El TC accelera

Confirmat: ara sí que ve el llop. O almenys, cada dia hi ha més números de tenir aviat la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Ahir es va saber que la presidenta de l’organisme, María Emilia Casas, ha convocat un ple la setmana que ve, els dies 14 i 15 d’abril, per tal de deliberar sobre els 7 recursos que hi ha presentats contra el text català.

Fonts del tribunal asseguren que, a més de l’Estatut, l’ordre del dia inclou altres afers i alerten que “pot passar qualsevol cosa” amb el marc estatutari del Principat. És a dir, que la deliberació no necessàriament ha d’implicar un desenllaç i els magistrats podrien continuar treballant com fins ara per consensuar una sentència.

És possible que l’entorn del tribunal intenti únicament curar-se en salut. I és que, amb els gairebé 4 anys d’una deliberació que ha comportat fins i tot un retard inaudit de la renovació de l’organisme, sembla precipitat dir que d’una vegada s’acabarà aquest viacrucis. Ara bé: el que és innegable és que alguna cosa s’ha mogut, perquè es tracta del primer ple que es convoca aquest any.

De les versions que circulen al voltant de l’evolució dels treballs, la més versemblant és la que atorga a Casas la responsabilitat del canvi d’escenari. La seva implicació des de principis d’any ha desencallat la deliberació per diversos motius. En primer lloc, perquè d’una vegada ha decidit d’aplicar el seu vot de qualitat en cas que sigui impossible arribar a una majoria superior a cinc magistrats, fet que suposaria un empat al ple. El segon motiu pel qual estem a les portes d’una resolució és perquè la presidenta s’hauria responsabilitzat personalment de la redacció de la ponència, que fins ara anava a càrrec exclusivament la magistrada Elisa Pérez Vera.

Els moviments de Casas sembla que han tingut èxit i que una majoria de sis magistrats pot enllestir la sentència. Es tracta de la mateixa presidenta, Pérez Vera i Manuel Aragón, possible futur president de la institució, que s’ha fet pregar per quedar bé amb els conservadors. En aquest sector, Ramón Rodríguez Arribas, Jorge Rodríguez Zapata i Guillermo Jiménez estarien per l’acord. Segons aquesta tesi, en queden fora els extrems: els més autonomistes, Eugeni Gay i Pascual Sala; i els més espanyolistes, Vicente Conde i Javier Delgado. De totes maneres, un acord centrat no garanteix un final feliç, perquè es parla de retallar i reinterpretar entre 15 i 20 articles del text, alguns dels quals toquen el moll de l’os del text.

Dubtes a Catalunya
Aspectes com la nació, la bilateralitat i la justícia podrien quedar retocats, fet que ahir va tornar a encendre les alarmes a les seus dels partits catalans, que tanmateix són prudents i recorden que hi ha hagut molts plens sense fumata blanca. La proximitat de les eleccions condicionarà una resposta mancada d’unitat d’entrada i de conseqüències imprevisibles.