Política

Garcia Albiol insisteix que els romanesos de Badalona són delinqüents

La federació d'immigrants d'aquesta nacionalitat a l'Estat espanyol demana al PP que posi "al seu lloc" el regidor

Xavier Gar­cia Albiol no es ren­deix i insis­teix que "la gran majo­ria dels gita­nos roma­ne­sos" que s'esta­blei­xen a Bada­lona es dedi­quen a delin­quir. Ho ha asse­gu­rat en una tensa entre­vista man­tin­guda per telèfon aquest dilluns amb Manel Fuen­tes, al pro­grama Els matins de Cata­lu­nya Ràdio.

Després d'adme­tre que actu­al­ment no viu a Bada­lona per neces­si­tats logísti­ques fami­li­ars tem­po­rals, Gar­cia Albiol ha inten­tat jus­ti­fi­car els fullets dis­tribuïts aquest cap de set­mana pel PP de Bada­lona, en els quals hi apa­rei­xia la foto d'una pan­carta on s'hi lle­gia: "No volem roma­ne­sos". Tot i que la vice­pre­si­denta d'orga­nit­zació del PP, Ana Mato, s'ha mos­trat en des­a­cord amb els tríptics, el regi­dor de Bada­lona ha res­tat importància a aques­tes crítiques del seu propi par­tit i ha insis­tit que els fullets només reflec­tei­xen una rea­li­tat: la de les quei­xes "espontànies" dels veïns de Bada­lona.

Tot i asse­gu­rar que no acusa de delin­quir tots els roma­ne­sos que hi ha a Cata­lu­nya, i en un ter­cer grau al qual l'ha sotmès Fuen­tes, Gar­cia Albiol ha aca­bat dient: "La majo­ria dels roma­ne­sos que hi ha a la meva ciu­tat sí, es dedi­quen a delin­quir", espe­ci­al­ment en bar­ris com la Salut, Llefià i Sant Roc. També ha afir­mat que hi ha dades poli­ci­als que ho demos­tren, tot i que només ha esmen­tat l'incre­ment de cot­xes cre­mats regis­trat aquest any a Bada­lona, mal­grat que ha reco­ne­gut que no sap qui els ha cre­mat.

"Els nens [roma­ne­sos], en lloc d'anar al col·legi els fan anar als cai­xers a robar a les senyo­res", ha afe­git com a exem­ple. Aques­tes parau­les estan en relació amb un pro­blema detec­tat en els dar­rers anys per la Fis­ca­lia de Menors i els Mos­sos d'Esqua­dra, que per­se­guei­xen clans mafi­o­sos de gita­nos roma­ne­sos que explo­ten els menors com a car­te­ris­tes i atra­ca­dors, apro­fi­tant que la llei del menor és més benèvola que el Codi Penal.

Tan­ma­teix, mai no s'ha cone­gut cap dada que indi­qui que aquesta pràctica és gene­ral entre la colònia de roma­ne­sos esta­blerta a Bada­lona, ja que els impli­cats són mul­ti­rein­ci­dents i pro­ba­ble­ment es tracta d'un grup reduït que delin­queix habi­tu­al­ment.

La Fedrom demana a Cos­pe­dal que actuï
Al marge de les dades, s'ha gene­rat una polèmica que ha por­tat la Fede­ració d'Asso­ci­a­ci­ons de Roma­ne­sos a l'Estat espa­nyol (Fedrom) a exi­gir a la secretària gene­ral del PP, María Dolo­res de Cos­pe­dal, que rec­ti­fi­qui públi­ca­ment i que "posi al seu lloc" el PP de Bada­lona.

"El PP ha de posar límits a aquesta mena de mani­fes­ta­ci­ons, De Cos­pe­dal ha de posar públi­ca­ment al lloc que cor­res­pon el pre­si­dent del grup del PP a Bada­lona, Xavier Gar­cia Albiol", ha decla­rat el tre­so­rer de l'orga­nit­zació, Este­ban Navarro.

Per Navarro, és urgent que el PP acla­reixi la seva posició, ja que, segons ha dit, men­tre a Cata­lu­nya la líder popu­lar Alícia Sánchez Camacho fa "decla­ra­ci­ons impre­sen­ta­bles", a Madrid, Espe­ranza Aguirre "ha posat la pri­mera pedra de la pri­mera cate­dral orto­doxa a Espa­nya". "Quina és l'autèntica posició del PP?", s'ha pre­gun­tat.

Segons la seva opinió, aquesta publi­ci­tat "impre­sen­ta­ble", reflec­teix "la mateixa tendència de sem­pre", que és uti­lit­zar "qual­se­vol argu­ment" com a reclam per gua­nyar les elec­ci­ons muni­ci­pals, en aquest cas "inci­dint en la cre­ació de con­flic­tes soci­als que són arti­fi­ci­als".

"És penós ata­car d'aquesta manera l'ètnia gitana i penós també iden­ti­fi­car-hi tot el poble romanès", ha lamen­tat el repre­sen­tant de la Fedrom, que ha adver­tit que per aquest camí "no es gua­nyen les muni­ci­pals, sinó que s'aixe­quen les bai­xes pas­si­ons" dels ciu­ta­dans i al final "donen el seu vot a l'extrema dreta, els únics que en sor­ti­ran bene­fi­ci­ats".

Segons dades ofi­ci­als del minis­teri de Tre­ball i Immi­gració, el 31 de desem­bre del 2009 a l'Estat espa­nyol hi vivien 751.688 ciu­ta­dans roma­ne­sos, dels quals un 90% són població activa. Com a ciu­ta­dans de la Unió Euro­pea, tenen dret a votar a les elec­ci­ons muni­ci­pals espa­nyo­les.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.