTVE Fer­nando López Amor i Igna­cio Astar­loa, l’ímpetu per repli­car devo­rava Aguirre. “Deixi’l uti­lit­zar pacífica­ment el seu torn!”, va haver d’amo­nes­tar-la el pre­si­dent del Congrés, José Bono. I el seu torn va arri­bar.
“Si Cata­lu­nya té aquesta situ­ació amb les entra­des a Bar­ce­lona vol dir que està pit­jor que nosal­tres... i que reque­reix més inver­si­ons, tot el que convé a Cata­lu­nya convé a Madrid”, va con­ce­dir Aguirre en to sorprès, com si acabés de des­co­brir l’existència de vies de peatge però obvi­ant, alhora, el peatge de Bara­jas. “Ve aquí a posar-li deu­res al seu cap de files apro­fi­tant que no hi és; és vostè una nostàlgica del thatc­he­risme”, li va etzi­bar la soci­a­lista Delia Blanco des­pu­llant la vocació mon­clo­vita de la pro­ta­go­nista. Alhora, Gas­par Lla­ma­za­res (IU) espre­mia el refra­nyer castís amb malícia: “Quien empuña la espada no se ciñe la corona”.

El Congrés va rebut­jar la pro­posta madri­le­nya amb el vot de PSOE, CiU, ERC, ICV-IU, BNG i fins i tot de Rosa Díez (UPyD), per a qui “uni­for­mi­tat no vol dir soli­da­ri­tat”. Però Aguirre ni va pre­sen­ciar la votació. S’havia endut els afins a fer un cafè al pro­per Bar Manolo.