"Sense pau no podem gaudir de la llibertat"

Suraya Pakzad va fundar el 1998 la Voice of Women Organization, una ONG que ofereix refugi, assessorament i formació professional a les dones de l'Afganistan. La seva tasca ha estat reconeguda pel departament d'Estat dels EUA i pel setmanari Time, que l'ha distingida com una de les cent persones més influents de l'any 2009. Ahir va participar en una taula rodona a Casa Àsia, en col·laboració amb l'Institut Europeu de la Mediterrània i el consolat general dels Estats Units a Barcelona.

Hamid Karzai va prendre possessió del càrrec ahir i va prometre esmenar els errors del passat. Ho farà?
[El president] Karzai ha comès errors, però els principals els ha comès la comunitat internacional amb la seva política i la seva estratègia. Amb una bona política, haurien ajudat el president a millorar les condicions del seu poble.

Quins errors ha comès, doncs, la comunitat internacional?
Estic molt agraïda al suport de la comunitat internacional, però crec que les coses es podrien fer d'una altra manera per millorar les condicions de vida dels afganesos.

Què s'hauria de fer?
S'hauria d'invertir en la creació d'oportunitats laborals en lloc d'incrementar el nombre de tropes i gastar enormes quantitats de diners en els combats. Després de vuit anys d'intervenció de la comunitat internacional, l'únic que s'ha aconseguit és inseguretat, insurgència, atemptats suïcides i víctimes civils. Al país, en canvi, no s'hi ha fet res, tret d'algunes escoles i algunes carreteres. Però no tenim pau, i no podem gaudir de la llibertat sense pau. És per això que el president ha hagut de portar els senyors de la guerra al govern.

Això no ha agradat gens als Estats Units i als seus aliats.
Hi ha hagut una pressió constant de la comunitat internacional, però nosaltres no tenim recursos propis. Cada país que aporta diners a l'Afganistan els gasta com vol sense que el govern afganès hi tingui res a dir. La majoria de les decisions es prenen fora del país. Aquest cop, però, crec que la comunitat internacional rectificarà el que s'ha fet aquests vuit anys.

Obama està revisant la seva estratègia a l'Afganistan.
Els EUA saben que han de donar suport al govern afganès perquè puguem autogovernar-nos i ells puguin marxar aviat. En aquests vuit anys, però, no s'ha engegat cap pla de desenvolupament a llarg termini. Fixi-s'hi: per resoldre l'analfabetisme de les dones, que és del 84,2%, s'han fet plans d'alfabetització de només sis mesos! La gent està decebuda i la corrupció està a l'ordre del dia perquè no es pot imposar la llei.

Alguns diplomàtics i experts creuen que s'hauria de negociar amb els talibans moderats. Què en pensa?
Els talibans de l'Afganistan són una part molt petita d'Al-Qaida i no estan en condicions de decidir que deixaran Al-Qaida per formar part del govern. Si realment es vol negociar amb algú, hauran de fer-ho amb Al-Qaida. Tampoc entenc la distinció entre talibans i talibans moderats, perquè tots tenen les mateixes idees. Sabem que hi ha hagut negociacions a l'Aràbia Saudita, però ningú sap amb quina agenda. Com a dona, tinc por perquè no som a la taula de negociacions.

Com creu que quedarà la situació de les dones a l'Afganistan?
Estarem exactament igual com en el temps dels talibans: com que no hi ha lleis, no hi ha drets.

Vostè ha rebut amenaces de mort pel seu activisme.
La meva feina és una mica delicada, perquè defenso els drets de les dones, però cal acceptar el sacrifici.

Fins al punt que li ha comportat alguns problemes amb els fills, oi?
Sí. No és fàcil tenir una mare que viatja sola, que surt a la televisió i als diaris. Les mares de les amigues de la meva tercera filla, que ara té 16 anys, van amb burca. Un dia la meva filla em va dir: "Voldria una mare com les de les meves amigues, que s'estigués a casa i que es preocupés pels nens". I jo li vaig respondre: "Digues a les teves amigues que estic treballant pels seus drets". És cert que avui correm riscos, però demà serem lliures.