Blanco allargarà la negociació del Prat fins als comicis catalans

Després de les balances fiscals, un dels secrets d’Estat més ben guardats era el compte de resultats de cadascun dels aeroports sota el paraigua d’Aena. A més del regal inesperat del balanç de cada aeròdrom, el ministre de Foment, José Blanco, va comparèixer ahir al Congrés per definir el nou model aeroportuari que blinda la majoria d’Aena a tots nivells amb un as a la màniga: que la llei arribi al juny al Congrés perquè el període d’esmenes no s’obri fins a la tardor i l’aprovació final es produeixi després de les eleccions catalanes, de tal manera que la lletra petita es negociaria amb un nova Generalitat.

Les més de quatre hores i mitja de compareixença van servir perquè Blanco subratllés les línies vermelles del model. Mentre que la matriu Aena s’obrirà un 30% al capital privat, en la filial que gestioni el Prat Aena hi tindrà un 51%, Generalitat i ajuntaments es repartirien un 39%, i el 10% restant seria per al capital privat. En un hipotètic consell d’administració de 13 membres, l’Estat (a través d’Aena) hi tindria 7 seients, les institucions catalanes, 5, i l’operador privat, 1.

Per acostar el poder decisori a Catalunya, Foment cedeix la fixació dels preus privats (handling, restaurants i lloguer de locals) i en decisions estratègiques s’obre a majories qualificades de dos terços, però no entrega la fixació de taxes (les aprova el Congrés) ni l’elaboració del pla director (només proposarà) o els slots (drets de vol). “Ens reserva el paper del Doctor No”, li va etzibar Pere Macias (CiU). “És un model de quilòmetre zero, més imperial que funcional”, afegia Joan Ridao (ERC). Per a Francesc Vallès (PSC), però, és un “bon punt de partida”.

Que Aena retingui la majoria en totes les filials impossibilita que el Prat competeixi amb Barajas, perquè Aena rivalitzaria amb si mateixa. “Heathrow i Gatwick competeixen”, va recordar Macias. “Va contra Europa, no preveu una gestió individual”, va reblar Joan Herrera (ICV). “Com a espanyol em dol que sempre es posi de model el que ve de fora”, va replicar Blanco.

En el calendari parlamentari –l’avantprojecte s’aprovarà al març al consell de ministres–, Blanco juga amb l’allargament del debat fins a les catalanes perquè, segons admeten fonts parlamentàries, dóna per fet que CiU no avalarà la lletra petita del model a les portes d’unes eleccions a tot o res contra José Montilla. La demora, alhora, evitaria regalar a ERC i ICV l’as d’arraconar el PSC al Congrés com l’únic partit català que s’arrenglera amb Foment.

El Prat va perdre el 2009 29,5 milions d’euros i en perdrà 102 milions el 2010, mentre que Barajas n’ha perdut 211 i en perdrà 218 enguany. Segons les previsions de Foment, del dèficit global del sistema de 420 milions, 320 seran culpa del Prat i Barajas. En canvi, Alacant lidera els guany (30,5 milions) seguit de Palma (26,5) i Girona (12,6%).

Foment, però, imputa al Prat amortitzacions per obres de la T1 que desenfoquen la foto fixa de beneficis i pèrdues que es mantenia fins al 2008. “El Prat tindrà dèficit fins al 2018, i Barajas no generarà beneficis fins al 2025”, sosté Blanco.