L’advocat de Garzón demana aturar les manifestacions

L’escalada de tensió al voltant de la figura del jutge Baltasar Garzón està a punt de sortir de mare. Fins al punt que des de l’entorn del mateix magistrat de l’Audiència Nacional es va demanar ahir que s’aturin les manifestacions i actes de suport, mentre que des de sectors judicials no precisament conservadors es va fer una defensa aferrissada del Tribunal Suprem i el sistema judicial.

L’advocat de Garzón en el cas Santander, Enrique Molina, va ser prou clar ahir contra les manifestacions. Dimarts n’hi va haver una a Madrid, però se’n prepara una altra a Barcelona per a aquest cap de setmana: “Qualsevol cosa que es faci per pertorbar l’ordre o l’assossec d’un tribunal de justícia perjudica l’encausat; és conèixer malament el que és la psicologia d’un magistrat”. Però Molina no es va limitar a una anàlisi estratègica, sinó també essencial: “Parlar d’una persecució per part del Suprem és inassumible des del punt de vista professional”.

Per la seva banda, el portaveu de l’associació de jutges Francisco de Vitoria, Marcelino Sexmero, va indicar que “el circ que s’està muntant” contra el Suprem ni beneficia la justícia ni ajuda Garzón. Amb relació al cas de la memòria històrica, Sexmero va admetre que l’actitud de Garzón “possiblement no sigui prevaricació, però quan
el Suprem obre procediment cal acatar les decisions”.

De la previsible allau de crítiques, picabaralles i peticions mútues de dimissió entre PSOE i PP, que va continuar ahir, en destaca l’anàlisi del suport a Garzón que va fer ahir Antonio Basagoiti, president del PP basc. “És un despropòsit que només ha servit per aixecar les dues Espanyes i desacreditar la Transició”.

El cas Santander
I a tot això s’hi poden afegir situacions sorprenents, com la provocada per un saragossà de 62 anys que havia d’iniciar ahir a la nit una vaga de fam per protestar per l’acusació a Garzón en el cas de la memòria històrica.
D’altra banda, el jutge Garzón va declarar ahir amb relació al cas Santander. El magistrat va negar tota relació entre els cursos que va oferir a Nova York entre 2005 i 2006 (va cobrar 160.000 dòlars), el patrocini que va aportar el banc Santander a la iniciativa de la Universitat de Nova York, i la decisió del jutge d’arxivar una denúncia posterior contra l’entitat i el seu president, Emilio Botín. Sobre el tracte afectuós –“querido”– que Garzón dispensa a Botín en una carta, el magistrat el va qualificar d’habitual en les seves missives.