Joan Carles I i Mohamed VI: a judici per dos reis
Dues monarquies, l'espanyola i la marroquina, han estat el centre de totes les mirades en l'última setmana. Pel que fa als Borbons, una de les polèmiques ha sorgit de la publicació de les memòries de Sofia de Grècia, signades per Pilar Urbano. En les pàgines de La Reina muy de cerca, Sofia afirma: “Ceuta i Melilla són Espanya. (...) El que passa és que Mohamed VI, com abans Hassan II, el seu pare, cada dos per tres ha de reclamar i protestar perquè la qüestió segueixi oberta."
Aquesta tensió entre les dues cases reials no impedeix que estiguin agermanades en molts aspectes, un dels quals és la croada dels tribunals contra els súbdits crítics. Per això aquesta setmana han passat per l'Audiència Nacional espanyola l'alcalde de Puerto del Real i 16 joves gironins acusats d'injúries a la Corona. Mentrestant, a Marràqueix esclatava la polèmica per l'estudiant de 18 anys empresonat per una pintada antimonàrquica, el contingut de la qual no queda clar.
Tant l'Estat espanyol com el Marroc estan immersos en un cicle d'enduriment de la persecució judicial de la crítica a la monarquia. A Madrid, els líders d'opinió pressionen perquè sigui així, fins i tot contra revistes satíriques que sempre han qüestionat els Borbons. Des de Catalunya, s'exerceix la pressió contrària i s'aplaudeix l'absolució dels 16 gironins, mal vista a la capital de l'Estat.
Al Marroc, la llei és contundent i quasi ningú discuteix que aquestes crítiques s'hagin de perseguir penalment, només es qüestiona la duresa excessiva d'algunes condemnes.
“Afortunadament, la nostra justícia vigila accions que posen en perill l'ordre públic, perquè escriure el nom d'un equip de futbol en lloc del del nostre cap d'Estat no és un fet anodí”, destaca el periodista marroquí Karim Douichi arran del cas del jove Yasin Belassal. Segons quina versió s'escolti, Belassal va escriure "Déu, pàtria, Barça" o bé "Déu maleeixi el teu pare", en referència a Hassan II.
La duresa del cas Belassal
El que denuncien moviments de defensa dels drets humans és que la pena d'un any i mig de presó per a Belassal és “desproporcionada”, per això demanen que sigui "revocada immediatament”. De fet, l'estratègia de la defensa, exercida per Mohammed El Ghaloussi, va basar-se en suposades irregularitats del procés. També va apel·lar a la “joventut” del seu client i qualifica els fets "d'entremaliadura sense transcendència”. El lletrat ha recordat també al tribunal els efectes negatius per a la imatge internacional del país si es condemna un estudiant de batxillerat per aquest tipus de delicte.
El delicte d'atemptat contra els "valors sagrats” és castigat al Marroc amb penes de presó d'entre 1 i 5 anys i multes d'entre 200 i 1.000 dirhams (20 i 100 euros), i s'hi compta tota ofensa contra el rei o altres membres de la família reial. La Constitució diu que “la persona del rei és sagrada i inviolable”, ja que és cap de la comunitat sunnita majoritària i se'l considera descendent directe del profeta Mahoma.
“Les acusacions per atemptat contra el que és sagrat s'han multiplicat des de l'1 de maig de 2007”, apunta l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH). En aquell moment, 7 persones van ser condemnades per “proferir eslògans ofensius contra la monarquia” durant les manifestacions de la festa del treball. “La majoria de casos no surten a la llum i passen desapercebuts, ja que són més freqüents en pobles petits aïllats”, puntualitza Khadija Ryadi, presidenta d'AMDH.
El 13 de febrer, l'ancià de 90 anys Ahmed Nasser moria a la presó de Settat, al sud de Casablanca. Uns mesos abans, el 4 de setembre de 2007, s'havia enfrontat amb un policia en un control de carretera, i va ser acusat d'atemptat contra els valors sagrats i d'insult a un funcionari. El resultat: una condemna de 3 anys de presó.
El 5 de febrer, un jove enginyer, Fouad Mourtada, era arrestat, i va ser condemnat a 3 anys de presó per haver creat un perfil del germà del rei, Moulay Rachid, a la xarxa social Facebook, a internet. A final, d'agost un bloguer, Mohammed Erraji, era condemnat per haver publicat un article en què carregava contra “el sistema monàrquic de privilegis”.
Aquests dos últims, amb més sort que Nasser, van quedar finalment en llibertat: Mourtada gràcies a una gràcia reial i Erraji, després d'una sentència d'apel·lació, la mateix que espera ara el jove culer Yasin Belassal.
