L’article 150.2, la petita porta del darrere

La possibilitat de traspassar competències de l’Estat a la Generalitat a través de l’article 150.2 és del tot legal. És una via que funciona al marge de l’Estatut, però com una porta del darrere molt petita. La causa és política: tots els governs són molt reticents a aplicar el 150.2 perquè interpreten que és mutilar l’Estat, i a més temen que el partit de l’oposició en faci cavall de batalla.

Per això aquesta via només s’ha utilitzat una sola vegada, en una cojuntura del tot excepcional. El PSOE no ha accedit mai a aplicar el 150.2. El PP, en canvi, va acceptar-lo en el pacte del Majestic negociat per Jordi Pujol amb José María Aznar, per transferir a la Generalitat les competències de Trànsit. Eren una funció que l’Estatut del 1979 no preveia, i que Pujol va intentar negociar primer amb Felipe González sense èxit. Amb la primera victòria d’Aznar l’any 1996, l’expresident català va posar el Trànsit a la llista del Majestic i el líder del PP va complir la petició. Era el moment culminant del denominat peix al cove.

Aquest article, però, té algunes limitacions, a més de l’extrema dificultat política. I és que només es pot utilitzar respecte a les competències. Per tant no serviria per recuperar el reconeixement de Catalunya com a nació, si el TC el tomba, ni tampoc el deure de conèixer la llengua catalana.