El primer ministre gal·lès celebra que al Regne Unit "no hi ha tribunal que tombi la decisió d'un parlament democràtic"

El primer ministre gal·lès, el laborista Rhodri Morgan, ha celebrat en una entrevista que al Regne Unit "no hi ha cap Tribunal Constitucional que pugui tombar una decisió d'un parlament democràtic", com l'Estatut.

Morgan vol convocar un referèndum que doti Gal·les de més autogovern i assegura que "només les cambres electes dels Lords i dels Comuns" podrien retallar o cancel·lar una ampliació de competències aprovada a Cardiff. Morgan defensa que "els anglesos reaccionen amb calma" a les reivindicacions de Gal·les, "perquè demanem el mateix que Escòcia ja té", i no es pot imaginar "de cap manera" que responguessin amb cap boicot econòmic ni fòbia cap als gal·lesos.

El primer ministre gal·lès explica que els conflictes competencials entre Gal·les o Escòcia i el Regne Unit els resolen "els polítics discutint entre ells i un govern electe negociant amb un altre", sense cap òrgan "superior" que pugui anul·lar les seves decisions. "Els referèndums, per exemple, requereixen l'aprovació del Parlament britànic per majoria simple, però un cop s'ha aconseguit això ja no hi ha cap Tribunal Constitucional que ho pugui retallar", afirma el primer ministre gal·lès, recordant que el Regne Unit "no té cap Constitució escrita".

L'executiu de Morgan, una coalició entre el Partit Laborista Gal·lès i el nacionalista Plaid Cymru, pretén celebrar abans del 2011 un referèndum per dotar el seu Parlament de "poder legislatiu exclusiu, similar al que té Escòcia", en competències com Salut, Educació, Medi Ambient, Agricultura o Desenvolupament Econòmic.

Precisament el primer ministre escocès, Alex Salmond, tot just ha confirmat que manté per a l'any que ve la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació perquè "Escòcia tingui les mateixes responsabilitats i oportunitats que nacions similars" i "tots els recursos econòmics i financers dels quals disposa qualsevol altre govern del món". Morgan augura una "pugna molt difícil" amb els anglesos, "angoixats per la possibilitat de perdre o d'haver de compartir amb l'Escòcia independent els ingressos pel petroli i el gas del mar del Nord".

El també president del Partit Laborista Gal·lès destaca la seva independència respecte al Partit Laborista Britànic que lidera Gordon Brown. "No demanem permís ni discutim amb Londres cada cosa que fem, per això no sempre ens donen suport, tenim una sana diferència d'opinions", ha explicat Morgan.

"La transferència de competències a Gal·les és relativament nova, va començar fa només deu anys, i inevitablement hi ha tensions", reconeix. Primer ministre des de l'octubre del 2000, Morgan s'ha anat distanciat dels laboristes britànics reivindicant més autogovern per a Gal·les, la devolution britànica, i desmarcant-se d'algunes de les seves polítiques, com els plans d'introduir la llibertat d'elecció i la competència en alguns serveis públics.

Culpa Madrid de la no oficialitat del català a la UE
Des de Cardiff, no només miren cap a Escòcia i els plans de referèndum de Salmond sinó també cap a Catalunya i l'Estatut. "Seguim molt atentament i amb molt d'interès les discussions entre el govern espanyol i el català, el basc o el gallec", ha assegurat Morgan, defensor d'un federalisme "asimètric i flexible" que "permeti a algunes autonomies tenir competències que d'altres no tenen".

A Brussel·les, admet, el seu govern ha seguit "l''exemple de la llengua catalana" per aconseguir que les institucions europees acceptin rebre i respondre les cartes dels ciutadans en gal·lès i que el seu ministre de Cultura, Alun Ffred Jones, fins i tot hagi pogut intervenir en llengua gal·lesa en una reunió del Consell Europeu. Morgan culpa els governs britànic i espanyol que el gal·lès i el català no siguin llengües oficials de la Unió Europea i aposta per "seguir pressionant i, a poc a poc, acostumar tothom a la idea que se'ls ha de donar un reconeixement apropiat per l'estatus d'igualtat que tenen amb l'anglès i el castellà a Gal·les i a Catalunya". La llengua gal·lesa, però, a diferència de la catalana, només la parla el 19% de la població de Gal·les, unes 600.000 persones.

Catalunya i Gal·les van signar un protocol de cooperació el 6 d'abril del 2001, quan l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Gal·les. "Estem sempre oberts a propostes per aprofundir i ampliar aquesta relació" per "enfortir no només la cooperació intergovernamental sinó l'activitat econòmica o cultural", ha defensat Morgan.