COMRàdio i Televisió de Mallorca: dues illes en la campanya

Catalunya Ràdio ha fet vaga –com a "gest de bona voluntat", s'ha desconvocat, només, l’última aturada, prevista per aquest diumenge a l’hora del tancament dels col·legis electorals; TV3 –amb la directora, Mònica Terribas, en rebel·lia– va estar a punt de fer aturades i ha mantingut la vaga de firmes; i COMRàdio –de la Diputació de Barcelona– i Televisió de Mallorca –del Consell Insular– han fet insubmissió directa.

Aquest és el balanç de l’aplicació dels anomenats blocs electorals en els informatius dels mitjans públics, fruit d’una norma pactada pels partits als anys 80 a proposta del vicepresident del govern espanyol Alfonso Guerra. El sistema trontolla per la revolta professional dels periodistes, però els partits continuen pressionant i, en alguns casos, aconsegueixen el suport de la juntes electorals, que van fer seva la doctrina Guerra.

Donen la raó al PP
La junta electoral central (JEC) ha estroncat aquesta setmana, a petició del PP, la insubmissió de Televisió de Mallorca, que fins dimecres va aplicar criteris professionals a la informació sobre la campanya. El consell d’administració de l’ens havia aprovat aquest pla amb els vots a favor del PSOE, el Bloc per Mallorca i Unió Mallorquina. El PP hi va votar en contra, la junta electoral provincial li va donar la raó i la JEC ha ratificat aquesta decisió.

Només COMRàdio ha aconseguit arribar fins al final de la campanya amb criteris estrictament periodístics. El cap d’informatius, Òscar Ramos, va proposar-ho al director de la cadena, Francesc Triola, i aquest, al consell d’administració, que no hi va posar cap obstacle. A diferència del cas de Mallorca, cap partit ha impugnat la decisió.

“La pluralitat ha estat garantida perquè és el nostre deure amb els oients, però hem ordenat la informació com qualsevol altre dia, seguint criteris periodístics”, argumenta la cap de política de l’emissora, Isabel Serrano. Amb aquestes premisses, COMRàdio ha garantit que tots els candidats “sonaven cada dia”, però sense mesurar-ho amb fórmules matemàtiques i no necessàriament en l’apartat de campanya, ja que sovint les seves intervencions es referien a altres temes d’actualitat que mereixien un bloc informatiu específic.

La notícia sobre el descens de l’atur o la picabaralla entre ICV i ERC pel pla d’ajuts a l’automoció han estat temes que han fet transvassar declaracions de candidats a altres blocs informatius. I, seguint els mateixos criteris, també s’ha informat sobre actes electorals de candidatures extraparlamentàries, com Iniciativa Internacionalista, cosa que no ha fet TV3 perquè no entren en la “forquilla” que reparteix els temps.

Un exemple
Com a exemple del bon funcionament fora de la disciplina dels blocs marcada pels partits i les juntes, Isabel Serrano presenta el guió de l’informatiu de dijous. Les crítiques a la reunió de Rodríguez Zapatero amb diversos alcaldes abans del míting del PSC van donar veu al candidat d’ICV, Raül Romeva, i el de CiU, Ramon Tremosa, en un bloc informatiu específic. En el de campanya, hi van sortir els altres caps de llista.

A més, en no estar subjectes a la necessitat de dedicar cada dia un temps determinat a la informació de campanya, COMRàdio han pogut fer reportatges sobre les institucions europees i sobre obres fetes a Catalunya amb fons europeus. “L’oient ha estat més ben informat que mai. Hem demostrat que els blocs cronometrats no calen”, conclou Serrano.

Què passarà l'any que ve?
I pensa el mateix el comitè professional de la cadena. Una de les integrants, Anna Franco, creu que ha estat “una prova de foc”. "Els treballadors estaven disposats a anar a una vaga laboral per un motiu professional, però aquest era el pla B. El millor és no haver-lo hagut d’aplicar, i esperem que es creï un precedent”, assegura. Tanmateix, Franco i el seus companys del comitè es mostren “expectants” i “escèptics” davant la propera campanya: la de l'any que ve per a les eleccions al Parlament, on els partits creuen que s’hi juguen més. “Ara vénen unes catalanes i el 2011 les municipals, que ens toquen més de prop, veurem què passa”, adverteixen.

Reaccions a Catalunya Ràdio i TV3
L’excepció de COMRàdio ha estat celebrada pels presidents dels comitès professionals de Catalunya Ràdio i TV3. Des de l’emissora de la Generalitat, Gonçal Calvo creu que la insubmissió dels seus companys de la ràdio de la Diputació és “una manera de lluitar". "Seria més efectiva si la fessin tots els mitjans públics, i a Catalunya Ràdio no descartem fer el mateix”, afirma. De fet, l’actual cap d’informatius, Agustí Esteve, també va participar en l’acte públic contra els blocs electorals en què Mònica Terribas va refermar el seu compromís, conegut des de fa anys, amb la reivindicació dels periodistes.

Per Anna Farrero, del comitè professional de TV3, l’aposta de COMRàdio demostra que hi ha “direccions valentes”, com ha estat també la de Televisió de Mallorca. “És clar que ells no s’han trobat amb un consell d’administració que els hagi obligat a fer els blocs, com sí que ens passa a nosaltres amb el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)”, puntualitza.

El paper de Sàez
Amb aquest gir, Farrero envia la pilota en el terreny d’Albert Sàez, el president del consell de govern que, tot i que va intentar convèncer els altres consellers de la necessitat de canviar el sistema de blocs, va acabar acceptant l’establiment d’una forquilla: per cada minut dedicat al partit menys representat al Parlament –en aquest cas, l’europeu-, se n’han de dedicar 2,5 al més gran.

En una entrevista a TV3, Sàez insistia aquest dijous que “si no es canvia la llei electoral” no es podran eliminar els blocs electorals dels informatius. “Li hem explicat per activa i per passiva que la llei electoral només parla dels espais de propaganda, que no diu res de la informació en els telenotícies, que els blocs són un invent d’Alfonso Guerra, però no en fa ni cas”, es lamenta la presidenta del comitè.

CiU continua la batalla, ara a la JEC
El partit que amb més força es va oposar a l’intent de Sàez d’eliminar els blocs –s’hi havia compromès amb el comitè professional de Catalunya Ràdio el març de 2008 per evitar una vaga durant la campanya de les generals– va ser CiU. I la federació ha presentat també un recurs contra el pacte per desconvocar la vaga a TV3, que establia que, si durant els actes de campanya sorgia alguna informació rellevant no electoral, seia tractada a part, amb “criteris periodístics”.

La junta de Barcelona ha desestimat el recurs dels convergents just abans del final de la campanya, però la federació ha anat a la junta electoral central perquè vol que es generi doctrina de cara a les eleccions de l’any que ve: CiU hi té moltes esperances dipositades i vol assegurar-se que, com a primera força del Parlament català, tindrà més espai qui ningú en els informatius de campanya.

"Aquest recurs pot semblar anecdòtic, però l'important és el tema de fons. La CCMA maltracta l'oposició, ho diu el CAC. En els últims anys s'ha passat d'una presència del 40% a una del 20%. Per tant, nosaltres exigirem el compliment estricte de les regles en els períodes electorals. No ens refiem dels criteris professionals de la CCMA perquè ha perdut pluralitat", adverteix el secretari executiu de comunicació i estratègia de CDC, David Madí.