Política
Abdullah Gül retira la candidatura a la presidència de Turquia
L'oposició laica boicoteja el segon vot a la cambra i el govern no exclou convocar legislatives abans del 22 de juliol
El ministre d’Afers Estrangers turcs, l’islamista moderat Abdullah Gül, ha abandonat. El segon revés al Parlament d’Ankara el va fer anunciar ahir que retira la seva candidatura a la presidència, en fracassar a l’hora d’obtenir el quòrum necessari per ser elegit president. La causa: el boicot de les formacions laiques.
“No estic trist. Em retiro. Després d’això, la meva candidatura està fora de lloc. No estic ressentit”, va comentar Gül als periodistes en sortir de la cambra, tot i que la decisió oficial l’ha de prendre el partit islamista Justícia i Desenvolupament (AK), que controla el govern i la presidència del Parlament, les dues instàncies polítiques més influents de Turquia juntament amb la del cap d’Estat. És clar que la retirada de Gül suposa un triomf de les formacions seculars, que han bloquejat la seva designació davant l’amenaça que pugui establir una agenda islamista des de la presidència.
Amb la renúncia de Gül, l’únic candidat que es presentava, el panorama polític turc es pot complicar encara més perquè la Constitució especifica que cal anar a les urnes “immediatament” en cas que no s’arribi a la designació d’un nou president. Per tal de desactivar la crisi institucional i la fractura entre islamistes i laics, el Parlament va acordar avançar els comicis legislatius al 22 de juliol. “La Constitució demana eleccions immediates si fracassa el nomenament del president i es podrien convocar eleccions fins i tot abans”, va resumir la situació Mumtaz Soysal, exministre d’Afers Estrangers i especialista en dret constitucional.
Picabaralla per la data
La principal formació opositora, el Partit Republicà del Poble, ja ha fet públic el seu malestar amb la data de les eleccions anticipades perquè part dels votants, especialment els seus –majoritàriament de classe mitja urbana–, al juliol estan de vacances. Per embolicar-ho més, l’AK espera que a través d’una esmena constitucional, el 22 de juliol es puguin celebrar alhora les eleccions legislatives i les presidencials. Però Soysal subratlla que, per falta de temps, les intencions del partit del govern no podrien materialitzar-se si s’avancés el calendari electoral.
Abdullah Gül ja matisava divendres passat al diari britànic Financial Times que si hi hagués eleccions directes, es presentaria a la presidència: “Tinc el suport del 70 % i a la primera volta aconseguiria la majoria”.
“No estic trist. Em retiro. Després d’això, la meva candidatura està fora de lloc. No estic ressentit”, va comentar Gül als periodistes en sortir de la cambra, tot i que la decisió oficial l’ha de prendre el partit islamista Justícia i Desenvolupament (AK), que controla el govern i la presidència del Parlament, les dues instàncies polítiques més influents de Turquia juntament amb la del cap d’Estat. És clar que la retirada de Gül suposa un triomf de les formacions seculars, que han bloquejat la seva designació davant l’amenaça que pugui establir una agenda islamista des de la presidència.
Amb la renúncia de Gül, l’únic candidat que es presentava, el panorama polític turc es pot complicar encara més perquè la Constitució especifica que cal anar a les urnes “immediatament” en cas que no s’arribi a la designació d’un nou president. Per tal de desactivar la crisi institucional i la fractura entre islamistes i laics, el Parlament va acordar avançar els comicis legislatius al 22 de juliol. “La Constitució demana eleccions immediates si fracassa el nomenament del president i es podrien convocar eleccions fins i tot abans”, va resumir la situació Mumtaz Soysal, exministre d’Afers Estrangers i especialista en dret constitucional.
Picabaralla per la data
La principal formació opositora, el Partit Republicà del Poble, ja ha fet públic el seu malestar amb la data de les eleccions anticipades perquè part dels votants, especialment els seus –majoritàriament de classe mitja urbana–, al juliol estan de vacances. Per embolicar-ho més, l’AK espera que a través d’una esmena constitucional, el 22 de juliol es puguin celebrar alhora les eleccions legislatives i les presidencials. Però Soysal subratlla que, per falta de temps, les intencions del partit del govern no podrien materialitzar-se si s’avancés el calendari electoral.
Abdullah Gül ja matisava divendres passat al diari britànic Financial Times que si hi hagués eleccions directes, es presentaria a la presidència: “Tinc el suport del 70 % i a la primera volta aconseguiria la majoria”.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.