Política
Mor el dissident cubà Orlando Zapata després de 85 dies en vaga de fam
Era un dels presos de l'anomenada Primavera Negra del 2003
El dissident cubà Orlando Zapata Tamayo, un dels presos de l'anomenada Primavera Negra del 2003, va morir ahir dimarts en un hospital a conseqüència d'una vaga de fam que va començar al desembre, segons organitzacions opositores.
Zapata, de 42 anys, es va declarar en vaga de fam el 3 de desembre al penal de Kilo 8, a Camagüey, perquè exigia un increment dels seus drets com a pres. Finalment ha mort aquest dimarts en un hospital de l'Havana a conseqüència del seu delicat estat de salut.
L'organització Directori Democràtic Cubà ha lamentat la mort d'aquest "valent defensor de la llibertat", que considera que ha estat "assassinat" pel règim comunista. En un comunicat, sosté que el govern cubà "es va negar a garantir-li els seus drets bàsics", fet que ha acabat per convertir-lo en una víctima del "terrorisme d'Estat", segons la secretària nacional adjunta del directori, Janisset Rivero.
L'organització ha denunciat que el mes d'octubre passat Zapata va patir una pallissa per part de militars que el custodiaven a la presó provincial d'Holguín. Aquests cops van provocar al reclús una hemorràgia intracranial que va derivar en una operació quirúrgica.
El directori explica que des que Zapata va iniciar la seva vaga de fam i "durant 18 dies" el director de la presó de Kilo 8 li va retirar la ingesta d'aigua, fet que va acabar per induir-li una insuficiència renal. A mitjans de gener, el pres va ser traslladat a un hospital de Camagüey en què va contraure una pneumònia a causa de l'aire condicionat i que es trobava "gairebé nu", afegeix el comunicat.
La mare de la víctima, Reina Tamayo Danger, ha qualificat d'"assassinat premeditat" la mort del seu fill, en declaracions a l'organisme dissident. "Dono les gràcies a tots els germans que han lluitat per no deixar morir el meu fill", ha manifestat.
Amnistia Internacional havia inclòs Zapata en la seva llista de presos de consciència.
Primer mort des del 1972
Els ecos de la mort d'un dels estendards de la Primavera Negra han arribat als Estats Units, on el diari The Miami Herald ha recordat que no moria un pres cubà durant una protesta contra el govern des de feia gairebé quatre dècades. L'últim, el líder estudiantil i poeta Pedro Luis Boitel, va perdre la vida el 1972, també durant una vaga de fam.
Zapata, de 42 anys, es va declarar en vaga de fam el 3 de desembre al penal de Kilo 8, a Camagüey, perquè exigia un increment dels seus drets com a pres. Finalment ha mort aquest dimarts en un hospital de l'Havana a conseqüència del seu delicat estat de salut.
L'organització Directori Democràtic Cubà ha lamentat la mort d'aquest "valent defensor de la llibertat", que considera que ha estat "assassinat" pel règim comunista. En un comunicat, sosté que el govern cubà "es va negar a garantir-li els seus drets bàsics", fet que ha acabat per convertir-lo en una víctima del "terrorisme d'Estat", segons la secretària nacional adjunta del directori, Janisset Rivero.
L'organització ha denunciat que el mes d'octubre passat Zapata va patir una pallissa per part de militars que el custodiaven a la presó provincial d'Holguín. Aquests cops van provocar al reclús una hemorràgia intracranial que va derivar en una operació quirúrgica.
El directori explica que des que Zapata va iniciar la seva vaga de fam i "durant 18 dies" el director de la presó de Kilo 8 li va retirar la ingesta d'aigua, fet que va acabar per induir-li una insuficiència renal. A mitjans de gener, el pres va ser traslladat a un hospital de Camagüey en què va contraure una pneumònia a causa de l'aire condicionat i que es trobava "gairebé nu", afegeix el comunicat.
La mare de la víctima, Reina Tamayo Danger, ha qualificat d'"assassinat premeditat" la mort del seu fill, en declaracions a l'organisme dissident. "Dono les gràcies a tots els germans que han lluitat per no deixar morir el meu fill", ha manifestat.
Amnistia Internacional havia inclòs Zapata en la seva llista de presos de consciència.
Primer mort des del 1972
Els ecos de la mort d'un dels estendards de la Primavera Negra han arribat als Estats Units, on el diari The Miami Herald ha recordat que no moria un pres cubà durant una protesta contra el govern des de feia gairebé quatre dècades. L'últim, el líder estudiantil i poeta Pedro Luis Boitel, va perdre la vida el 1972, també durant una vaga de fam.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.