"Catalunya no pot ser un cas empipador a Europa"

Després que la visita a Cata­lu­nya del pre­si­dent del Par­la­ment Euro­peu, Hans-Gert Pötte­ring, refredés aquesta set­mana les expec­ta­ti­ves sobre l’ús del català a Brus­sel·les, Anna Terrón rebutja l’informe d’Horitzó Europa, en què s’asse­gura que el govern espa­nyol incom­pleix els acords sobre l’ús del català a Europa i lamenta en aquesta entre­vista que les elec­ci­ons euro­pees del 7 de juny es plan­te­gin exclu­si­va­ment en clau cata­lana.

Zapa­tero incom­pleix el 90% dels acords del 2005 que fan pos­si­ble l’ús del català a les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees, segons un informe d’Horitzó Europa. La Gene­ra­li­tat no hi fa res?
Això és abso­lu­ta­ment fals. No sé d’on tre­uen aquest 90%. L’única ins­ti­tució que encara no accepta l’ús del català és el Par­la­ment Euro­peu, pel rebuig d’Aleix Vidal-Qua­dras, que n’és vice­pre­si­dent. I no és cap secret, ell n’està orgullós. Estem fent totes les ges­ti­ons necessàries, però és com­pli­cat. Hem de convèncer, no impo­sar. Perquè l’Euro­cam­bra té la potes­tat d’auto­or­ga­nit­zar-se i deci­dir que no vol per­me­tre el català, tot i que el govern espa­nyol i fins i tot el Con­sell Euro­peu li ho hagin dema­nat. Soci­a­lis­tes, verds i libe­rals hi estem a favor, però el PP ho blo­queja. Ara estem espe­rant que pas­sin les elec­ci­ons euro­pees per reco­mençar totes les ges­ti­ons. Però no es pot cul­par el govern espa­nyol.

El secre­tari de Política Lingüística del seu mateix govern, Ber­nat Joan, ho fa. Vostè culpa Vidal-Qua­dras, però que el soci­a­lista Josep Bor­rell hagi pre­si­dit l’Euro­cam­bra no ha ser­vit de res.
Bor­rell va defen­sar el català, però si no tens majo­ria, tant se val que en siguis el pre­si­dent. I amb Joan estem tre­ba­llant per pres­si­o­nar el govern espa­nyol. Per exem­ple, volem que pagui les tra­duc­ci­ons: els cata­lans no som uns espa­nyols estranys que par­lem una llen­gua estra­nya que si volem uti­lit­zar ens l’hem de pagar.

¿I si els soci­a­lis­tes comen­ces­sin per dei­xar par­lar català al Congrés, que és a les seves mans?
L’argu­ment que no es parla català a Brus­sel·les perquè no es pot fer al Congrés és fals. No és tan fàcil fer pas­sar una ins­ti­tució històrica­ment mono­lingüe al mul­ti­lingüisme, no és el mateix que intro­duir només una llen­gua més en un Par­la­ment Euro­peu que ja n’uti­litza vint-i-una.

¿Què en pensa, que 10.000 cata­lans vin­guin a Brus­sel·les el 7 de març per rei­vin­di­car el dret a l’auto­de­ter­mi­nació?
No és una ini­ci­a­tiva del govern, els que la con­vo­quen sabran què en volen treure i per què ho fan. No sé què vénen a rei­vin­di­car, si és la presència de Cata­lu­nya i del català crec que això ja està per­fec­ta­ment reco­ne­gut en l’àmbit euro­peu. A Brus­sel·les les mani­fes­ta­ci­ons són diàries i estan per­fec­ta­ment inte­gra­des en el pai­satge, ben­vin­guts siguin.

¿Con­si­dera, diguem-ho així, que és pre­sen­tar-se a Europa amb bar­re­tina i espar­de­nyes, que no ens fa cap favor posar sem­pre al davant la rei­vin­di­cació del català i de Cata­lu­nya?
No podem venir a Brus­sel·les i dir que l’únic que ens importa d’Europa és que ens dei­xin par­lar català, que volem que ens resol­guin el nos­tre pro­blema. No en tenim de pro­blema, em nego a pre­sen­tar el català com un pro­blema, l’hem de pre­sen­tar com una solució: som una soci­e­tat plu­ri­lingüe real amb un grau de cohesió social molt nota­ble, som un labo­ra­tori de mul­ti­lingüisme que pot con­tri­buir a la plu­ri­cul­tu­ra­li­tat euro­pea. Seria molt trist que Cata­lu­nya es con­vertís en el típic cas par­ti­cu­lar empi­pa­dor a Brus­sel·les.

¿Tem que els can­di­dats de CiU i ERC, Ramon Tre­mosa i Oriol Jun­que­ras, alcin la veu sobi­ra­nista a Europa?
No farem amics ni en trau­rem res de dur la nos­tra micro­política a Europa, els que pen­sin que tin­dran un alta­veu a Brus­sel·les s’equi­vo­quen. I faré tot el que pugui perquè en aquesta cam­pa­nya es parli dels rep­tes bàsics i fona­men­tals que té la UE, de qui­nes mesu­res ha de pren­dre con­tra la crisi, de quin model social ha de tenir, de sos­te­ni­bi­li­tat o de les polítiques euro­me­di­terrànies.

¿Ha acon­se­guit europeïtzar l’admi­nis­tració cata­lana com es va pro­po­sar en ser nome­nada fa qua­tre anys? ¿Tots els direc­tors, secre­ta­ris gene­rals i con­se­llers del govern són ara cons­ci­ents de la importància de tenir un lobby potent a Brus­sel·les o només els d’Agri­cul­tura?
No m’atre­vi­ria a dir que tots, però sí que molts més que ara fa qua­tre anys. Defen­sar Cata­lu­nya a Europa vol dir enten­dre que Europa no és un objec­tiu extern, de política exte­rior, sinó que és un marc polític i admi­nis­tra­tiu al qual per­ta­nyem. El meu objec­tiu prin­ci­pal és no només que en siguem cons­ci­ents, sinó que for­mem part del procés de decisió. No hem de mirar la UE com un apa­ra­dor, en què hi ha coses que podem selec­ci­o­nar perquè ens agra­den, l’hem de mirar com un dels amos de l’apa­ra­dor en la petita part que ens toca. Hem avançat molt i espero que en poc temps tin­guem per­fec­ta­ment incor­po­rat l’exer­cici de par­ti­ci­par en la presa de deci­si­ons de la UE.