Política

Es rifen nou cadires al Parlament basc

Eleccions basques

El Par­la­ment basc està de refor­mes. I no és cap metàfora. Aquests dies es repa­ren alguns dels des­per­fec­tes oca­si­o­nats durant la pas­sada legis­la­tura. Cal dei­xar noves les 75 cadi­res que hi ha a la cam­bra de Vitòria, que, segons vati­ci­nen totes les enques­tes, d’aquí a unes set­ma­nes seran ocu­pa­des per repre­sen­tants de set for­ma­ci­ons polítiques dife­rents: PNB, PSE-PSOE, PP, EA, EB, Ara­lar i UPyD. Els matei­xos son­de­jos asse­gu­ren que cap d’aquests par­tits acon­se­guirà més de 30 escons en les elec­ci­ons del pro­per 1 de març.

Per tant, comi­cis renyits i tots pen­dents dels acords entre for­ma­ci­ons. Si superar en vots i en escons el can­di­dat pene­bista, Juan José Ibar­retxe, és missió gai­rebé impos­si­ble fins i tot per al lider del PSE, Patxi López, enviar l’actual lehen­dakari a casa gràcies a un pacte de govern que asso­leixi la màgica xifra de 38 par­la­men­ta­ris –majo­ria a la cam­bra– és a l’abast d’uns quants.
De fet, la prin­ci­pal estratègia del PNB en aquesta cam­pa­nya és aler­tar una vegada rere l’altra d’un d’aquests pos­si­bles pac­tes. Els pene­bis­tes per­ju­ren que PSE i PP han acor­dat enten­dre’s després de l’1-M. Si l’advertència és certa i el pacte exis­teix, l’absència a la cam­bra de l’esquerra abert­zale –per pri­mera vegada– faci­lita les coses als par­tits amb seu a Madrid. Apli­cant la llei d’Hont, el 2005, si EHAK no hagués con­cor­re­gut als comi­cis, 5 dels seus 9 escons hau­rien anat a parar a la coa­lició –ara apar­cada– PNB-EA, 2 al PSE i 2 al PP. Soci­a­lis­tes i popu­lars hau­rien obtin­gut el mateix nom­bre de par­la­men­ta­ris que el tri­par­tit. Per això ara pre­nen tanta importància les cadi­res que per ordre judi­cial els inde­pen­den­tis­tes dei­xen lliu­res a Vitòria.

La província clau és Guipúscoa, on EHAK va reco­llir més de 70.000 vots i 5 escons. “Si gua­nyem en ter­res gui­pus­co­a­nes, podem gua­nyar les elec­ci­ons”, asse­gu­ren des del PSE, i donen per fet que pas­sa­ran de 5 a 7 o 8 escons. Els soci­a­lis­tes van impo­sar-se a Sant Sebastià i roda­lia en les últi­mes gene­rals, però cap enquesta els dóna la victòria en aques­tes autonòmiques. Les elec­ci­ons bas­ques són una altra història. El PNB con­fia a fer-se seus alguns suports abert­za­les gràcies al vot de la por a un govern espa­nyo­lista; d’aquí la seva estratègia elec­to­ral de rela­ci­o­nar contínua­ment PSE i PP.

La importància d’un alabès
L’altre punt clau és Vitòria. Àlaba no té ni la mei­tat d’habi­tants que Guipúscoa i ni una quarta part que Bis­caia. Tot i això, posa en joc els matei­xos par­la­men­ta­ris: 25. Tenint en compte que el 80% dels ala­be­sos viuen a la capi­tal, el resul­tat final és que els veïns de Vitòria repar­tei­xen 20 escons. El 2005 PNB, PSE i PP van acon­se­guir pràcti­ca­ment el mateix tant per cent de vots a la ciu­tat, amb els pene­bis­tes –que s'impo­sen als pobles de la província– un xic per sota. En aquells comi­cis, la dre­tana i des­a­pa­re­guda Uni­dad Ala­vesa va acon­se­guir més de 3.000 vots, però cap escó. I aquesta és l’espe­rança dels pene­bis­tes: que a Àlaba UPyD robi vots a soci­a­lis­tes i popu­lars obte­nint a canvi només un escó, el que li ator­guen totes les enques­tes.

A Bis­caia, tra­di­ci­o­nal feu del PNB, els soci­a­lis­tes espe­ren esgar­ra­par escons gràcies a l’absència de l’esquerra abert­zale i a la més que pro­ba­ble pèrdua de vots del PP. Els pene­bis­tes con­fien també aquí en el par­tit de Rosa Díez, que no obtin­dria ni un sol par­la­men­tari, però que roba­ria suports a PSE i PP.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.