Montilla no afluixa

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, José Mon­ti­lla, no va anar ahir al ves­pre a Madrid per dei­xar-se convèncer perquè tots els barons del PSOE es com­pro­me­tin en una única veu de cara a la dura nego­ci­ació del nou model de finançament. Aquesta era la idea que for­mal­ment va llançar el vice­pre­si­dent Pedro Sol­bes el dia ante­rior al Con­sell de Política Fis­cal i Finan­cera (CPFF). Mon­ti­lla va fer tot el con­trari: va apro­fi­tar la tro­bada pri­vada que José Luis Rodríguez Zapa­tero va orga­nit­zar a la Mon­cloa per fer una defensa afer­ris­sada de la via que marca l’Esta­tut per dis­se­nyar i nego­ciar el futur sis­tema. La bila­te­ra­li­tat entre Estat i Gene­ra­li­tat per tan­car un acord està per damunt de la una­ni­mi­tat ter­ri­to­rial per accep­tar el nou model, va asse­nya­lar ahir a la nit Mon­ti­lla.

El rere­fons de la tro­bada era, pre­ci­sa­ment, dis­cu­tir i acor­dar una estratègia comuna entre els sis barons soci­a­lis­tes, tute­lats per Zapa­tero, Sol­bes, la minis­tra d’Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques, Elena Sal­gado, i el secre­tari d’orga­nit­zació del PSOE, José Blanco, tots ells pre­sents a la reunió.

Balan­ces fis­cals
Mon­ti­lla va evi­den­ciar que vol seguir el seu camí i va rei­te­rar de forma deta­llada les tesis del seu govern davant uns detrac­tors que no s’han ama­gat de rebut­jar el model català. És el cas del pre­si­dent andalús, Manuel Cha­ves, i de l’extre­meny, Gui­llermo Martínez Vara, els quals han arros­se­gat l’ara­gonès, Mar­ce­lino Igle­sias, i l’asturià, Vicente Álva­rez Are­ces. Només el balear, Fran­cesc Antich, s’apunta a la línia cata­lana.

Mon­ti­lla, doncs, no tenia cap dubte ahir a l’hora d’exi­gir la publi­cació de les balan­ces fis­cals i de cons­ta­tar que Cata­lu­nya garan­tirà la soli­da­ri­tat dels ter­ri­to­ris però sense que es per­ju­di­qui els interes­sos dels cata­lans, com passa ara, afe­gia. Per això va rei­vin­di­car un tracte fis­cal just.

Els del front de Cha­ves també saben el que volen: s’ha de poder garan­tir tant com ara o més el cafè per a tot­hom, i l’Estat no pot desen­ten­dre’s dels ter­ri­to­ris dei­xant en mans de Cata­lu­nya un con­cepte tan arre­lat com el de la soli­da­ri­tat.

Men­tres­tant, de les inter­ven­ci­ons de Zapa­tero es con­clou que l’Estat exer­cirà d’àrbi­tre perquè hi hagi un model assu­mit per tots i que si no és així no es farà res, i també que injec­tarà pocs diners més al sis­tema. Per molt que ahir al Par­la­ment, en una evi­dent imatge d’uni­tat per l’Esta­tut, Mon­ti­lla i Artur Mas cri­ti­ques­sin que Zapa­tero no vul­gui fer un esforç més gran, el govern cen­tral no ho dubta: es reser­varà el 50 per cent dels ingres­sos per garan­tir la seva des­pesa.

Zapa­tero ha anat aug­men­tat el ven­tall de con­cep­tes que afec­ten la seva des­pesa per jus­ti­fi­car que no apor­tarà més diners, segons va cons­ta­tar ahir amb pre­o­cu­pació el por­ta­veu d’ERC al Congrés, Joan Ridao. Però curi­o­sa­ment també aug­menta el ven­tall de con­cep­tes que hau­ran d’afron­tar els ter­ri­to­ris: sani­tat, edu­cació, benes­tar social i ara justícia. La nòmina de la soli­da­ri­tat inter­ter­ri­to­rial creix, men­tre l’Estat vol man­te­nir intacta la seva part del pastís.