Divorci taronja

Fa cinc anys, la Revolució Taronja ucraïnesa, un moviment popular democràtic, va desafiar Rússia i va portar a la presidència de la República Víktor Iúsxenko, amb el suport de la primer ministra, Iúlia Timoixenko, una exitosa dona de negocis de la indústria del gas i una de les grans fortunes de l'oligarquia local. La Revolució Taronja, que va allunyar de la presidència el candidat prorús Víktor Ianukóvitx -acusat de frau electoral per l'oposició- va suscitar grans esperances a Ucraïna, un país de 50 milions d'habitants empobrit i amb un alt nivell de corrupció que es va independitzar de Moscou el desembre del 1991.

El moviment revolucionari va prometre democràcia i benestar a la població d'un país dividit entre la part occidental -econòmicament endarrerida, antirussa, catòlica i prooccidental- i l'oriental, més avançada industrialment, ortodoxa i russòfila. Però les promeses de canvi es van esvair aviat, la inestabilitat política i social es va apoderar d'Ucraïna i va separar Iúsxenko i Timoixenko. La premier ucraïnesa va abandonar les seves vel·leïtats revolucionàries per acostar-se a Rússia i coquetejar amb Vladímir Putin i el seu antic adversari, Ianukóvitx.

Alhora, Ucraïna, un país clau per als interessos geoestratègics de Moscou -és un passadís per on transiten els oleoductes i gasoductes que surten de l'Àsia central i el Caucas per arribar a l'Europa occidental-, s'acostava perillosament a la fallida econòmica i financera. El PIB ucraïnès podria caure un 20% el primer trimestre d'aquest any, mentre que la moneda nacional (la hrívnia) ha perdut un 60% del seu valor davant el dòlar i la producció industrial s'ha desplomat.

En aquest context de divorci polític entre els dos líders de la Revolució Taronja i de crisi econòmica i social, 36 milions d'ucraïnesos estan cridats avui a les urnes en la primera volta de les eleccions presidencials. Dels divuit candidats que concorren als comicis, els tres més rellevants són: el prooccidental Víktor Iúsxenko (La Nostra Ucraïna), l'exopositora Iúlia Timoixenko (Bloc Iúlia Timoixenko) i Víktor Ianukóvitx, líder del poderós Partit de les Regions. Serguei Tigipko, exministre de Finances i home de negocis, està ben situat en el grup de sortida i, segons els sondejos, amenaça de desplaçar al tercer lloc la mateixa Timoixenko, que es podria quedar només amb el 16% dels vots.

"Titella" dels oligarques
Mentre Timoixenko, recorre al populisme per aconseguir passar a la segona volta electoral el 7 de febrer -prometent, per exemple, l'ingrés de Kíev a la UE en cinc anys o la independència energètica d'Ucraïna-, el president sortint surt com a derrotat. Els sondejos atribueixen a Iúsxenko, que ha perdut la confiança del poble i d'Occident, uns resultats per sota del 5% dels vots.

El favorit és Ianukóvitx, a qui els sondejos atribueixen al voltant del 33% dels sufragis. Ianukóvitx ha sabut aprofitar el seu pas per l'oposició aquests últims cinc anys de caos social i desgavell polític i econòmic per millorar la seva imatge a Occident i presentar-se davant la societat ucraïnesa com "l'home del canvi" i l'únic capaç de dirigir el país sense irritar Moscou. Alguns observadors posen en dubte aquesta capacitat i acusen Ianukóvitx de ser un "titella" manipulat per oligarques econòmics i polítics.

Contràriament al que va passar a les presidencials del 2004, els ucraïnesos, desencisats per l'evolució política, no esperen gairebé res d'aquests comicis. La cursa electoral no provoca emocions i els ciutadans estan més amoïnats per saber com s'ho faran per omplir el cistell de la compra diària.

Mentre milions de persones viuen per sota del llindar de la pobresa, els experts consideren que els principals candidats a la presidència del país s'han gastat 100 milions d'euros en comunicació per a la campanya. En aquestes circumstàncies, no és estrany que el 20% de la ciutadania encara no hagi decidit el sentit del vot.