Els plans B, a punt

El suposat moment Matrix descrit per Joan Puigcercós en el debat de política general en què caldrà decidir quina pastilla tria Catalunya –mantenir la via estatutària i autonomista o fer el pas cap a un nou marc polític– es va acostant, atès que l’Estatut ja fa dos anys que espera sentència del Tribunal Constitucional. Ahir, a compte d’un nou “globus sonda” –en paraules del portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol– que insisteix a preveure una retallada dels punts neuràlgics del text, CiU i ERC van desenterrar els plans B davant d’una eventual sentència negativa. Plans aprovats pels seus militants –pels de CDC en el cas de CiU– als congressos de l’estiu passat. Tots dos van coincidir que no es podrà acatar la sentència sense més.

El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va dir que “res podria continuar igual”, mentre que Puigcercós va apuntar que ja no tindria sentit defensar l’Estatut i caldria “anar al gra”. Però, més enllà d’aquestes reaccions, CDC i ERC tenen fixats els seus respectius fulls de ruta, amb algunes coincidències, sobretot instar el rebuig al Parlament i convocar una consulta, encara que amb tempos diferents. Així, CDC vol consultar primer si s’accepta la sentència i, després d’un govern d’unitat, convocar eleccions, a les quals aniria amb una nova proposta de relació amb l’Estat. Mentre que ERC –amb el pas previ d’una gran manifestació–, pretén fer coincidir les eleccions amb una consulta demanant als catalans que instin el govern a negociar amb l’Estat el dret a decidir un nou estatus polític. I això condicionaria els seus pactes o el seu pas a l’oposició.

CDC i ERC són els únics, però, que tenen un pla B fixat, perquè fins i tot UDC es limita a apuntar que caldrà buscar la resposta des del “consens”. A diferència dels socis i de CDC, que donen per feta una retallada, ja que els recursos de l’advocat de l’Estat ja són interpretacions a la baixa, el PSC no ha volgut mai posar-se la bena abans de la ferida, confiant que no arribarà el cas, i sempre ha defensat que caldrà acatar la sentència. Ara bé, el president José Montilla s’hi ha referit per reivindicar que, passi el que passi, el seu objectiu continuarà sent l’ambició que fixa l’Estatut, i que farà servir els instruments polítics i jurídics necessaris per refer-lo. Ahir Montilla va ser preguntat en el seu viatge oficial a Mèxic i no va voler entrar en especulacions. La incògnita és si ERC es permetrà aquesta resposta possibilista i si forçarà –o quan forçarà– anar a un altre escenari.

Renovació bloquejada
Sigui com sigui, mentre la decisió del TC es va dilatant, la política catalana sembla instal·lada en una sensació d’interinitat, perquè la sentència –positiva o negativa– ha d’actuar de desllorigador. Algunes fonts apunten que aquesta podria arribar abans del 30 de novembre, però ara com ara perviu la incògnita de si serà l’actual TC el que dictarà sentència i farà net de la deslegitimació política que tots els partits catalans li atorguen, o ho farà el nou. En tot cas, és normal que l’actual TC vagi treballant sobre la sentència, ja que la reforma de la institució està encallada perquè el PSOE i el PP no es posen d’acord.