CiU vol accelerar la llei de consultes populars per si cal respondre a una retallada del TC a l'Estatut

El secretari general adjunt de CDC i diputat de CiU al Parlament, Felip Puig, ha obert la porta a fer una consulta popular sobre l'Estatut si la sentència del Tribunal Constitucional desnaturalitza clarament el text aprovat en referèndum pels catalans. El dirigent de CDC considera que s'hauria d'aprofitar la llei que actualment s'està tramitant al Parlament.

Puig tem que un nou referèndum, com el que es va fer l'any 2006, tindria l'oposició del govern espanyol, tot recordant que una iniciativa d'aquestes característiques requereix de l'autorització de les institucions espanyoles. L'alternativa passa, a parer del dirigent de CiU, per la llei de consultes populars que el govern de la Generalitat ha remès al Parlament i que està pendent de ser aprovada. “Des de CiU intentarem que la llei de consultes avanci el més ràpid possible”, afirma, perquè si aquesta és la decisió del Parlament “es pugui fer una consulta amb els nostres propis mecanismes, que contempla l'Estatut”.

Segons Felip Puig, és necessari accelerar una llei que “ha arribat tard al Parlament, intuïm que per interessos polítics del PSC”. Aquesta normativa, subratlla, “hauria de ser la via que ens permetés, si aquesta és la decisió política que tots plegats prenem en el marc del Parlament, de tornar a sotmetre a decisió i a consulta de la voluntat del poble de Catalunya quin camí prenem de cara al futur”. El dirigent convergent afirma que des de fa dies mantenen contactes tant amb Òmnium com amb altres plataformes i alguns partits polítics per valorar quina ha de ser la reacció social davant una sentència adversa. Sobre la reacció política, Puig ha plantejat la possibilitat de fer una consulta al poble de Catalunya i per això creu necessari accelerar la llei de consultes populars al Parlament.

Manifestació d'Òmnium
Pel que fa a la manifestació convocada per Òmnium, Puig afirma que 'veiem molt bé que sigui Òmnium, i altres associacions de la societat civil, les que impulsin i organitzin aquesta resposta ciutadana”. Per això, CiU estarà “al costat d'aquestes entitats” i “participarà en la manifestació tant des del punt de vista de presència com organitzatiu”, avalant així la iniciativa que també té, entre d'altres, el suport de l'expresident Jordi Pujol.

Tot i que cal esperar l'abast de la sentència del TC, segons Puig aquesta manifestació és “una conseqüència natural de la resposta negativa al que el poble de Catalunya ja va manifestar a través d'un referèndum”. El número dos de CDC creu que el més important és “trobar l'espai unitari en què manifestar clarament a la societat espanyola que no dimitim, que no ens resignem, que no acceptem el paper de gran província espanyola”. “L'última paraula al voltant del futur del país l'ha de tenir el poble de Catalunya, i no acceptarem que el TC retalli el nou Estatut”, ha reblat.

Segons Puig, ja fa setmanes que mantenen contactes amb Òmnium Cultural, que sap que té el suport de la federació nacionalista, així com amb altres partits polítics, amb l'objectiu de “validar la resposta social i ciutadana”. Per això, no li sorprèn que ni PSC ni PP vegin amb bons ulls la marxa, ja que “són els dos partits que han impulsat els recursos davant del Constitucional”.

Casa gran del catalanisme
El número dos de CDC treu importància a la divisió entre les entitats sobiranistes sobre com plantejar la manifestació i ha dit que CiU és partidària de defensar l'Estatut del 2006, tot i que caldrà veure si amb la sentència queda en “paper mullat'” Si això passa, Puig ha advertit que la federació no es quedarà “ancorada en el passat” i apostarà per defensar aspectes com el concert econòmic, la gestió de les infraestructures per part de Catalunya, la defensa de la llengua, els drets històrics, un sistema judicial propi o el control de la immigració.

A banda de la societat civil, Puig creu que la reacció també ha de ser “compatible” amb la del Parlament, que ha de ser “el més unitària possible”. En aquest sentit, recorda que al novembre del 2007, el president de CiU, Artur Mas, va marcar el full de ruta de la reacció davant del TC en la conferència on va proposar una refundació del catalanisme. Allà, Mas va plantejar que el Parlament ratifiqués el text del 30 de setembre, un govern d'unitat i eleccions anticipades, o una consulta popular.