Política

CDC i ERC posen en l’agenda postelectoral el dret a decidir

Convergència i Esquerra creuen que el dret a decidir marcarà la propera legislatura

CDC i ERC posen ja en l’agenda postelectoral el dret a decidir. El diputat de la federació nacionalista Jordi Cuminal va apuntar ahir que serà un dels eixos principals que marcaran la política catalana i es va mostrar esperançat que sigui una realitat a partir de la propera legislatura. Els republicans, que l’havien apuntat com una de les condicions per pactar, van fer una crida a seguir concentrant esforços en les pròximes onades de consultes de l’abril i juny per crear les bases per a la “consulta definitiva”, en referència a un eventual referèndum d’independència vinculant. El líder d’ERC, Joan Puigcercós, espera que sigui “aviat”.

“És una gran conquesta que el dret a decidir tingui cada cop més pes a la política”, va sentenciar Cuminal, mentre la portaveu d’Esquerra al Parlament, Anna Simó, apuntava que difícilment cap altra opció que no sigui l’independentisme podria moure tanta gent alhora per exercir el seu vot lliurement. Des de CDC sostenen que els incompliments de l’Estat afavoreixen les consultes sobiranistes. El diputat de la federació nacionalista Josep Rull troba “comprensible” que hi hagi aquests referèndums “veient el context d’incompliments constants, reiterats i sistemàtics” amb Catalunya per part de l’Estat espanyol. Per Rull, són una manera d’expressar la voluntat d’autogovern però també l’enuig. Des d’ERC, Puigcercós va admetre que “el vent que es gira a Madrid genera la reacció de molts catalans”. Dit això, però, el president dels republicans va apuntar que aquesta vegada ni l’Estat ni la Falange han jugat a la contra per evitar mobilitzar els independentistes. “Cal continuar remant, ser positius i no anar a la contra”, va remarcar.

ERC va mobilitzar ahir mitja dotzena dels seus més destacats dirigents per animar a la participació en diferents punts del territori. Per Puigcercós, les consultes són “un acte de reafirmació democràtica” que serveix, al seu parer, perquè “Catalunya avanci”. El líder republicà va recordar que en molts municipis CDC, ERC i altres organitzacions han estat capaces de treballar conjuntament, cosa que en d’altres àmbits de la política municipal o nacional admet que és molt més difícil.

Precisament, la direcció de CDC va participar en menor mesura en la mobilització. Rull, que va visitar Caldes de Montbui, on es va centrar la coordinació del dispositiu, va agrair la feina feta pels voluntaris, els quals va qualificar de “columna” de la jornada. Dit això, va posar en relleu la importància que tenen les consultes pel fet que són organitzades per la societat civil. Tant ell com Cuminal van recordar que Convergència “no les impulsa”, però sí que “les acompanya”.

Normalització
Mentrestant, el líder de Reagrupament, Joan Carretero, va considerar que aquestes consultes són “un acte de pedagogia perquè la ciutadania relacioni democràcia amb independència”. Carretero, que va visitar els col·legis electorals de Palafrugell i Palamós, va dir que d’aquesta manera “la gent es mentalitza que a partir de la democràcia es pot assolir l’autodeterminació”. Les direccions dels partits analitzaran avui a fons els resultats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles

Jornada (a) reflexió

Banyoles
Ricard Chulià
Periodista i autor del llibre “País Valencià. Eixida d’emergència”

“La Comunitat Valenciana no és viable, però el País Valencià sí”

Banyoles
La crònica

Ressaca final republicana

La monarquia

El referèndum de Franco

Els gegants de Gustavo Petro

Bogotà
GUERRA A GAZA

Els EUA admeten que Israel pot haver vulnerat el dret internacional humanitari

Barcelona