Els plans B, a punt

El supo­sat moment Matrix des­crit per Joan Puig­cercós en el debat de política gene­ral en què caldrà deci­dir quina pas­ti­lla tria Cata­lu­nya –man­te­nir la via esta­tutària i auto­no­mista o fer el pas cap a un nou marc polític– es va acos­tant, atès que l’Esta­tut ja fa dos anys que espera sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Ahir, a compte d’un nou “glo­bus sonda” –en parau­les del por­ta­veu de CiU al Par­la­ment, Oriol Pujol– que insis­teix a pre­veure una reta­llada dels punts neuràlgics del text, CiU i ERC van desen­ter­rar els plans B davant d’una even­tual sentència nega­tiva. Plans apro­vats pels seus mili­tants –pels de CDC en el cas de CiU– als con­gres­sos de l’estiu pas­sat. Tots dos van coin­ci­dir que no es podrà aca­tar la sentència sense més.

El secre­tari gene­ral adjunt de CDC, Felip Puig, va dir que “res podria con­ti­nuar igual”, men­tre que Puig­cercós va apun­tar que ja no tin­dria sen­tit defen­sar l’Esta­tut i cal­dria “anar al gra”. Però, més enllà d’aques­tes reac­ci­ons, CDC i ERC tenen fixats els seus res­pec­tius fulls de ruta, amb algu­nes coin­cidències, sobre­tot ins­tar el rebuig al Par­la­ment i con­vo­car una con­sulta, encara que amb tem­pos dife­rents. Així, CDC vol con­sul­tar pri­mer si s’accepta la sentència i, després d’un govern d’uni­tat, con­vo­car elec­ci­ons, a les quals ani­ria amb una nova pro­posta de relació amb l’Estat. Men­tre que ERC –amb el pas previ d’una gran mani­fes­tació–, pretén fer coin­ci­dir les elec­ci­ons amb una con­sulta dema­nant als cata­lans que ins­tin el govern a nego­ciar amb l’Estat el dret a deci­dir un nou esta­tus polític. I això con­di­ci­o­na­ria els seus pac­tes o el seu pas a l’opo­sició.

CDC i ERC són els únics, però, que tenen un pla B fixat, perquè fins i tot UDC es limita a apun­tar que caldrà bus­car la res­posta des del “con­sens”. A diferència dels socis i de CDC, que donen per feta una reta­llada, ja que els recur­sos de l’advo­cat de l’Estat ja són inter­pre­ta­ci­ons a la baixa, el PSC no ha vol­gut mai posar-se la bena abans de la ferida, con­fi­ant que no arri­barà el cas, i sem­pre ha defen­sat que caldrà aca­tar la sentència. Ara bé, el pre­si­dent José Mon­ti­lla s’hi ha refe­rit per rei­vin­di­car que, passi el que passi, el seu objec­tiu con­ti­nuarà sent l’ambició que fixa l’Esta­tut, i que farà ser­vir els ins­tru­ments polítics i jurídics neces­sa­ris per refer-lo. Ahir Mon­ti­lla va ser pre­gun­tat en el seu viatge ofi­cial a Mèxic i no va voler entrar en espe­cu­la­ci­ons. La incògnita és si ERC es per­metrà aquesta res­posta pos­si­bi­lista i si forçarà –o quan forçarà– anar a un altre esce­nari.

Reno­vació blo­que­jada
Sigui com sigui, men­tre la decisió del TC es va dila­tant, la política cata­lana sem­bla ins­tal·lada en una sen­sació d’interi­ni­tat, perquè la sentència –posi­tiva o nega­tiva– ha d’actuar de des­llo­ri­ga­dor. Algu­nes fonts apun­ten que aquesta podria arri­bar abans del 30 de novem­bre, però ara com ara per­viu la incògnita de si serà l’actual TC el que dic­tarà sentència i farà net de la des­le­gi­ti­mació política que tots els par­tits cata­lans li ator­guen, o ho farà el nou. En tot cas, és nor­mal que l’actual TC vagi tre­ba­llant sobre la sentència, ja que la reforma de la ins­ti­tució està enca­llada perquè el PSOE i el PP no es posen d’acord.