"Catalunya no pot ser un cas empipador a Europa"

Després que la visita a Catalunya del president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, refredés aquesta setmana les expectatives sobre l’ús del català a Brussel·les, Anna Terrón rebutja l’informe d’Horitzó Europa, en què s’assegura que el govern espanyol incompleix els acords sobre l’ús del català a Europa i lamenta en aquesta entrevista que les eleccions europees del 7 de juny es plantegin exclusivament en clau catalana.

Zapatero incompleix el 90% dels acords del 2005 que fan possible l’ús del català a les institucions europees, segons un informe d’Horitzó Europa. La Generalitat no hi fa res?
Això és absolutament fals. No sé d’on treuen aquest 90%. L’única institució que encara no accepta l’ús del català és el Parlament Europeu, pel rebuig d’Aleix Vidal-Quadras, que n’és vicepresident. I no és cap secret, ell n’està orgullós. Estem fent totes les gestions necessàries, però és complicat. Hem de convèncer, no imposar. Perquè l’Eurocambra té la potestat d’autoorganitzar-se i decidir que no vol permetre el català, tot i que el govern espanyol i fins i tot el Consell Europeu li ho hagin demanat. Socialistes, verds i liberals hi estem a favor, però el PP ho bloqueja. Ara estem esperant que passin les eleccions europees per recomençar totes les gestions. Però no es pot culpar el govern espanyol.

El secretari de Política Lingüística del seu mateix govern, Bernat Joan, ho fa. Vostè culpa Vidal-Quadras, però que el socialista Josep Borrell hagi presidit l’Eurocambra no ha servit de res.
Borrell va defensar el català, però si no tens majoria, tant se val que en siguis el president. I amb Joan estem treballant per pressionar el govern espanyol. Per exemple, volem que pagui les traduccions: els catalans no som uns espanyols estranys que parlem una llengua estranya que si volem utilitzar ens l’hem de pagar.

¿I si els socialistes comencessin per deixar parlar català al Congrés, que és a les seves mans?
L’argument que no es parla català a Brussel·les perquè no es pot fer al Congrés és fals. No és tan fàcil fer passar una institució històricament monolingüe al multilingüisme, no és el mateix que introduir només una llengua més en un Parlament Europeu que ja n’utilitza vint-i-una.

¿Què en pensa, que 10.000 catalans vinguin a Brussel·les el 7 de març per reivindicar el dret a l’autodeterminació?
No és una iniciativa del govern, els que la convoquen sabran què en volen treure i per què ho fan. No sé què vénen a reivindicar, si és la presència de Catalunya i del català crec que això ja està perfectament reconegut en l’àmbit europeu. A Brussel·les les manifestacions són diàries i estan perfectament integrades en el paisatge, benvinguts siguin.

¿Considera, diguem-ho així, que és presentar-se a Europa amb barretina i espardenyes, que no ens fa cap favor posar sempre al davant la reivindicació del català i de Catalunya?
No podem venir a Brussel·les i dir que l’únic que ens importa d’Europa és que ens deixin parlar català, que volem que ens resolguin el nostre problema. No en tenim de problema, em nego a presentar el català com un problema, l’hem de presentar com una solució: som una societat plurilingüe real amb un grau de cohesió social molt notable, som un laboratori de multilingüisme que pot contribuir a la pluriculturalitat europea. Seria molt trist que Catalunya es convertís en el típic cas particular empipador a Brussel·les.

¿Tem que els candidats de CiU i ERC, Ramon Tremosa i Oriol Junqueras, alcin la veu sobiranista a Europa?
No farem amics ni en traurem res de dur la nostra micropolítica a Europa, els que pensin que tindran un altaveu a Brussel·les s’equivoquen. I faré tot el que pugui perquè en aquesta campanya es parli dels reptes bàsics i fonamentals que té la UE, de quines mesures ha de prendre contra la crisi, de quin model social ha de tenir, de sostenibilitat o de les polítiques euromediterrànies.

¿Ha aconseguit europeïtzar l’administració catalana com es va proposar en ser nomenada fa quatre anys? ¿Tots els directors, secretaris generals i consellers del govern són ara conscients de la importància de tenir un lobby potent a Brussel·les o només els d’Agricultura?
No m’atreviria a dir que tots, però sí que molts més que ara fa quatre anys. Defensar Catalunya a Europa vol dir entendre que Europa no és un objectiu extern, de política exterior, sinó que és un marc polític i administratiu al qual pertanyem. El meu objectiu principal és no només que en siguem conscients, sinó que formem part del procés de decisió. No hem de mirar la UE com un aparador, en què hi ha coses que podem seleccionar perquè ens agraden, l’hem de mirar com un dels amos de l’aparador en la petita part que ens toca. Hem avançat molt i espero que en poc temps tinguem perfectament incorporat l’exercici de participar en la presa de decisions de la UE.