Qui acompanyarà el líder?

E l PSC no ha obert oficialment el debat sobre les llistes electorals, però per a alguns dirigents la polèmica d’aquesta última setmana, encetada per Ernest Maragall i alimentada per Antoni Castells, podria estar relacionada amb la confecció de l’equip de Montilla a la llista per Barcelona, tot i que hi ha qui descarta la hipòtesi i situa el debat en l’oferta electoral que es plantegi als ciutadans en el terreny ideològic.

Per evitar suspicàcies, el portaveu del PSC, Miquel Iceta, va descartar públicament que la ministra de Defensa, Carme Chacón, a qui es va trobar a faltar a l’executiva d’ahir, pogués deixar el gabinet de Zapatero a l’estiu per incorporar-se a la candidatura de Montilla com a número dos, plaça que als anteriors comicis va ocupar el conseller d’Economia, Antoni Castells. “Ho sé després de parlar amb ella”, va sentenciar Iceta. De fet, altres dirigents socialistes destacats consideren que Chacón és una “aposta de futur a Madrid”, que és on el PSC la necessita, cosa que arracona qualsevol hipòtesi que la situï al Parc de la Ciutadella els pròxims 4 anys.

CiU al govern de Zapatero
De fet, els socialistes catalans són partidaris que els partits catalans que no tenen un projecte independentista tinguin una presència important a la política espanyola. En aquest sentit, Iceta apuntava ahir que a la seva formació li encantaria que CiU estigués al costat del govern lluitant contra la crisi, en relació amb l’oferta de pacte d’Estat llançada pel secretari general de la federació nacionalista, Josep Antoni Duran i Lleida. “I si cal, anar més enllà”, va apuntar, de manera que deixava la porta oberta a una hipotètica entrada de la federació nacionalista en el govern de Zapatero.

Els socialistes miren de treure ferro al cost que podria suposar un acostament del PSOE a CiU a Madrid i als efectes que tindria en l’escenari polític català i en el mapa d’aliances postelectorals després dels comicis de la tardor.

La formació de Montilla busca la millor manera de gestionar els nou mesos de govern que queden fins a les eleccions, de dissenyar l’estratègia que els permeti presentar una oferta en solitari que compri una àmplia majoria d’electors, sense provocar distorsions en les relacions amb uns socis que, al seu torn, també miren de marcar perfil propi. Com arribar al final de quatre anys de matrimoni governamental sense ruptures traumàtiques és la fórmula que anhelen. Això sí, sense entrar a definir alternatives d’aliances postelectorals. La fórmula tripartit sembla esgotada, però la sociovergència és una recepta que ara no veuen factible els que n’eren més partidaris el 2006.

Renovació
La llista del PSC jugarà un paper clau en aquest magma de preparatius. Per a més d’un dirigent del PSC, el primer secretari optarà per una línia continuista, i donen per fet que Montilla es voldrà fer acompanyar a la candidatura dels seus consellers com a exponents de la gestió del tripartit. Alhora, haurà d’introduir força dosis de renovació, donades les vacants que s’han produït en relació amb la candidatura anterior i per donar joc a una nova generació de dirigents menys bregats en la trama parlamentària. Hi ha qui creu que alguns dels més veterans en la batalla política poden estar rumiant aquests mesos si continuen a les travesses o opten per seguir en el projecte des d’un altre vessant menys actiu.