Ahmadinejad culpa ara els occidentals de la crisi a l’Iran

Més tensió i més morts. La crisi iraniana s’agreuja i el president Mahmud Ahmadinejad, reelegit en els polèmics comicis del 12 de juny, origen de les protestes de l’oposició, ha optat per tirar pilotes fora amb nous estirabots contra Occident. Amb aquesta tàctica Ahmadinejad pretenia ahir desviar l’atenció i que quedés en segon pla la xifra de víctimes dels enfrontaments de dissabte passat entre manifestants i policia. I és que la televisió estatal va reconèixer que els xocs han fet almenys tretze morts, així com un centenar de ferits.

La televisió pública també va explicar ahir que la policia havia detingut diversos membres del grup il·legal Mujahidin Jalq (Combatents del Poble) com a responsables dels aldarulls dels últims dies i els va titllar de “terroristes”.

“El cercle d’amics”
Sigui com sigui, ahir a Teheran els opositors no van sortir al carrer. El trànsit fluïa i les botigues eren obertes, tot i que es van sentir trets a dos districtes del nord de la capital. Qui sí que va alçar la veu va ser Ahmadinejad en acusar els governs occidentals de ser els responsables de les protestes, quan ja fa deu dies de les eleccions que l’oposició critica per fraudulentes. El president iranià mirava de tapar així els problemes del règim exigint als EUA i al Regne Unit que acabin amb les “interferències” al seu país.
“Amb aquestes opinions prematures –afegia–, quedareu fora del cercle d’amics de l’Iran, us aconsello que esmeneu la vostra postura intervencionista”. Hores després Teheran ordenava l’expulsió del corresponsal permanent de la BBC, acusant-lo d’atiar les protestes, en una mostra més de l’opacitat informativa del règim.

Els atacs als països occidentals, però, els havia iniciat hores abans el cap d’Exteriors de l’Iran, que va culpar el Regne Unit, França i Alemanya d’aprofitar els comicis presidencials per enderrocar el règim. Manuixer Motaki va ser especialment dur amb el Foreign Office, al qual acusava de “protegir l’Estat sionista” al Pròxim Orient i incentivar la revolta a l’antiga Pèrsia. La reacció de Londres va trigar poca estona, de la mà del seu homòleg, David Miliband: “Rebutjo categòricament la idea que els manifestants de l’Iran són manipulats o induïts pels països estrangers”.

Motaki també havia demanat que França es disculpés perquè el president Nicolas Sarkozy havia dit dissabte que sabia del cert que hi va haver topinada en l’escrutini electoral. A més, Sarkozy va qualificar ahir a la tarda d’“inexcusable” l’actitud de Teheran. En el marc de la crítica orquestrada pel règim contra Occident, el president del Parlament iranià, Ali Larijani, va anar un pas més enllà en proposar que la cambra hauria de reconsiderar les relacions diplomàtiques amb aquests països.

Merkel, contundent
Amb tot, l’Estat estranger que va adoptar el to més contundent davant l’actuació de la República Islàmica va ser l’alemany. La cancellera Angela Merkel va fer una crida “ferma” als dirigents iranians perquè s’executi “un nou recompte del resultat dels comicis presidencials”, alhora que exigia que es “permetin les manifestacions pacífiques, no s’usi la violència contra els opositors, s’alliberi els presos i s’autoritzi la premsa a cobrir lliurement” els esdeveniments.

La policia iraniana va detenir dissabte cinc membres de la família de l’expresident Ali Akbar Haixemi Rafsandjani, inclosa una filla (alliberada poc després), per haver participat en la manifestació de dissabte. Les detencions dels familiars de Rafsandjani tenen com a antecedent les demandes d’alguns parlamentaris i mitjans de comunicació conservadors que li exigien que aclarís la seva postura davant el desafiament dels seguidors del líder de l’oposició, Mir-Hossein Mussaví.