"Vull iniciar la transició de l'autonomia al dret a decidir"

Convergència i Unió proclama avui Artur Mas candidat a la presidència de la Generalitat. El presidenciable explica com arriba a la seva tercera oportunitat.

Les enquestes diuen que d’aquí un any serà el president de la Generalitat.
Ho decidiran els catalans. Aspiro a ser-ho i he treballat molt per ser-ho, he picat molta pedra. Les he passat morades, crec que a hores d’ara ja es pot dir que ningú ens ha regalat res i hem fet tota la travessia del desert com tocava, sense queixar-nos.

Home, una mica sí que s’han queixat.
Gairebé gens. A veure, vam passar el nostre dol –això és inevitable–. Quan perds alguna cosa, has de passar una mica de dol, però va ser relativament discret i ben portat. Hem treballat molt i ara veurem si aquest esforç té premi. Si en té, millor, perquè creiem que podem introduir el canvi que Catalunya necessita. Si no, doncs ja en parlarem l’endemà.

Ja tornarem a l’endemà. Quin serà el primer canvi que farà respecte del tripartit si aconsegueix governar?
Portaré al Parlament una llei per suprimir l’impost de successions, perquè s’acabin els greuges entre Catalunya i la resta de territoris de l’Estat. També suprimirem la restricció de velocitat tan dura que hi ha a l’àrea metropolitana. Si hem d’anar a velocitats variables per augmentar la seguretat –que puc estar-hi d’acord–, ha de ser a la baixa o a l’alça, segons les condicions de la carretera i l’horari. I una altra cosa que faré és reduir els sous de tot l’equip directiu de la Generalitat en un 10% com a mínim. Si el govern és pedagogia, s’ha de predicar amb l’exemple.

El president Montilla diu que el pròxim govern no ha de fer canvis només perquè vénen de l’etapa anterior.
Hi estic totalment d’acord.

Doncs, què salvarà del govern actual si és president?
La llei d’educació.

Fa una mica de trampa, perquè CiU hi va col·laborar.
És crucial i l’hem fet una part del govern i CiU. Tampoc canviarem el Pacte de Recerca i Innovació, que també vam fer amb ells. I pot haver-hi altres coses. No farem com ells, que van canviar el traçat del túnel de Bracons. Fins i tot els va passar pel cap canviar l’escut de la Generalitat perquè s’identificava amb Pujol! No canviarem per fer la punyeta. Ara, canviarem tot el que calgui: el traspàs de Rodalies no està ben fet, el dels aeroports –com s’està plantejant– tampoc, el finançament queda lluny del que preveu l’Estatut, i també haurem de renegociar amb Madrid el que calgui.

Però, ¿que no eren partidaris de reivindicar el concert econòmic els pròxims anys? ¿Ara tornaran a obrir la negociació del finançament que fixa l’Estatut?
Suposo que, quan ens presentem a les eleccions, ja hi haurà la sentència del TC. El nostre objectiu és el concert econòmic, però vull veure primer la sentència. En tot cas, mentre no arribi el concert, el que se’ns deu, perquè ho diu l’Estatut, se’ns ha de pagar. Una altra cosa que canviarem: a Catalunya hi ha d’haver una altra vegada una conselleria d’Universitats i Recerca. En aquests àmbits ens hi juguem massa perquè estigui subsumit dins d’un departament que ara dirigeix el senyor Huguet, en què no hi ha ni ordre ni concert.

Tot això passarà si obté prou suport per governar. És la tercera vegada que el proclamen candidat de CiU –avui mateix– i ha guanyat les eleccions dues vegades, però no ha pogut governar. Hi arriba cansat?
Tinc més experiència, més cops a sobre, més nafres, però la mateixa il·lusió que el que comença. Em sento començant, perquè fins ara ho hem intentat, però no ha sortit. Ara és al nostre abast i m’il·lusiona molt poder començar a promoure aquest canvi. Sóc dels que pensen que del fracàs se n’aprèn i que és molt difícil arribar a la victòria si abans no has tastat el gust del fracàs. I com més alta és la victòria que busques, més disposat has d’estar a tastar el gust del fracàs. Jo l’he tastat, i arran de terra. Més que una maledicció, és una experiència. A mi em servirà.

En qui s’ha recolzat aquests set anys?
He tingut al costat molta gent de CDC i d’Unió que han estat com jo, al peu del canó. I després el suport emocional també es troba en la família i els amics. No he anat mai de víctima ni m’he mostrat especialment dolgut. Era important també que la gent a Catalunya passés l’alternativa del tripartit perquè així l’ha pogut conèixer. Ara ja sabem què dóna de si. I CiU havia de demostrar al poble de Catalunya que sabia estar a les madures, però també a les verdes. Estar a l’oposició ha estat per a CiU una escola d’humilitat.

¿En algun moment ha pensat a tirar la tovallola i dedicar-se a una altra cosa?
En cap moment. I si alguna vegada m’ha passat pel cap, ha durat segons. Sóc una persona compromesa i responsable i abandonar el vaixell en moments difícils no és el meu estil. Tinc clar que he de ser a primera línia mentre sigui més una solució que un problema. El dia que arribi a la conclusió contrària, em retiraré.

¿Aquest dia és l’endemà de les eleccions si no aconsegueix governar?
No necessàriament. Ara ni m’ho plantejo per una raó molt senzilla: davant la tercera oportunitat, si no l’afrontes amb la mentalitat que te’n surts segur, ja no hi vas. Em crec al 100% que a la tercera va la vençuda.

També diuen que el que passa dos cops passa un tercer...
Sí, però només em plantejo aquest escenari. Si no ho fes, aniria coix anímicament a aquestes eleccions, amb l’esperit mutilat. He de tenir l’esperit de convicció, d’il·lusió i de molta fermesa i determinació, i la manera de tenir-ne és no plantejar-me que pot anar malament.

Si li surt bé, es limitarà els mandats?
Sí, ja ho vam portar al programa i ho tornarem a portar.

Vuit anys?
El més raonable són dos mandats. Com a màxim, es podria parlar de tres, però no per al meu cas, sinó per instituir-ho com una norma entesa en la democràcia catalana.

¿Mantindria la figura del vicepresident?
Sóc partidari de complir el marc legal i l’Estatut parla del conseller primer. Vicepresident és una figura que es van inventar els del tripartit per poder mantenir els seus equilibris i per situar Carod.

¿La integració de sectors que van fer en l’últim congrés de CDC la veurem reflectida a les llistes?
Sí.

Així, ¿dirigents com el senyor Recoder seran diputats?
És molt aviat per avançar noms. Tot just s’ha proclamat el candidat... A les llistes es reflectirà l’esperit de la Casa Gran i s’hi recolliran les sensibilitats que dins de CDC ja tenen un determinat pes.

Abans deia que va ser positiu el canvi de CiU pel tripartit perquè la gent veiés l’alternativa. ¿La CiU que veurem, si guanyen, serà la mateixa de fa uns anys?
No. Un dels lemes que repeteixo constantment a casa nostra és que CiU no torna al govern de la Generalitat, sinó que hi arriba. És una mentalitat nova, hi arribem de nou, amb l’experiència d’haver estat a l’oposició i amb un projecte posat al dia. Una altra cosa és que aquest projecte no ha d’anar en contra de l’essència de CiU ni ha de voler enterrar el gran patrimoni acumulat dels governs del president Pujol.

Quina traducció tindrà l’accent sobiranista que van adoptar?
A finals dels 70 Espanya va fer una transició per passar de la dictadura a la democràcia. Després dels 30 anys d’experiència autonòmica, ara Catalunya s’ha de plantejar fer una transició de l’autonomia al dret a decidir. I és la transició que jo em proposo iniciar. Hem de veure com acaba la qüestió de la sentència del TC per comprovar si la via estatutària i autonomista té un futur. Si deixés intacte l’Estatut, ens podríem plantejar clarament insistir per aquesta via. Si l’experiència de l’Estatut acaba amb una paret del Constitucional, aquesta transició s’haurà d’anar produint.

Dret a decidir sobre què?
D’entrada, sobre allò que generi consensos socials més amplis. Com més consens, més possibilitat de victòria.

¿Això implica fer un referèndum la pròxima legislatura sobre temes com el concert econòmic o les infraestructures?
Pot passar perfectament. Seria una expressió pràctica del dret a decidir dels catalans.

Pot passar o passarà, si és president?
Pot passar. Esperem la sentència del TC, perquè si l’Estatut queda intacte, tenim un camí important a seguir. El que no podem és anar donant cops de timó sense un camí. Però si, com em temo, la sentència es carrega l’Estatut, plantejaré la transició cap al dret a decidir, i això quedaria reforçat fent alguna consulta popular en què el poble català decidís des de la gestió íntegra de les nostres infraestructures fins a l’administració dels propis diners.

¿Aplicant la llei de consultes que és ara al Parlament?
La que s’hauria d’aprovar. Però probablement l’haurem de canviar, perquè el tripartit i ERC la fan només per via de referèndum i llavors sempre es necessita l’autorització de l’Estat. Així sempre tindrem una consulta vigilada.

Tornem al procés que planteja. ¿Palpa en el país la necessitat d’aquest gir?
Després de 30 anys d’autonomia, Catalunya s’ha de plantejar nous reptes des del punt de vista de la seva construcció nacional. D’una manera natural, han d’anar associats al dret que té un poble a decidir el seu futur. Jo em proposo començar un camí. Cadascú hi pot posar el seu repte, il·lusió o anhel. Ara, la història de Catalunya pesa tant que aquesta transició és com si haguéssim de fer virar un transatlàntic. Tenim un poble complex, una barreja molt gran de gent, i això ens obliga a aplicar el dret a decidir en conceptes amplis. Si no, el transatlàntic pot embarrancar.

Això vol dir que rebutja la idea de fer un referèndum per la independència com proposa el candidat d’ERC, Joan Puigcercós.
Abans de fer aquests plantejaments, s’ha de meditar molt. Pot passar que, sent viable l’objectiu, vulguem fer virar un transatlàntic amb tan poc espai i tan poc temps que al final acabem contra les roques.

Què li diuen els resultats de les consultes sobiranistes?
Que hi ha una sensació creixent a Catalunya que això d’Espanya té una solució difícil des del punt de vista de l’encaix català, un cert cansament i un cert emprenyament. M’he trobat amb gent que diu que era clarament partidària de la via estrictament autonomista perquè anàvem pujant gradualment i que ara s’adonen que estem en un punt en què els grans poders estatals no volen que Catalunya vagi endavant. Ens volen posar un sostre.

Aquest sostre el pot fixar el Tribunal Constitucional. Si emet una sentència negativa, s’han de convocar eleccions?
Per a mi és irrellevant. Un avançament electoral no és el meu objectiu. CiU vol arribar al govern amb un equip en bona part nou i uns lideratges renovats. No ve de quatre o cinc mesos.

¿Montilla ha estat millor president del que s’esperava a començament de legislatura, pitjor president o tal com s’esperava?
Ho diré d’una altra manera, perquè no vull personalitzar ni emetre crítiques respecte dels altres. Volem fer una campanya al màxim de positiva. Però el segon tripartit no ha estat millor que el primer. Em remeto a la situació del país: no veig Catalunya amb més prestigi que fa uns anys, ni nacionalment més forta ni amb més autoestima. Ha anat enrere com els crancs.

Ja han dit que aspiren a governar en solitari, però si els resultats no els ho permeten, a qui aniran a buscar? ¿Al PSC, a ERC o al PP?
De pactes en parlarem poc perquè aspirem realment a tenir una majoria suficient. Crec, a més, que és el que li convé a Catalunya. Ho dic sense petulància, però convé un govern fort. Si hem de caminar de pressa, no podem anar amb crosses. D’altra banda, el nostre serà un programa clar. Per tant, si calgués arribar a algun acord per fer una majoria de govern amb alguna altra formació política, hi haurà un programa clar i haurem de veure qui està disposat a assumir-lo.

Posi’n algun exemple.
El que vull és tirar els temes endavant. Crec que s’ha de suprimir l’impost de successions i donacions. Si no hi ha més remei que fer-ho amb el PP, ho farem. Crec que s’han de fer determinades infraestructures. Si s’ha de fer el Quart Cinturó amb el PSC, ho farem amb el PSC. Si l’educació també l’hem de tirar endavant amb els socialistes perquè representa la centralitat més àmplia, doncs ho farem. I si la defensa de l’autogovern i la nació l’hem de fer amb el suport d’ERC, ho farem. Ara l’accent es posa en allò que cal fer.

Els polítics són el segon problema dels catalans, segons el CEO. Com s’ho faran mirar?
Fent un govern que fa la feina, que no es dedica a les baralles internes i que dóna prestigi. Sé que tot està molt trinxat en aquest sentit i que tots els partits, poc o molt, estan sotmesos a aquest descrèdit general. Té molt a veure amb les circumstàncies que viu Catalunya. Si hi ha un canvi en positiu, Catalunya recuperarà confiança. Llavors la gent valorarà més l’acció política en conjunt.

¿Les dades de credibilitat sota mínims donen ales a possibles nous candidats?
No dic que no. També la manca de lideratge que hi ha des de la Generalitat. Tothom s’hi atreveix. Però no en vull parlar fins que no es concreti res. De moment tot són simples especulacions.

¿El senyor Laporta seria un rival d’altura?
El comentari anterior serveix per al senyor Laporta.

Durant la campanya sempre es reobre el debat sobre la immigració. Fa quatre anys van proposar una mena de carnet per punts molt polèmic. ¿El tornaran a proposar?
Més enllà de la terminologia, s’està imposant aquella filosofia. Alguns amb la boca petita i d’altres més convençuts, però ja gairebé tothom accepta que hi ha d’haver un estímul a la integració. Els que fan un esforç d’integració real han de tenir premi. Els que no, no han de tenir el mateix premi. Aquella actitud paternalista ja s’està veient que porta al desastre. Tothom n’ha pres nota, fins i tot el govern espanyol, que amb això era l’excepció europea.

¿Ple suport a la iniciativa de Vic de no empadronar els immigrants il·legals?
Vic ha estat un exemple de model reeixit d’integració. Si ho han fet bé, se’ls ha de donar un marge de confiança. No es pot posar Vic sota sospita. Una quarta part de la població és d’origen estranger. No parlen en condicions de laboratori, sinó de la realitat del carrer. Sóc partidari de donar un vot de confiança a la gent de Vic.