Montilla acusa CiU d’atiar el tremendisme per guanyar vots

Mentre els darrers dies d’agost retenen les tovalloles a les platges i pengen traques de festa major a molts pobles de Catalunya, el president José Montilla va voler vacunar els seus contra l’anomenada síndrome postvacacional. No hi ha temps per perdre, semblava advertir ahir el president i primer secretari del PSC des de Vilopriu; les sintonies preelectorals polaritzaran el “transcendental” curs que està a punt de començar i cal preparar la maquinària. Per això Montilla va voler predicar amb l’exemple: va apuntar directament a CiU i va carregar contra aquells que provoquen inquietud i tremendisme a la societat catalana generant conflictes que no existeixen.

L’esperada sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut era, esclar, un dels principals arguments que sobrevolaven la suau tarda empordanesa que va acollir l’acte que anualment organitza Nou Cicle. D’aquí l’especial atenció que va provocar l’arribada de l’expresident Pasqual Maragall, que es va presentar inesperadament i es va instal·lar a les darreres fileres de cadires que trituraven la gespa de l’esplèndida masia on se celebra la convocatòria.

Nous conflictes
“Alguns polítics busquen rendiment electoral fent grans els petits problemes o fins i tot creant problemes on no n’hi ha”, va advertir Montilla referint-se a CiU, a qui va acusar d’haver perdut la centralitat i de voler obrir amb la sentència del TC nous conflictes un cop s’ha tancat la negociació del finançament. “Pensen que el país ha d’estar sotmès a un estat d’agitació permanent, d’inquietud, de tremendisme”, va retreure. Montilla havia encetat la seva intervenció advertint que no tenia intenció de sumar-se a la cursa sobre les reaccions a una sentència que “ni està feta, ni sabem quan es produirà” i garantint que la seva posició serà de defensa de l’autogovern d’acord amb la seva obligació institucional i convicció política.

Amb la perspectiva dels pròxims comicis, el president va analitzar els efectes de l’alternança que el tripartit ha marcat a Catalunya i, de manera especial, l’aprofundiment de l’autogovern que ha impulsat. En aquest sentit, després de constatar “les inèrcies de l’aparell de l’Estat i la mala fe d’algunes forces com el PP”, va proclamar la necessitat de tenir objectius clars i línies infranquejables ben traçades, però també la conveniència de persistir en la recerca d’aliats a Espanya. Va ser la única incursió del president en un debat que s’ha vist particularment atiat aquest estiu des de les files socialistes.

L’argumentari desplegat per Montilla va trobar el seu contrapunt en el conseller d’Economia, Antoni Castells, que va convidar el PSC a analitzar les lliçons que cal extreure de la negociació del finançament “per bé i per mal”. El conseller va subratllar que l’objectiu del PSC ha de ser governar Catalunya i no només “servir de suport al socialisme espanyol per governar a Espanya”. Amb igual contundència va destacar la “gran transcendència” del pronunciament del TC sobre l’Estatut i va advertir que el país espera el senyal de lideratge del PSC. “No podem acceptar un pacte rebaixat perquè el pacte que tenim ja és fruit de la negociació”, va advertir, per afegir tot seguit: “Si les institucions de l’Estat invaliden el pacte, queda trencat amb totes les conseqüències”.

Tan bon punt va acabar l’acte, l’expresident Maragall es va aixecar i va marxar amb la mateixa sorprenent discreció amb què havia arribat.