Rajoy descarta renovar ara el TC i el colla perquè decideixi “aviat”

El Tribunal Constitucional s’ha convertit per al PP en el teatre d’actuacions d’una guerra freda en què prima assistir còmodament a les maniobres dels vaixells que hi té desplegats abans que enviar noves tropes que alterin la correlació de forces. Davant la crida a deixar d’obstruir la renovació pendent del tribunal, de 12 membres però dels quals només 10 deliberen sobre l’Estatut, per culpa d’una recusació i d’una defunció, el líder del PP, Mariano Rajoy, va descartar ahir taxativament cobrir les vacants o rellevar els quatre magistrats amb el mandat caducat des del 2007, perquè seria “liquidar el futur del TC”.

En un míting a Madrid amb Esperanza Aguirre com a telonera, Rajoy es va espolsar la culpa que Generalitat i PSOE li pengen com a firmant del recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut presentat al TC el 2006, i que continua en un atzucac quatre anys després. Segons ell, la “crisi institucional” que viu Espanya és culpa de José Luis Rodríguez Zapatero.

Per sortir del laberint, el líder del PP va reclamar “mesura, sensatesa i responsabilitat”, dos dies després que el ple del TC tombés el cinquè esborrany de sentència redactat per la progressista Elisa Pérez Vera i que la redacció ara hagi recaigut en el conservador Guillermo Jiménez. Rajoy sosté que rellevar “a la meitat del partit” el difunt Roberto García Calvo i els quatre amb mandat prorrogat des del 2007 –entre ells el ponent Jiménez– és “posar un torpede a la línia de flotació” del TC, que “danyaria el seu crèdit per sempre” i “liquidaria el seu futur”.

En una mostra que la seva tàctica no passa per dilatar la deliberacó sine die, Rajoy va adreçar una exigència a l’alt tribunal perquè emeti la sentència “com més aviat millor”, presentant-se com “el primer interessat” a saber si el text té encaix en la carta magna. Sota la urgència bateguen les necessitats electorals del mateix Rajoy, que el 2012 es presenta a unes eleccions generals i és conscient que el seu recurs al TC, firmat un llunyà 2006, li pot dinamitar els ponts d’entesa amb eventuals socis de govern al Congrés, com CiU, i de passada allunyar-lo de la Moncloa.

La urgència recau en el vicepresident del TC i ponent, Guillermo Jiménez, únic conservador que s’ha desmarcat tímidament del bloc anti-Estatut on militen els conservadors Jorge Rodríguez Zapata, Vicente Conde, Ramón Rodríguez Arribas i el progressista Manuel Aragón Reyes: una correlació plasmada en la votació de divendres, on aquests van derrotar per 6 a 4 la ponència que anul·lava 14 articles, en reinterpretava 20 més i mantenia el terme nació però negant-li valor jurídic.

Tot i haver estat elegit pel Senat i no directament pel PP, la sensibilitat del nou ponent crea des del ple frustrat de divendres un nou mapa d’equilibris en què el PP controla el ritme de la redacció de la ponència, mentre el PSOE continua retenint el control del calendari de la sentència a través de María Emilia Casas, que com a presidenta del TC té la facultat de convocar els plens i de fixar-ne l’ordre del dia.

A la crida de Rajoy a sentenciar l’Estatut “aviat” s’hi suma el president del Congrés, José Bono, que reconeix “plena legitimitat” a l’actual TC i l’urgeix a fer-ho “per respecte a Catalunya i per no demorar excessivament el veredicte” en una entrevista a El Mundo. Tot i animar a cobrir el lloc del difunt i rellevar els prorrogats, Bono matisa que “una cosa és cobrir les vacants i una altra molt diferent buscar un tribunal més propici o més contrari a l’Estatut”.