Tremosa demostra els seus dots musicals cantant a piano 'Viatge a Itaca', de Lluís Llach

El can­di­dat de CiU a les elec­ci­ons euro­pees, Ramon Tre­mosa, ha sorprès aquest dis­sabte demos­trant els seus dots musi­cals en can­tar i tocar amb piano Viatge a Itaca, del can­tau­tor Lluís Llach, després de par­ti­ci­par en un acte elec­to­ral a Bar­ce­lona en què ha defen­sat l'ofi­ci­a­li­tat del català a Europa.

Amb un públic lliu­rat, un Tre­mosa còmode i aquesta vegada sense cor­bata ha inter­pre­tat dos frag­ments musi­cals, la peça de Llach i Abril del 74, en què ha can­tat acom­pa­nyat pel cen­te­nar d'assis­tents que omplia una de les sales de la Bibli­o­teca Fran­cesca Bon­ne­mai­son de Bar­ce­lona.

Si ja als últims dies Tre­mosa s'ha mos­trat més còmode en la seva nova etapa com a polític, avui s'ha tirat a la pis­cina posant de mani­fest la seva afició a la música i al cant coral, que ha prac­ti­cat des de fa anys.

Abans de començar, Tre­mosa s'ha dis­cul­pat per no haver prac­ti­cat molt en els últims mesos, a causa de la seva estada a Lon­dres i la cam­pa­nya elec­to­ral. Després del can­di­dat ha actuat la seva filla i les seves nebo­des, amb piano i amb violí, que han inter­pre­tat l'himne d'Europa de Beet­ho­ven.

Tre­mosa ha estat el gran pro­ta­go­nista de l'acte més amè d'aquesta cam­pa­nya, que ha com­bi­nat música i lite­ra­tura, i que ha reu­nit cinc escrip­tors dels dife­rents ter­ri­to­ris de parla cata­lana. Tots ells han defen­sat la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes a través de la lec­tura de tex­tos.

L'escrip­tor Vicenç Villa­toro ha esco­llit l'Oda a la pàtria, de Bona­ven­tura Car­les Ari­bau, i ho ha fet perquè "el començament de tot ha estat el verb, la llen­gua".

Segons ell, el cata­la­nisme va néixer en pri­mer terme per defen­sar la llen­gua cata­lana. "Per què estem avui aquí? En prin­cipi, abans de tot i pri­mer de tot, per la llen­gua, perquè la llen­gua és el cen­tre del nos­tre sen­ti­ment", ha conclòs.

Susanna Barquín, de la Franja, ha lle­git un arti­cle propi titu­lat El cas­tellà en perill d'extinció, en què enu­mera tots els esforços del cas­tellà per inten­tar ofe­gar el català, esforços que fins ara han estat inútils, fet que el porta a afir­mar irònica­ment que és l'espa­nyol que pot des­a­parèixer a la Franja.

Per la seva banda, l'escrip­tor Joan Pey­taví, pro­ce­dent del Ros­selló, "del nord de Cata­lu­nya", com ell mateix ha expli­cat, és pro­fes­sor de català a la Uni­ver­si­tat de Per­pinyà (França), i ha optat per un text escrit per ell mateix, en què ana­litza la tra­jectòria del ros­se­llonès.

El menorquí Toni Oli­ver ha esco­llit un text de Miquel Martí i Pol, després de la qual cosa ha advo­cat per llui­tar perquè el català esti­gui pre­sent a totes les ins­ti­tu­ci­ons en les quals el seu poble està repre­sen­tat. "Si nosal­tres caiem, qui par­larà? Doncs par­lem, cri­dem i que ens sen­tin. Res­pec­tem i siguem res­pec­tats, perquè no ens poden negar la nos­tra herència, la nos­tra iden­ti­tat i la nos­tra llen­gua", ha asse­nya­lat.

Final­ment, l'escrip­tor valencià Joan Fran­cesc Mira ha refle­xi­o­nat sobre la llen­gua a través d'un dels seus escrits, asse­gu­rant que "si par­lar és ser, escriure i lle­gir és encara més ser". "Els valen­ci­ans que hem gua­nyat aquesta inde­pendència moral ho hem fet a través de la llen­gua i de la lite­ra­tura cata­la­nes", ha afir­mat.