Política
La por de represàlies ultres coacciona Arenys de Munt
La presència de la Falange el 13 de setembre atemoreix la població. Demanen que es prohibeixi la protesta ultra. Votaran a favor de la independència
El poble d’Arenys de Munt es mobilitzarà en ple per votar en la consulta popular sobre la independència de Catalunya convocada per al 13 de setembre, i més encara arran de la manifestació convocada per la Falange de las JONS per al mateix dia. La presència del partit ultradretà al poble ha generat inquietud entre els veïns i sobretot entre els comerciants, que en alguns casos es neguen a donar els noms per por de represàlies. Al mateix temps, però, aquest fet també ha actuat de detonant, ja que algunes persones que dubtaven si anar a votar s’han acabat de decidir.
“Si vols et dono la meva opinió, però no esmentis ni el nom ni la botiga”. Aquesta ha estat la frase més repetida quan l’AVUI ha intentat recollir l’opinió dels comerciants sobre el referèndum simbòlic del 13 de setembre i sobre la manifestació de la Falange.
“No em fa gràcia sortir al diari, ni amb fotos ni amb vídeo, perquè vés a saber què em poden fer els de la Falange”, explica un botiguer. “És una provocació que vinguin a manifestar-se el mateix dia de la consulta”, assegura, i afegeix que “nosaltres no anem a manifestar-nos al Valle de los Caídos!”.
Un acte pacífic
“El poble vol fer una consulta de forma pacífica, i això no té res de dolent i no tenen per què venir-la a esguerrar quatre aprofitats que no fan altra cosa que manifestar el feixisme ancestral, com en temps de Franco”, es lamenta Concepció Brecha, que es mostra orgullosa que Arenys de Munt sigui el primer poble de Catalunya que fa una consulta sobre l’autodeterminació. Joaquim Cucurull, propietari de la llibreria L’Aloc, creu que demanar l’opinió de la gent és “la cosa més fantàstica que es pot fer”, i per això espera que Arenys “no es converteixi en l’únic poble que porta a terme aquesta iniciativa”.
Els orígens
La consulta sobre la independència de Catalunya va néixer per iniciativa de l’associació local Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA). Després, impulsada per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), el 4 de juny es va presentar al ple de l’Ajuntament una moció de suport que va ser aprovada per tots els partits (Arenys de Mar 2000, CUP, CiU i ERC) excepte el PSC. A partir d’aquí, es va crear una comissió organitzadora, formada per partits polítics i entitats diverses de la població, que s’ha encarregat de tirar endavant la consulta, que busca conèixer l’opinió dels arenyencs sobre la independència de Catalunya.
L’anunci de la Falange, que a mitjans de juny va començar a repartir octavilles contra la consulta i contra l’Ajuntament, ha fet activar les alarmes entre la població, que encara té present una protesta feixista de l’any 1979. En aquella ocasió, sis-cents falangistes es van concentrar al costat de l’església per protestar contra l’enderrocament de la Creu dels Caiguts, precisament a la mateixa plaça Catalunya on ara estan convocats els membres del partit ultradretà.
Favorables al sí
La majoria de veïns consultats asseguren que participaran en el referèndum simbòlic i que el seu vot serà a favor que –tal com s’especifica a la pregunta de les paperetes– Catalunya “esdevingui un Estat de dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea”. “Tenim tot el dret a expressar la nostra opinió sobre la independència de Catalunya, i celebrar una consulta no és cap crim!”, assegura Carme González. “La independència de Catalunya és un objectiu que molta gent voldria que es convertís en una realitat”, apunta per la seva banda Gemma Rueda. De la mateixa manera s’expressa Maria Carme Olivé, que també es mostra favorable a la independència de Catalunya, tot i que lamenta que segurament és un objectiu que “no veuré fet realitat”.
L’autorització d’Interior
Una altra opinió gairebé unànime és la indignació per la decisió de la conselleria d’Interior, capitanejada per Joan Saura, de no prohibir la manifestació de la Falange. “No l’haurien d’haver autoritzat”, asseguren. “El que hauríem de fer és omplir tots els balcons de senyeres perquè els de la Falange vegin que no són benvinguts”, remarca un altre comerciant. De moment, el poble ja s’ha omplert de banderoles en què s’anuncia la consulta per la independència de Catalunya.
Una altra veïna, Carme Olivé Pujolàs, va més enllà. Es declara independentista i assegura que a la Falange se li hauria d’aplicar la llei de partits i il·legalitzar-la, “com han fet al País Basc”. “Sóc partidària de posar barricades i no deixar-los entrar al poble”, sentencia.
Batalla campal
La incògnita sobre què pot arribar a passar el diumenge 13 de setembre s’ha intensificat des que fa uns dies grups independentistes van començar a anunciar que també aniran a Arenys de Munt per donar suport al referèndum simbòlic. “Aquí es pot muntar una batalla campal entre uns i altres”, es lamenten diverses persones del poble. Per alguns, com Ferran Roca i Pepi Montsant, s’està creant massa “rebombori” per un fet que “en si és poc rellevant”. Per aquests dos veïns, si la Falange no hagués anunciat la manifestació, la consulta s’hauria desenvolupat “tranquil·lament” i de manera festiva, que és, segons apunten, l’objectiu que buscaven els organitzadors. La por als falangistes també ha afectat alguns feligresos del poble, que ja han avisat el mossèn que aquell diumenge no aniran a missa.
Convocatòria via internet
La consulta ha generat molt suports entre la classe política, social i cultural del país, entre els quals destaquen els de l’expresident Pasqual Maragall, els consellers Josep Huguet i Joan Manuel Tresserras, els exconsellers Joan Carretero i Ferran Mascarell i l’exvocal del Consell General del Poder Judicial Alfons López Tena.
Des de la comissió organitzadora, Ramon Pujol assegura que a més de les entitats independentistes i sobiranistes (com Deumil.cat i Sobirania i Progrés, entre d’altres) hi haurà “molta gent que a títol particular vindrà a donar suport a la iniciativa”. Els Maulets també han anunciat en un comunicat que estaran presents a Arenys de Munt el dia 13 “per donar suport a la iniciativa”.
A més d’aquestes adhesions més visibles, des de la xarxa social Facebook han començat a sorgir grups a favor i en contra. Un d’aquests grups, 13-S: Tots som d’Arenys de Munt, que té 1.460 adhesions, demana que la consulta se celebri en més municipis i reclama a Interior que es prohibeixi la manifestació de la Falange. En un altre grup, El dia 13 de setembre, tots a jugar a Arenys de Munt!, es fan referències a la concentració del partit ultra.
No al referéndum independentista de Arenys de Munt és el tercer grup creat a internet; compta amb 455 membres i qualifica la coalició del govern municipal, formada pels independents Arenys de Munt 2000, PSC i CiU, “d’extrema esquerra nacionalista”.
Demà segon capítol d’‘Arenys de Munt. La primera consulta sobre la independència de Catalunya’
“Si vols et dono la meva opinió, però no esmentis ni el nom ni la botiga”. Aquesta ha estat la frase més repetida quan l’AVUI ha intentat recollir l’opinió dels comerciants sobre el referèndum simbòlic del 13 de setembre i sobre la manifestació de la Falange.
“No em fa gràcia sortir al diari, ni amb fotos ni amb vídeo, perquè vés a saber què em poden fer els de la Falange”, explica un botiguer. “És una provocació que vinguin a manifestar-se el mateix dia de la consulta”, assegura, i afegeix que “nosaltres no anem a manifestar-nos al Valle de los Caídos!”.
Un acte pacífic
“El poble vol fer una consulta de forma pacífica, i això no té res de dolent i no tenen per què venir-la a esguerrar quatre aprofitats que no fan altra cosa que manifestar el feixisme ancestral, com en temps de Franco”, es lamenta Concepció Brecha, que es mostra orgullosa que Arenys de Munt sigui el primer poble de Catalunya que fa una consulta sobre l’autodeterminació. Joaquim Cucurull, propietari de la llibreria L’Aloc, creu que demanar l’opinió de la gent és “la cosa més fantàstica que es pot fer”, i per això espera que Arenys “no es converteixi en l’únic poble que porta a terme aquesta iniciativa”.
Els orígens
La consulta sobre la independència de Catalunya va néixer per iniciativa de l’associació local Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA). Després, impulsada per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), el 4 de juny es va presentar al ple de l’Ajuntament una moció de suport que va ser aprovada per tots els partits (Arenys de Mar 2000, CUP, CiU i ERC) excepte el PSC. A partir d’aquí, es va crear una comissió organitzadora, formada per partits polítics i entitats diverses de la població, que s’ha encarregat de tirar endavant la consulta, que busca conèixer l’opinió dels arenyencs sobre la independència de Catalunya.
L’anunci de la Falange, que a mitjans de juny va començar a repartir octavilles contra la consulta i contra l’Ajuntament, ha fet activar les alarmes entre la població, que encara té present una protesta feixista de l’any 1979. En aquella ocasió, sis-cents falangistes es van concentrar al costat de l’església per protestar contra l’enderrocament de la Creu dels Caiguts, precisament a la mateixa plaça Catalunya on ara estan convocats els membres del partit ultradretà.
Favorables al sí
La majoria de veïns consultats asseguren que participaran en el referèndum simbòlic i que el seu vot serà a favor que –tal com s’especifica a la pregunta de les paperetes– Catalunya “esdevingui un Estat de dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea”. “Tenim tot el dret a expressar la nostra opinió sobre la independència de Catalunya, i celebrar una consulta no és cap crim!”, assegura Carme González. “La independència de Catalunya és un objectiu que molta gent voldria que es convertís en una realitat”, apunta per la seva banda Gemma Rueda. De la mateixa manera s’expressa Maria Carme Olivé, que també es mostra favorable a la independència de Catalunya, tot i que lamenta que segurament és un objectiu que “no veuré fet realitat”.
L’autorització d’Interior
Una altra opinió gairebé unànime és la indignació per la decisió de la conselleria d’Interior, capitanejada per Joan Saura, de no prohibir la manifestació de la Falange. “No l’haurien d’haver autoritzat”, asseguren. “El que hauríem de fer és omplir tots els balcons de senyeres perquè els de la Falange vegin que no són benvinguts”, remarca un altre comerciant. De moment, el poble ja s’ha omplert de banderoles en què s’anuncia la consulta per la independència de Catalunya.
Una altra veïna, Carme Olivé Pujolàs, va més enllà. Es declara independentista i assegura que a la Falange se li hauria d’aplicar la llei de partits i il·legalitzar-la, “com han fet al País Basc”. “Sóc partidària de posar barricades i no deixar-los entrar al poble”, sentencia.
Batalla campal
La incògnita sobre què pot arribar a passar el diumenge 13 de setembre s’ha intensificat des que fa uns dies grups independentistes van començar a anunciar que també aniran a Arenys de Munt per donar suport al referèndum simbòlic. “Aquí es pot muntar una batalla campal entre uns i altres”, es lamenten diverses persones del poble. Per alguns, com Ferran Roca i Pepi Montsant, s’està creant massa “rebombori” per un fet que “en si és poc rellevant”. Per aquests dos veïns, si la Falange no hagués anunciat la manifestació, la consulta s’hauria desenvolupat “tranquil·lament” i de manera festiva, que és, segons apunten, l’objectiu que buscaven els organitzadors. La por als falangistes també ha afectat alguns feligresos del poble, que ja han avisat el mossèn que aquell diumenge no aniran a missa.
Convocatòria via internet
La consulta ha generat molt suports entre la classe política, social i cultural del país, entre els quals destaquen els de l’expresident Pasqual Maragall, els consellers Josep Huguet i Joan Manuel Tresserras, els exconsellers Joan Carretero i Ferran Mascarell i l’exvocal del Consell General del Poder Judicial Alfons López Tena.
Des de la comissió organitzadora, Ramon Pujol assegura que a més de les entitats independentistes i sobiranistes (com Deumil.cat i Sobirania i Progrés, entre d’altres) hi haurà “molta gent que a títol particular vindrà a donar suport a la iniciativa”. Els Maulets també han anunciat en un comunicat que estaran presents a Arenys de Munt el dia 13 “per donar suport a la iniciativa”.
A més d’aquestes adhesions més visibles, des de la xarxa social Facebook han començat a sorgir grups a favor i en contra. Un d’aquests grups, 13-S: Tots som d’Arenys de Munt, que té 1.460 adhesions, demana que la consulta se celebri en més municipis i reclama a Interior que es prohibeixi la manifestació de la Falange. En un altre grup, El dia 13 de setembre, tots a jugar a Arenys de Munt!, es fan referències a la concentració del partit ultra.
No al referéndum independentista de Arenys de Munt és el tercer grup creat a internet; compta amb 455 membres i qualifica la coalició del govern municipal, formada pels independents Arenys de Munt 2000, PSC i CiU, “d’extrema esquerra nacionalista”.
Demà segon capítol d’‘Arenys de Munt. La primera consulta sobre la independència de Catalunya’
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.