Política
Zapatero no obté suports per a la reforma fiscal que ha de reportar 15.000 milions
Els grups del Congrés denuncien l'actitud erràtica del govern i neguen l'eficàcia de la pujada d'impostos. Els autònoms critiquen que el president hagi ignorat la seva situació
La concreció del producte estimat de la pujada d'impostos que pretén el govern espanyol, uns 15.000 milions d'euros, i la disposició a parlar sense compromisos concrets sobre la proposta del PP de reduir la despesa de les administracions públiques són les úniques conclusions del debat al Congrés de Diputats en què el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha informat sobre l'evolució de la crisi econòmica. Massa poques dades concretes davant la situació de desconcert i de provisionalitat que generen les polítiques econòmiques del govern.
De fet, l'estimació d'ingressos de 15.000 milions és el resultat del càlcul sobre la repercussió de la reforma fiscal prevista pel govern central, que el mateix Zapatero ha situat prop de l'1,5 per cent del producte interior brut espanyol. A aquesta xifra s'hi haurà d'afegir la retallada de 8.600 milions, producte de la retallada de despesa prevista per al 2010.
La “resposta” que amb aquesta pujada el govern central vol donar a la crisi per garantir la protecció social i les inversions productives és, segons el president del govern, només una part del que els ciutadans espanyols han obtingut aquests últims anys amb la reducció de la pressió fiscal. Zapatero ha afirmat que l'increment dels impostos situarà la pressió fiscal en el 34,1 per cent del PIB, però ha argumentat que quan els socialistes van arribar al govern el 2004 era del 34,5 per cent del PIB i que actualment és del 32,6 per cent. A més, el president ha reiterat el propòsit de mantenir la protecció social per als treballadors.
Una mesura que no retalla el dèficit públic
En xifres absolutes, aquest 1,5 per cent del PIB de la reforma fiscal no serveix per tallar l'augment del dèficit públic, i això li han retret els grups del Congrés. De fet, la quantitat no arriba ni per cobrir la despesa estimada per la llei d'economia sostenible (uns 20.000 milions), que el govern socialista s'ha marcat com a objectiu i que el mateix Zapatero ha reiterat en aquest debat.
Més enllà d'això, Rodríguez Zapatero ha topat al Congrés amb la incredulitat de la major part de la cambra. El líder del PP, Mariano Rajoy, li ha ofert un pacte per a la retallada de la despesa pública a canvi de renunciar a la reforma fiscal. Les formacions polítiques catalanes han criticat la falta d'orientació de la política econòmica de l'executiu central, a més de qüestionar la reforma fiscal si no és per reduir l'impost de societats o les cotitzacions socials de les petites i mitjanes empreses, com ha proposat CiU. Esquerra ha retret a Zapatero la falta de mesures “valentes”, encara que sigui a costa de ser impopulars. ICV ha reclamat mesures “d'esquerres”.
Per la seva banda, diverses organitzacions de treballadors autònoms a nivell estatal ja han donat a conèixer la seva decepció i rebuig per l'absència de referències de Zapatero a aquest col·lectiu, fonamental en l'entramat espanyol de petita i mitjana empresa.
De fet, l'estimació d'ingressos de 15.000 milions és el resultat del càlcul sobre la repercussió de la reforma fiscal prevista pel govern central, que el mateix Zapatero ha situat prop de l'1,5 per cent del producte interior brut espanyol. A aquesta xifra s'hi haurà d'afegir la retallada de 8.600 milions, producte de la retallada de despesa prevista per al 2010.
La “resposta” que amb aquesta pujada el govern central vol donar a la crisi per garantir la protecció social i les inversions productives és, segons el president del govern, només una part del que els ciutadans espanyols han obtingut aquests últims anys amb la reducció de la pressió fiscal. Zapatero ha afirmat que l'increment dels impostos situarà la pressió fiscal en el 34,1 per cent del PIB, però ha argumentat que quan els socialistes van arribar al govern el 2004 era del 34,5 per cent del PIB i que actualment és del 32,6 per cent. A més, el president ha reiterat el propòsit de mantenir la protecció social per als treballadors.
Una mesura que no retalla el dèficit públic
En xifres absolutes, aquest 1,5 per cent del PIB de la reforma fiscal no serveix per tallar l'augment del dèficit públic, i això li han retret els grups del Congrés. De fet, la quantitat no arriba ni per cobrir la despesa estimada per la llei d'economia sostenible (uns 20.000 milions), que el govern socialista s'ha marcat com a objectiu i que el mateix Zapatero ha reiterat en aquest debat.
Més enllà d'això, Rodríguez Zapatero ha topat al Congrés amb la incredulitat de la major part de la cambra. El líder del PP, Mariano Rajoy, li ha ofert un pacte per a la retallada de la despesa pública a canvi de renunciar a la reforma fiscal. Les formacions polítiques catalanes han criticat la falta d'orientació de la política econòmica de l'executiu central, a més de qüestionar la reforma fiscal si no és per reduir l'impost de societats o les cotitzacions socials de les petites i mitjanes empreses, com ha proposat CiU. Esquerra ha retret a Zapatero la falta de mesures “valentes”, encara que sigui a costa de ser impopulars. ICV ha reclamat mesures “d'esquerres”.
Per la seva banda, diverses organitzacions de treballadors autònoms a nivell estatal ja han donat a conèixer la seva decepció i rebuig per l'absència de referències de Zapatero a aquest col·lectiu, fonamental en l'entramat espanyol de petita i mitjana empresa.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.