Matança al metro de Moscou

El centre de Moscou ahir es va despertar amb el soroll de les sirenes d’ambulàncies, policies i bombers que a primera hora del matí van col·lapsar la ciutat després que el metro fos l’escenari d’un doble atemptat suïcida en hora punta que es va cobrar la vida d’almenys 38 persones i va causar una seixantena de ferits.

A les 7.57 del matí hi va haver la primera explosió d’un metro que arribava del sud de Moscou a la cèntrica estació de Lubianka, sota la seu del Servei Federal de Seguretat, l’antic KGB. L’explosió va començar a provocar col·lapses i allaus de gent en diverses estacions. Mentrestant milers de persones que estaven en trens que havien quedat aturats als túnels començaven a témer alguna tragèdia. A les 8.37 a l’estació de Park Kulturi (de la mateixa línia que Lubianka) explotava un vagó del metro que arribava també del sud. Durant tot el matí a Moscou va regnar el caos. El pànic que hi hagi una onada terrorista és ben latent.

De seguida es va confirmar que les explosions havien estat provocades per dues terroristes suïcides que s’havien immolat. Pels fragments del cos i del cap es creu que es tracta de noies d’uns 20 anys i de procedència d’algun poble del Caucas. Al vespre hi havia dues dones de faccions eslaves i un home en ordre de recerca i captura sospitosos de ser els acompanyants de les dues kamikazes, segons va quedar enregistrat a les càmeres de seguretat del metro.

El cap del Servei Federal de Seguretat, Aleksandr Bortnikov, va anunciar que, “segons la versió preliminar, els atemptats van ser comesos per grups terroristes lligats a la regió del Caucas nord” i que es donava preferència a aquesta línia de la investigació. A més, pels experts en terrorisme de la Fiscalia, l’atemptat podria ser una revenja per les últimes operacions que han acabat amb una sèrie d’ideòlegs del moviment islamista.

El cap del Kremlin, Dmitri Medviédiev, va prometre que continuarà la “política per reprimir el terror al país i la lluita contra els terroristes sense dubtes, fins al final”. Al vespre, mentre feia una ofrena floral a Lubianka, Medviédiev va titllar els organitzadors dels atemptats de “bèsties” que serien aniquilats.

El primer ministre, Vladímir Putin, també va ser contundent: “Les forces de seguretat faran tot el possible per trobar i castigar els criminals. Els terroristes seran eliminats”.

La setmana passada, el líder islamista Dokú Umàrov, que fa uns anys es va autoproclamar emir del Caucas nord, va difondre un comunicat per dir que estava viu, després de moltes informacions sobre la seva presumpta aniquilació, i anunciar que continuaria la lluita per “alliberar el Caucas de Rússia” i que arribaria “al cor de Rússia”.

Alertes i condemnes
Per Oleg Orlov, president de l’Organització de Defensa dels Drets Humans Memorial, els atemptats reflecteixen que al Caucas continua “un conflicte armat que mai s’ha acabat i que les amenaces de portar la jihad a Rússia mai s’han aturat”. Els activistes russos alertaven ahir que amb el pretext de la lluita contra el terrorisme es podria reprimir encara més l’oposició. Liudmila Alekséieva, presidenta del grup de drets humans Moscou-Hèlsinki, va expressar el temor que “es prohibeixin tots els mítings” i va recordar que després del segrest de l’escola de Beslan, el 2004, es va anul·lar l’elecció dels governadors regionals, que van passar a ser designats pel Kremlin.

La comunitat internacional va condemnar unànimement els atemptats. El president dels Estats Units, Barack Obama, va mostrar la solidaritat amb el poble rus i la disponibilitat a cooperar amb Rússia. El president de torn de la UE, José Luis Rodríguez Zapatero, els va titllar de “brutals”, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, hi veia un “revés” als esforços de Rússia d’establir la seguretat.