López es marca la fi d’ETA com a objectiu fonamental

La investidura de Patxi López com a nou lehendakari fa temps que ha deixat de ser un problema per als interessos de José Luis Rodríguez Zapatero al Congrés i fa el mateix temps que s’ha començat a promocionar com la solució dels mals d’Euskadi. I, sens dubte, no hi ha cap mal pitjor que el de la violència d’ETA. Els socialistes volen presentar la legislatura que avui mateix s’estrena sota l’arbre de Gernika com l’etapa de la fi definitiva del terrorisme. És l’objectiu fonamental que s’ha marcat el mandatari basc, i en aquesta fita se li garanteix tot l’ajut de l’aparell de l’Estat, segons va subratllar ahir la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, després de la reunió del consell de ministres extraordinari per avaluar l’abast de les mesures anticrisi.

La designació de López, amb el suport dels diputats del PP i d’UPyD, ha fet palesa una visualització més clara de les intencions del futur executiu basc pel fa al setge contra ETA. Després que, durant la primera legislatura de Zapatero, Mariano Rajoy va saber usar la lluita antiterrorista com un element cabdal per desgastar el PSOE, ara hi torna a haver una treva entre els dos partits estatals, sobretot després que Zapatero abracés les tesis del PP arran del fracassat procés de pau impulsat el 2006.

En el debat d’investidura de dimarts, el líder socialista va dedicar una bona part del discurs a exemplificar com pensa lluitar contra ETA i, de fet, en una entrevista ahir a la Cadena SER va respondre afirmativament a la pregunta de si creu que és possible que en aquesta legislatura s’albiri la fi de la banda terrorista.

Patxi López, en tot cas, va garantir que està disposar a “arriscar” per aconseguir aquest horitzó de pau, però per evitar qualsevol mena d’equívoc, des de la Moncloa, De la Vega va matisar que l’impuls que prendrà el govern basc en cap cas inclou la temptació d’obrir un nou procés de pau.

En aquest sentit, quan López parlava d’“arriscar”, de ben segur que es referia al fet que el principal objectiu que perseguirà serà el d’intentar sumar el PNB a una estratègia que les formacions basques no es cansen de repetir que està sent dictada pel PP. Ara per ara, l’acostament entre PSE i PNB és complicat, si bé la fugida de Juan José Ibarretxe ajudarà força a relaxar l’ambient per començar a bastir ponts de cara a una entesa futura.

Zapatero també ho espera, sobretot perquè aquesta primera fase sense el suport del grup basc al Congrés se li està fent molt difícil. El PNB, de fet, és el partit que ha aconseguit fer perdre la primera votació al PSOE i és possible que en el debat de política general dels 12, 13 i 19 de maig procurin visualitzar a Madrid el divorci definitiu de les formacions.

Moviments abertzales
I mentre aquest front d’entesa es manté tancat, el cert és que alguna cosa es mou en la major part d’àmbits polítics arran de les eleccions de l’1-M, durant les quals l’esquerra abertzale va poder constatar que la llei de partits aquest cop sí que ha interessat aplicar-la fil per randa i els ha deixat fora del Parlament de Vitòria. Els darrers moviments de l’exlíder d’EH Arnaldo Otegi per intentar actuar al marge de l’estratègia d’ETA són signes que no passen desapercebuts per a la direcció socialista, encara que ara per ara no se li vulgui donar transcendència.