Garzón nega que demanés diners a Botín per als seus cursos a Nova York

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha declarat avui davant del Tribunal Suprem que "mai" va percebre cap quantitat del Banc Santander per l'organització dels cursos que va dirigir a la Universitat de Nova York durant els anys 2005 i 2006, segons ha assenyalat a la sortida de la compareixença el seu advocat defensor, Enrique Molina.

El magistrat imputat ha declarat durant més de quatre hores davant del jutge instructor del cas al Suprem, Manuel Marchena, que investiga si hauria comès els delictes de prevaricació i suborn en cobrar 302.000 euros per organitzar uns cursos a la Universitat de Nova York que van ser patrocinats pel Banco Santander.

Els advocats querellants, José Luis Mazón i Antonio Panea, relacionen aquests pagaments amb la decisió posterior de Garzón de no admetre a tràmit una querella formulada contra directius del Santander, entre ells el seu president, Emilio Botín, en el procés penal per les "cessions de crèdit".

Durant la seva declaració, Garzón ha donat una "explicació completa" dels seus honoraris, segons el seu lletrat, i ha detallat que sempre els va percebre del Centre Juan Carlos I de la Universitat de Nova York, "amb absoluta independència" que hi hagués "un patrocini del Banco Santander". "Tots els fons han estat orientats per la mateixa Universitat de Nova York sense que ell percebés cap quantitat d'aquestes aportacions del Banc Santander, al qual no va demanar ni va sol·licitar cap quantitat", ha assenyalat Molina. 

En relació amb la carta que el magistrat va enviar al president del Santander, Emilio Botín, amb l'encapçalament "estimat Emilio", Garzón ha defensat que aquesta expressió de gratitud "no vol dir que percebés cap quantitat".

Per la seva banda, l'advocat querellant José Luis Mazón ha assegurat que Garzón "se sap molt bé el paper de l'imputat" i ha assegurat que durant la seva declaració s'ha dedicat a "mentir" en relació amb els documents que hi ha al sumari i a "ocultar" aspectes del cas que no li convenien.

Segons Mazón, els advocats que exerceixen l'acusació han plantejat 40 preguntes a Garzón, mentre que el jutge Marchena n'hi ha fet entre 50 i 60. En la declaració també ha participat el fiscal Fidel Cadena, que demana que s'arxivi el cas perquè no hi veu delicte.

Les declaracions continuaran el dia 21 amb la compareixença de tres testimonis de l'acusació popular: María del Mar Bernabé, funcionària que va acompanyar Garzón com a ajudant durant la seva estada a Nova York, Laura Turégano, responsable del Centre Juan Carlos I de la universitat que va organitzar els cursos, i l'exdirector del centre universitari, James D. Fernández. Els querellants volen que declarin perquè dubten de la veracitat d'un document aportat per la defensa, que certifica que el magistrat ni va sol·licitar ni va rebre finançament del Santander.

En un escrit al Suprem, els advocats Antonio Panea i José Luis Mazón assenyalaven que el contingut del certificat, firmat per James D. Fernández i l'actual directora del centre, Jo Labanyi, no es correspon amb la realitat perquè contradiu altres documents que hi ha al sumari, aportats pel mateix Banco Santander.

Segons l'acusació, la documentació aportada pel Banco Santander evidencia que 100.000 dòlars dels 302.000 de dos patrocinis dels cursos van ser desviats des del Banc de Santander cap a la Universitat de Nova York, evitant el seu ingrés en els comptes del Centre Juan Carlos I d'España, entitat que organitzava directament els cursos. 

Panea i Mazón també esmentaven un altre document en què el responsable del banc als Estats Units, Gonzalo de las Heras, explica al president de l'entitat, Emilio Botín, un dinar amb Garzón celebrat el 21 d'abril del 2005 i li assenyala: "Ens va parlar dels seus contactes amb les autoritats antiterroristes americanes i dels programes que des de la càtedra King Juan Carlos I of Spain vol organitzar. (...) Avui m'envia la proposta que t'adjunto, i que em sembla important tot i que ambiciosa".

"Aquesta documentació aportada en les actuacions posa inequívocament de relleu que la informació proporcionada pel certificat aportat pel querellat és falsa, ja que no és la Universitat o el Centre Rei Juan Carlos I qui demana, sinó el querellat, valent-se, és clar, del seu càrrec com indica el peu de firma [Garzón signava com magistrat-jutge] i de la problemàtica condició d'aleshores del president del Santander, imputat en diversos processos penals davant de la mateixa Audiència Nacional (...)", afegeixen els querellants.

Assenyalen també que altres documents indiquen que les despeses de viatge es van desemborsar directament a proveïdors de serveis "d'acord amb les factures presentades pel jutge", i que el Centre Joan Carles I va sufragar alhora "l'educació de la filla del jutge, escolaritzada a l'Escola Internacional de les Nacions Unides durant l'any escolar 2005-2006".

Per la seva banda, la defensa de Garzón va aportar al Tribunal Suprem un document de la Universitat de Nova York en què se certifica que ni va sol·licitar ni va rebre finançament del Banc Santander per a l'organització d'uns cursos a Nova York en el període 2005-2006. Amb aquest escrit, es pretenen contrarestar les raons per les quals l'alt tribunal va admetre a tràmit la querella per aquests fets, una de les quals va ser la d'estimar com a "fet nou" que fos personalment Garzón qui sol·licités a l'entitat bancària el lliurament dels diners per sufragar les despeses que originarien unes activitats "en què participaria directament i personalment de manera rellevant".