Artur Mas: "El 2006 vaig proposar a Montilla el mateix que a Zapatero"

Si ara mirem la foto de Miravet, encara no fa 5 anys, dels polítics que van fer l'Estatut, n'han caigut Pasqual Maragall, Josep-Lluís Carod, Josep Piqué, i a ICV es parla que Joan Herrera rellevarà Joan Saura. Només sobreviu Artur Mas com a líder d'un partit polític. No li fa vertigen?
(Riu). No, no, deu ser que sóc l'únic que no tenia poder... No en presumeixo, sincerament.

Com diria Nietzsche, ¿el que no mata et fa més fort?
Miri, encara que sembli una contradicció, jo no em queixo del pas de CiU per l'oposició. Ha estat una oportunitat de veure les coses de forma diferent, de poder reflexionar, fer balanç, fer correccions en la nostra actuació. Hem aprofitat per actualitzar el projecte, per reagrupar gent i per demostrar que si una persona vol el premi de ser president del país ha de saber fer el sacrifici de ser-hi, en els moments durs i difícils. Encara que no sigui manant.

Amb la renúncia definitiva de Carod i amb Puigcercós com a candidat, ¿preveu algun canvi en la relació amb ERC?
No esperem d'ERC un canvi de cares, sinó un canvi de polítiques. No ens fiquem en el fet que el líder sigui un o un altre, i a més Puigcercós de fet ja remenava les cireres. Va ser qui va cuinar el primer i el segon tripartit per part d'ERC. Seria en canvi una gran novetat que utilitzessin aquella famosa clau que van anunciar. Que li traguessin el rovell i la fessin servir.

Però sembla que una de les condicions que Montilla va pactar amb Zapatero perquè acceptés el segon tripartit és que ERC no faria més soroll independentista al govern...
És que jo no dic que ERC faci debats independentistes. Pot usar la clau per defensar l'Estatut i el finançament. Fa uns mesos en va tenir ocasió, quan els socialistes el 9 d'agost van incomplir el termini del finançament. I també van perdre l'ocasió quan es debatien els pressupostos de l'Estat i el PSC va dir-hi amén. Veiem moltes gesticulacions del president Montilla i de la direcció d'ERC respecte al finançament, però no observem cap fet. Si Puigcercós està disposat a canviar de polítiques -i que quedi clar que no parlo que trenqui el tripartit- CiU estarà en disposició molt atenta a sumar esforços en aquestes polítiques. Per exemple, en el finançament.

Què pensa de la proposta d'en Joan Carretero de crear un nou partit independentista?
Si un destacat militant d'ERC diu això, resulta la prova evident que ERC no respon a les expectatives dels seus electors.

Una enquesta del CEO del govern revela que el 51,3% no sap ben bé quins partits formen el govern català. Vostè a què ho atribueix?
El tripartit s'acaba veient com un totum revolutum, és una mica un caos. I quan estàs en el caos, que és el desordre per definició, no saps ben bé on estan les coses. És com entrar en una habitació i trobar que tot està pengim-penjam.

Ramon Tremosa, que és reconegut sobiranista, en el seu llibre electoral posa l'exemple de la Grosse Koalition alemanya, dient que ha augmentat un 30% la productivitat. ¿És un model a seguir?
Això va ser una possibilitat l'any 2006. Vaig oferir un pacte als socialistes i, alternativament, a ERC. I tots dos -el de més gestió i eficàcia, i el de projecte nacional- van ser rebutjats per ells. A les pròximes eleccions, reclamaré una majoria molt sòlida de CiU al Parlament, perquè és la millor manera de sortir de la crisi. Cal una força que actuï de columna vertebral, i jo crec que ha de ser CiU. En cap cas serà un govern que torna a la Generalitat, sinó que hi arriba.

Què vol dir que no hi tornarà?
Volem aconseguir el govern amb una nova mentalitat, amb un nou projecte. No vol dir renunciar als actius acumulats de CiU, però sí un nou plantejament. Els temps són nous, i la relació entre Catalunya i Espanya també serà en bona part nova. I segons quina sentència faci el Tribunal Constitucional sobre l'Estatut encara serà més diferent.

El fins ara eurodiputat Ignasi Guardans treballarà a l'Institut del Cinema a Madrid. L'expulsaran del partit?
La meva posició personal és que no. Ha pres una decisió estrictament individual, comunicada i no consultada. I com a militant de base que passarà a ser d'aquí a molt pocs dies, no hi ha res a dir. Espero que faci la feina eficaçment, com crec que serà. És evident que Guardans no va quedar content amb la decisió que vaig prendre. Ell tenia dret a enfadar-se i jo tenia dret a prendre la decisió. I a partir d'aquí entenc que aprofiti les oportunitats professionals que trobi.

Felip Puig ha dit que en la reunió de l'Estatut a la Moncloa el 2006 vostè va fer un pacte d'estabilitat amb Zapatero sobre la presidència de la Generalitat. És així?
Els únics que podem aclarir això som Zapatero i jo, perquè som els únics que hi érem. Ho he dit moltes vegades: en cap moment es va pactar l'Estatut a canvi de la presidència de la Generalitat. Ni em va passar pel cap. Vam pactar l'Estatut; punt final. I a més mai vaig demanar que s'aprovés l'Estatut a canvi que Pasqual Maragall plegués com a president. Mai. Va ser al contrari. Sempre se'm va anunciar des del Partit Socialista que Pasqual Maragall no continuaria. Ells ho deien i després ho van executar.

Ho deia Zapatero?
Ho deia el Partit Socialista, no detallo qui.

¿I el compromís de fair play entre vostè i els socialistes?
En la mesura que el pacte de l'Estatut entre el Partit Socialista i CiU era d'altíssim nivell i d'altíssim contingut, sempre vaig posar sobre la taula que havia de comportar una col·laboració lleial i de respecte entre les dues formacions. Aquesta passava per respectar el més votat a les eleccions catalanes, fos qui fos. És a dir, tant si guanyava CiU com el PSC. Recordo que la batalla electoral estava oberta, que no s'havien celebrat les eleccions, i podia quedar primer un o l'altre. I el guanyador podria aleshores formar govern amb qui volgués, no necessàriament entre nosaltres. Però encara hi ha més.

Sí? Què vol dir?
Això mateix que vaig posar sobre la taula a Zapatero, abans de les eleccions catalanes també ho vaig plantejar a Montilla. Que quedi clar d'una vegada per totes: la reflexió es va fer amb el senyor Zapatero i amb el senyor Montilla, per separat. Però hi va haver una diferència.

Quina?
Que Zapatero va veure bé l'esquema, perquè també ell s'havia compromès a respectar la llista més votada a les generals, i en canvi Montilla no. Segurament pensava que només podia ser president amb el tripartit, perdent les eleccions. CiU va anar per això als comicis catalans del 2006 sabent que el PSC, si podia, faria el segon tripartit. En Montilla ja m'ho havia dit a mi abans de les eleccions: que no respectaria la llista més votada. El PSC i ERC ho van amagar a l'opinió pública catalana.

Aquesta conversa que va mantenir amb Montilla, ¿va ser molt abans de les eleccions?
Va tenir lloc tres mesos abans. El mateix que vaig reflexionar amb Zapatero ho vaig reflexionar amb Montilla, i un va opinar una cosa i l'altre la contrària. Ells sabran, ells són els que mengen a la mateixa taula.

¿Ha tornat a parlar amb Montilla de la possibilitat de respectar el guanyador de les pròximes eleccions?
No, no n'he tornat a parlar. I amb ell no en tornaré a parlar, perquè sé que no respectarà la llista més votada. Ho sap tothom. És molt evident, fins i tot per part de votants del PSC, que l'única possibilitat que té Montilla de seguir sent president és amb un altre tripartit. S'abraçaran a aquesta opció. No me'n queixo, només ho constato.

Parlem del finançament. Quina és la xifra mínima a partir de la qual CiU acceptarà o no el model final?
Cada vegada que donem una xifra ens acusen de facilitar-ne de diferents. Però sempre és la mateixa, depèn de l'any que es prengui com a base. Miri, l'objectiu és que Catalunya pugui disminuir substancialment el dèficit fiscal, i que a més la xifra ens apropi al sistema de finançament d'Euskadi i Navarra. Això significa que, com a mínim, tota la cistella d'impostos negociada ens l'hem de quedar íntegrament, a més d'una altra part de diners: el que ara se'n diu el fons de suficiència. Les xifres donades pel govern espanyol hi queden a anys llum.

¿Ha parlat amb Zapatero de la negociació del finançament?
No, en absolut. No em correspon a mi fer-ho. Vaig actuar així amb l'Estatut perquè al president Maragall el seu partit no li deixava fer de president. Qui hi ha ara, que faci la seva feina. I si creu que CiU pot donar-hi un cop de mà, ja ens ho farà saber.

¿CiU no està perdent una oportunitat d'influir, en negar-se a garantir l'estabilitat del govern del PSOE?
No, perquè CiU no ha renunciat a influir, a presentar propostes que es puguin tirar endavant. Ho fem contínuament. Ara n'hem presentat una perquè les administracions paguin a 30 dies i les empreses privades a 60 dies. Buscarem tota mena d'aliances, les que sigui, per tal que s'aprovi.

També amb el PP?
Amb qui calgui perquè tirin endavant. La llei és bona, i m'és igual aprovar-ho amb un o amb un altre. Ara bé, no serem els socis de preferència del Partit Socialista, barrejant-nos-hi. Per poder passar a aquest paper caldrien tres condicions juntes i inexcusables: tenir confiança amb el govern del PSOE en la lluita contra la crisi, complir amb Catalunya, i entendre a més que per a un suport estable no es pot ser alhora aliat a Espanya i oposició a Catalunya. No ens podem abraçar a la senyora Chacón i barallar-nos al mateix temps amb el senyor Montilla. No hi ha cap mandat diví que ens obligui a donar estabilitat a Zapatero.

¿Els nous ministres Chaves, Salgado i Blanco tiben més perquè la relació amb el PSOE millori, o al contrari?
Em costa fer una previsió, però em temo que gaire millor no serà. Quan tota l'estructura del PSOE desembarca al govern, vol dir que fan pinya, i això no va en benefici de Catalunya. A la política espanyola hi ha una clau: tant PP com PSOE es conjuren perquè Catalunya no sobresurti, sinó que quedi enrasada en el comú denominador. Es veu en el finançament de forma evident.

¿La Casa Gran del Catalanisme estarà oberta tant a Josep Piqué com a Àngel Colom?
La Casa Gran podria ser això, sempre que no hi posem noms. En Josep Piqué no té cap oferiment formal per part nostra de formar part de la Casa Gran, ni ell ha manifestat cap inquietud en aquest sentit.

Però sí que mantenen alguns contactes...
Piqué i jo ens coneixem des de fa més de 20 anys, tenim una relació personal, i de tant en tant ens veiem. I m'interessa la seva opinió sobre la situació econòmica del país. És una persona que està al capdavant d'iniciatives empresarials, i vull conèixer el seu parer.