Simó atribueix la tendència electoral a la baixa d'ERC al segon tripartit i a les convulsions internes de la formació

La portaveu d’ERC al Parlament, Anna Simó, ha atribuït en part a que els seus electors "no han vist clar" la seva participació en el segon tripartit el descens electoral que pronostiquen els sondejos a les eleccions catalanes. També creu que segueixen passant factura al partit les convulsions internes del congrés del 2008. La diputada ha defensat les llistes cremallera, tot i que ha afirmat que fins a l'estiu no es posaran noms a la que encapçalarà Joan Puigcercós. Ha explicat que ERC estudiarà eventuals pactes no en base a les sigles sinó als continguts i que només pactarà amb qui accepti les seves condicions, entre elles un referèndum sobre el futur de Catalunya.

Simó ha reconegut que les enquestes indiquen una tendència a la baixa d’ERC de la que el partit "n’és conscient de fa temps". Després de seguir reivindicant Esquerra com a motor de les reformes que ha experimentat el país en els últims anys, la portaveu parlamentària ha argumentat que el 2003 la confiança que va rebre el partit -23 diputats- responia a múltiples motivacions, "algunes contradictòries". Creu que el 2003 els va votar gent que volia canviar la manera de fer política de CiU i PSC, els que volien que ERC arrossegués CiU a posicions de major compromís nacional i els que volien l’alternança política i un pacte d’esquerres.

"En el moment en què prens partit i t’inclines per una opció o altra -no érem ni som un partit amb possibilitats de majoria absoluta-, una part de l’electorat diu que no és el que volia", ha relatat. Per això, considera que "la tendència a un menor suport a ERC" té entre una de les causes "un segon govern que (una part dels electors) no han vist clar", tot i que la direcció de la formació independentista veu "imprescindible per poder acabar projectes de llei prioritaris". "L’aposta era clara, però una altra cosa és la percepció que la ciutadania hagi pogut tenir en funció de les seves expectatives", ha reblat.

També ha reconegut que els conflictes i convulsions internes que hi ha hagut a ERC especialment durant el procés congressual després de la patacada a les eleccions espanyoles del 2008, continua passant factura. "Encara hi ha la visió que ERC continua tenint divisions internes tot i haver tancat el procés congressual i haver fet una transició tranquil·la i haver incorporat les diferents sensibilitats del partit", una qüestió "pràcticament tancada".

Feina, ‘més enllà del soroll’
Per tot plegat, ha admès que ERC "té deures, que no són pocs". "Tenim feina a fer entendre, més enllà del soroll i les consignes fàcils que s’emeten cada dia per terra mar i aire, el paper d’ERC en la política catalana. Ens estimaríem més tenir un paper més còmode, però ERC i comoditat des de la seva creació, el 1931, no són conceptes que vagin en paral·lel", ha subratllat, i ha afegit que "la política és tot menys comoditat".

Per Simó, els objectius que s’ha fixat la formació "no són fàcils’ i ha de convèncer que "ERC és igual a moviment, i aquest país necessita moviment per avançar". "Hem de treballar tant com sigui possible per fer veure a la gent que ERC ha estat el partit motor", ha afegit, després de reivindicar també l’intent "d’arrossegar el PSC cap a posicions centrals pel que fa l’eix nacional".

Pel que fa les possibilitats d’acords postelectorals, ha negat que condicionar acords a la convocatòria d’un referèndum sobre el futur de Catalunya sigui sinònim inevitable de pas a l’oposició. "Quin partit demòcrata pot oposar-se a preguntar sobre la relació que Catalunya ha de tenir amb l’Estat?". Si bé tot porta a pensar que és altament improbable que els partits que tindran opcions de formar govern vulguin acceptar aquesta condició, ha subratllat que "altres batalles ideològiques ha guanyat ERC", com les balances fiscals o la mateixa reforma de l’Estatut.

"Ningú ha dit que sigui fàcil, però qui es negui, no ja a la independència, sinó a l’exercici democràtic de poder preguntar de forma rigorosa i fonamentada la pròxima legislatura sobre qualsevol qüestió, és que no ha entès el missatge que la gent ens transmet: Senyors dels partits, obrin-se, oxigenin-se, escolti’ns, pregunti’ns’".