Pols per l’IRPF

L’executiu no guanya per a ensurts. Un nou pols intern entre els socis distorsiona des del cap de setmana el ja complicat escenari econòmic del darrer tram de la legislatura. Si al desembre va ser la modificació de l’impost de successions, ara és l’increment del tram autonòmic de l’IRPF el que fa saltar espurnes al si del tripartit, més especialment entre el PSC i ICV. La tensió ha arribat fins al punt que dirigents ecosocialistes, com el mateix conseller d’Interior, Joan Saura, no han dubtat a posar en qüestió la unanimitat del govern alhora de donar llum verda al nou paquet de mesures per fer front a la crisi si el consell executiu no té avui damunt la taula les grans línies de la proposta d’increment de l’IRPF. En vista de l’embranzida ecosocialsita, també els republicans han ajustat els terminis.

El conseller d’Economia, Antoni Castells, admetia ahir davant l’executiva del seu partit que no entenia l’actitud dels ecosocialistes després que dissabte s’havia compromès públicament a presentar l’avantprojecte de llei amb la reforma fiscal per gravar les rendes més altes.

Mentre Castells exposava el seu parer dins l’executiva socialista, el secretari general d’ICV, Joan Herrera, tot i intentar abaixar la tensió entre els socis, advertia de nou en roda de premsa que els seus diputats no donarien suport al pla d’austeritat si en la reunió d’avui del govern no es concreta el compromís sobre l’IRPF.

Els socialistes sostenen que el govern està prenent unes mesures prou sòlides per lluitar contra la crisi i amb les quals tot l’executiu es pugui sentir còm ode. Alguns dirigents del PSC van atribuir l’estirabot dels ecosocialistes a una estratègia personal d’Herrera que ha acabat arrossegant Saura.

Després que el conseller d’Interior hagués emplaçat el PSC a portar avui al govern una proposta concreta
sobre l’increment, el president José Montilla va assegurar en declaracions a TV3 que l’apujada no s’aprovarà avui sinó durant els pròxims 30 dies. El cap de l’executiu no feia més que recordar el calendari pactat dissabte en la reunió del govern. El departament d’Economia disposa del mes de juny per redactar la reforma que s’ha d’aprovar abans de l’1 de juliol. Segons aquest calendari, abans del 15 de juliol el projecte s’aprovarà al Parlament pel procediment de lectura única.

El cert és que la tensió entre els socis va provocar que al llarg del dia d’ahir s’intensifiquessin les trobades entre els negociadors del tripartit per mirar de concretar les línies de l’acord que avui s’havia de portar al consell executiu.

Finalment, l’entesa entre els socis passaria per un increment de dos trams de l’IRPF, que podrien acabar per ser tres. Un primer per a rendes a partir de 120.000 euros, l’altre d’entre 135.000 i 140.000 euros. El resultat final hauria de portar a un increment total de quatre punts de l’IRPF que podrien arribar a cinc. La tesis que ahir insistia a defensar Herrera era que el resultat de la proposta havia d’apujar al 50% els tipus de qui tenen ingressos superiors als 100.000 anuals.

Mentre socialistes i ecosocialsites s’embarbussaven en l’estira i arronsa públic de xifres i calendaris, ERC observava el panorama amb un cert escepticisme. Tot i assegurar que no tenia intenció d’entrar en polèmiques amb ICV, el secretari general, Joan Ridao, va marcar distàncies ironitzant que “si hi ha algú que sobreactua, es muscula i vol aparentar que és el més exigent, doncs per ell farà, a nosaltres no ens incumbeix”.