El 2014 de Flandes
Flandes vol posar-se al mapa del món el 2014, aprofitant la commemoració del centenari de l'inici de la primera Guerra Mundial, un conflicte bèl·lic en què, segons la versió flamenca controvertida pels valons, els oficials francòfons van fer servir els soldats flamencs com a carn de canó. El seu govern ja prepara, a sis anys vista, el llançament d'un ambiciós pla diplomàtic i turístic internacional per exaltar la resistència flamenca, millorar la imatge internacional d'aquest nacionalisme –que molts encara lliguen al col·laboracionisme nazi– i presentar-se al món com un soci a tenir en compte. Als valons els ha faltat temps per acusar els seus veïns del nord de voler "apropiar-se de la Gran Guerra".
El govern del democratacristià Kris Peeters compta convidar a la celebració fins a una cinquantena de governs d'arreu del món, "tots i cadascun dels que van participar, d'una forma o altre, en la batalla de Flandes", confirma el seu portaveu, Luc de Seranno. Només aquest 2008, Flandes s'hauria gastat 600.000 euros en preparar la proclamació, critica escandalitzada la premsa francòfona.
I el seu exministre d'Exteriors Geert Bourgeois va fer una gira fins a Nova Zelanda i l'Índia per vendre'ls la commemoració, abans que el seu partit, l'N-VA, fart del bloqueig való a la reforma de Bèlgica que anhela la comunitat neerlandòfona, el fes dimitir per pressionar els seus socis del CD&V.
Fonts del ministeri flamenc d'Afers Estrangers ni confirmen ni desmenteixen la xifra dels 600.000 euros, però sí que avisen que "el pressupost anirà augmentant any a any". I afegeixen que les celebracions –i la inversió econòmica i el "pla per rellançar les relacions diplomàtiques"– no s'acabaran el 2014, sinó que s'allargaran fins el 2018.
El govern federal, despistat
Mentrestant, el ressuscitat primer ministre belga, Yves Leterme, prou feia té d'aguantar el govern federal, tocat de mort gairebé des que va prendre possessió. I el 2014 li queda tan lluny, sobretot comparat amb les pròximes eleccions –es dóna per fet que s'avançaran–, que encara no ha dedicat ni un minut a preparar els cent anys de la der des ders, l'última de les últimes.
El govern való ni tan sols no havia pensat en l'afer, concentrat com està a torpedinar qualsevol intent dels flamencs de dotar-se de més competències i autonomia fiscal, especialment ara que la crisi pot empitjorar la ja deprimida economia del sud de Bèlgica. Només en alguns municipis valons comencen a sorgir algunes iniciatives de celebració, però d'abast local i molt aïllades.
Flandes ha pres, així, la iniciativa, avançant-se a la comunitat francòfona per poder alçar en solitari d'aquí a sis anys la bandera de la resistència pacífica. Però la resta dels belgues temen que s'aprofiti l'efemèride per remoure la història i recordar a la comunitat internacional que Flandes va pagar un preu molt més alt que Valònia en la primera Guerra Mundial.
Comandaments valons, tropa flamenca
Creuen que els de Flandes insistirà davant el món en la idea que en l'escabetxina d'Ypres –600.000 soldats morts– va córrer molta més sang flamenca que valona, i que escamparan que els generals francòfons feien servir els soldats neerlandòfons de carn de canó, enviant-los a ofensives suïcides que acabaven en carnisseria perquè els donaven ordres en francès i no les entenien.
Però el que més cou a Namur és que el govern flamenc encara no hagi convidat a la commemoració ni el govern való, ni la comunitat francòfona, ni tan sols el govern federal de Leterme. El portaveu de Peeters assegura que se'ls convidarà, però la premsa valona ja fa dies que vomita crítiques contra Flandes perquè prioritza Sud-àfrica, la Xina, el Vietnam, Madagascar, Egipte o les illes Fidgi als seus veïns més propers. I això afegeix encara més tensió a la negociació de la reforma en profunditat de Bèlgica.
