Política
Rosa Díez: "A Catalunya et sancionen per exercir el teu dret a la llibertat lingüística"
La portaveu d'UPyD sosté que si a Catalunya no es veu cinema en català, no és perquè no hi hagi oferta, sinó perquè els ciutadans "no opten per anar a les sales que l'ofereixen"
La portaveu d'UPyD, Rosa Díez, afirma que amb la nova llei del cinema el govern "actua contra el lliure mercat i contra la llibertat individual dels ciutadans". Si a Catalunya no es veu cinema en català, sosté, no és perquè no hi hagi oferta, sinó perquè els ciutadans "no opten per anar a les sales que ofereixen cinema en català". "A Catalunya et sancionen per exercir el teu dret a la llibertat", conclou.
Díez és el personatge polític més ben valorat pels ciutadans de l'Estat –segons l'enquesta del CIS del gener del 2010– i una de les veus més crítiques amb uns "nacionalismes" que només identifica amb Catalunya, Galícia i Euskadi.
Així, la portaveu d'UPyD afirma que la llei del cinema és un exemple clar "d'intervencionisme" per part de l'administració catalana, que ataca la "llibertat de mercat" i les "llibertats individuals" dels ciutadans. Es tracta, diu, d'una política "sectària" organitzada per un govern a qui "el que menys li importa és la competitivitat i la llibertat" i que en realitat només vol "que quedi clar qui mana".
Segons Díez, si a Catalunya no s'exhibeixen pel·lícules doblades al català no és perquè no hi hagi oferta, sinó perquè "els catalans no opten per anar a les sales que ofereixen cinema en català". L'exemple més clar d'aquest fet, diu, és que no hi ha hagut manifestacions de ciutadans que troben a faltar que hi hagi cinema doblat al català. "No hi ha pressió social ni insatisfacció" sobre aquest tema, sosté, sinó "una classe política que dedica la major part del temps a generar problemes que els catalans no tenien abans".
Díez afirma que les sancions que consten a la llei del cinema i les que reben les empreses que es neguen a retolar en català són "injustes" i "contraproduents".
"El gran error d'aquest debat de la política lingüística –diu– és que encara hi ha qui sosté que cal defensar les llengües", però "les llengües no tenen cap dret, sinó que són els ciutadans els que tenen dret a triar la llengua en què, per exemple, escolaritzen els seus fills".
Catalanoparlants "acomplexats"
Díez també afirma que la determinació d'alguns catalanoparlants de no canviar de llengua quan es dirigeixen a administracions o persones castellanoparlants denota una "actitud acomplexada".
"Si algú creu que per defensar una llengua ha de negar-se a parlar-ne una altra, significa que té molt poca confiança en la fortalesa del seu idioma i en la seva capacitat de ser competitiva", sosté.
Pel que fa a l'Estatut, Díez afirma que els polítics catalans han optat per una estratègia de "fets consumats" i "han anat desenvolupant l'Estatut alhora que fan tot el que poden per paralitzar la resolució del TC".
"Molta gent pensa que el Constitucional ja no podrà actuar lliurement perquè hauria de desmuntar moltes coses que el govern català ha anat muntant abans que hi hagi sentència", afirma, i "com que no hi ha una justícia independent", "és més que evident que la política està endarrerint la sentència del TC i que això està pervertint la mateixa democràcia".
Segons Díez, en aquest tema, el president de la Generalitat, José Montilla, ha actuat "just al contrari de com ho hauria d'haver fet un president democràtic", que és "defensant les institucions democràtiques abans que la seva posició política i ideològica".
"Les pressions del president Montilla al TC són un dels apartats més vergonyosos i determinants d'una classe política que creu que les institucions han d'estar al servei dels seus postulats polítics, i no dels ciutadans", diu.
Finalment, Díez considera que l'aprovació per part del govern de la nova distribució territorial en vegueries és "una frivolitat".
"Em sembla que en una situació en què el problema que tenen els catalans és aquesta immensa crisi econòmica, el fet que el govern de Catalunya es dediqui a crear noves institucions, en comptes de fer que les que hi ha funcionin bé, és una tremenda irresponsabilitat", ha sentenciat la portaveu d'UPyD.
Díez és el personatge polític més ben valorat pels ciutadans de l'Estat –segons l'enquesta del CIS del gener del 2010– i una de les veus més crítiques amb uns "nacionalismes" que només identifica amb Catalunya, Galícia i Euskadi.
Així, la portaveu d'UPyD afirma que la llei del cinema és un exemple clar "d'intervencionisme" per part de l'administració catalana, que ataca la "llibertat de mercat" i les "llibertats individuals" dels ciutadans. Es tracta, diu, d'una política "sectària" organitzada per un govern a qui "el que menys li importa és la competitivitat i la llibertat" i que en realitat només vol "que quedi clar qui mana".
Segons Díez, si a Catalunya no s'exhibeixen pel·lícules doblades al català no és perquè no hi hagi oferta, sinó perquè "els catalans no opten per anar a les sales que ofereixen cinema en català". L'exemple més clar d'aquest fet, diu, és que no hi ha hagut manifestacions de ciutadans que troben a faltar que hi hagi cinema doblat al català. "No hi ha pressió social ni insatisfacció" sobre aquest tema, sosté, sinó "una classe política que dedica la major part del temps a generar problemes que els catalans no tenien abans".
Díez afirma que les sancions que consten a la llei del cinema i les que reben les empreses que es neguen a retolar en català són "injustes" i "contraproduents".
"El gran error d'aquest debat de la política lingüística –diu– és que encara hi ha qui sosté que cal defensar les llengües", però "les llengües no tenen cap dret, sinó que són els ciutadans els que tenen dret a triar la llengua en què, per exemple, escolaritzen els seus fills".
Catalanoparlants "acomplexats"
Díez també afirma que la determinació d'alguns catalanoparlants de no canviar de llengua quan es dirigeixen a administracions o persones castellanoparlants denota una "actitud acomplexada".
"Si algú creu que per defensar una llengua ha de negar-se a parlar-ne una altra, significa que té molt poca confiança en la fortalesa del seu idioma i en la seva capacitat de ser competitiva", sosté.
Pel que fa a l'Estatut, Díez afirma que els polítics catalans han optat per una estratègia de "fets consumats" i "han anat desenvolupant l'Estatut alhora que fan tot el que poden per paralitzar la resolució del TC".
"Molta gent pensa que el Constitucional ja no podrà actuar lliurement perquè hauria de desmuntar moltes coses que el govern català ha anat muntant abans que hi hagi sentència", afirma, i "com que no hi ha una justícia independent", "és més que evident que la política està endarrerint la sentència del TC i que això està pervertint la mateixa democràcia".
Segons Díez, en aquest tema, el president de la Generalitat, José Montilla, ha actuat "just al contrari de com ho hauria d'haver fet un president democràtic", que és "defensant les institucions democràtiques abans que la seva posició política i ideològica".
"Les pressions del president Montilla al TC són un dels apartats més vergonyosos i determinants d'una classe política que creu que les institucions han d'estar al servei dels seus postulats polítics, i no dels ciutadans", diu.
Finalment, Díez considera que l'aprovació per part del govern de la nova distribució territorial en vegueries és "una frivolitat".
"Em sembla que en una situació en què el problema que tenen els catalans és aquesta immensa crisi econòmica, el fet que el govern de Catalunya es dediqui a crear noves institucions, en comptes de fer que les que hi ha funcionin bé, és una tremenda irresponsabilitat", ha sentenciat la portaveu d'UPyD.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.