L'OTAN frena Bush i limita l'ampliació a Croàcia i Albània

Només Croàcia i Albània tenen un peu a l'OTAN. França i Alemanya van frenar ahir a la nit els plans de Washington d'accelerar l'ampliació i forçar, tot i les amenaces de Rússia, que Ucraïna i Geòrgia rebin l'estatus de candidat en la cimera que els aliats celebren a Bucarest.
D'altra banda, Atenes va renovar el veto a l'entrada de Macedònia per la negativa d'aquest país a canviar de nom, que comparteix amb el de la regió més septentrional de Grècia.

Els vint-i-sis socis de l'Aliança Atlàntica coincideixen a dir que el futur de Kíev i Tbilissi és a l'OTAN, en què "la porta està oberta", els va encoratjar la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Però estan molt dividits sobre quan s'ha de fer aquesta ampliació fins a la frontera russa. "La qüestió no és si han d'entrar o no, sinó quan", insistia ahir a mitjanit el portaveu del secretari general de l'OTAN, Jaap de Hoop Scheffer.

"Un dia entraran"
Avui hauran de trobar una solució intermèdia. D'una banda, negaran de moment a Ucraïna i Geòrgia el pla d'acció que reclama el president dels Estats Units, George W. Bush, una antesala de la integració que dinamitaria els ponts amb el Kremlin.

Però, d'altra banda, hauran de llançar-los un missatge d'esperança perquè tirin endavant les reformes. "L'ampliació no es tanca a Bucarest, un dia creuaran les portes de l'Aliança", va prometre De Hoop. Atenes i Skopje hauran de resoldre ara, al marge de l'OTAN, la disputa pel nom de Macedònia: Grècia no l'accepta pel temor a futures reivindicacions territorials i proposa rebatejar el nou aliat com a Macedònia del Nord.

Mentre els caps d'Estat i de govern sopaven al Palau Cotroceni i els ministres d'Exteriors al del Parlament de Romania, la policia va arrestar 46 manifestants, un d'ells espanyol.