Artur Mas: "El 2006 vaig proposar a Montilla el mateix que a Zapatero"

Si ara mirem la foto de Mira­vet, encara no fa 5 anys, dels polítics que van fer l'Esta­tut, n'han cai­gut Pas­qual Mara­gall, Josep-Lluís Carod, Josep Piqué, i a ICV es parla que Joan Her­rera relle­varà Joan Saura. Només sobre­viu Artur Mas com a líder d'un par­tit polític. No li fa ver­ti­gen?
(Riu). No, no, deu ser que sóc l'únic que no tenia poder... No en pre­su­meixo, sin­ce­ra­ment.

Com diria Nietz­sche, ¿el que no mata et fa més fort?
Miri, encara que sem­bli una con­tra­dicció, jo no em queixo del pas de CiU per l'opo­sició. Ha estat una opor­tu­ni­tat de veure les coses de forma dife­rent, de poder refle­xi­o­nar, fer balanç, fer cor­rec­ci­ons en la nos­tra actu­ació. Hem apro­fi­tat per actu­a­lit­zar el pro­jecte, per rea­gru­par gent i per demos­trar que si una per­sona vol el premi de ser pre­si­dent del país ha de saber fer el sacri­fici de ser-hi, en els moments durs i difícils. Encara que no sigui manant.

Amb la renúncia defi­ni­tiva de Carod i amb Puig­cercós com a can­di­dat, ¿pre­veu algun canvi en la relació amb ERC?
No espe­rem d'ERC un canvi de cares, sinó un canvi de polítiques. No ens fiquem en el fet que el líder sigui un o un altre, i a més Puig­cercós de fet ja reme­nava les cire­res. Va ser qui va cui­nar el pri­mer i el segon tri­par­tit per part d'ERC. Seria en canvi una gran nove­tat que uti­lit­zes­sin aque­lla famosa clau que van anun­ciar. Que li tra­gues­sin el rovell i la fes­sin ser­vir.

Però sem­bla que una de les con­di­ci­ons que Mon­ti­lla va pac­tar amb Zapa­tero perquè acceptés el segon tri­par­tit és que ERC no faria més soroll inde­pen­den­tista al govern...
És que jo no dic que ERC faci debats inde­pen­den­tis­tes. Pot usar la clau per defen­sar l'Esta­tut i el finançament. Fa uns mesos en va tenir ocasió, quan els soci­a­lis­tes el 9 d'agost van incom­plir el ter­mini del finançament. I també van per­dre l'ocasió quan es deba­tien els pres­su­pos­tos de l'Estat i el PSC va dir-hi amén. Veiem mol­tes ges­ti­cu­la­ci­ons del pre­si­dent Mon­ti­lla i de la direcció d'ERC res­pecte al finançament, però no obser­vem cap fet. Si Puig­cercós està dis­po­sat a can­viar de polítiques -i que quedi clar que no parlo que tren­qui el tri­par­tit- CiU estarà en dis­po­sició molt atenta a sumar esforços en aques­tes polítiques. Per exem­ple, en el finançament.

Què pensa de la pro­posta d'en Joan Car­re­tero de crear un nou par­tit inde­pen­den­tista?
Si un des­ta­cat mili­tant d'ERC diu això, resulta la prova evi­dent que ERC no res­pon a les expec­ta­ti­ves dels seus elec­tors.

Una enquesta del CEO del govern revela que el 51,3% no sap ben bé quins par­tits for­men el govern català. Vostè a què ho atri­bu­eix?
El tri­par­tit s'acaba veient com un totum revo­lu­tum, és una mica un caos. I quan estàs en el caos, que és el desor­dre per defi­nició, no saps ben bé on estan les coses. És com entrar en una habi­tació i tro­bar que tot està pen­gim-pen­jam.

Ramon Tre­mosa, que és reco­ne­gut sobi­ra­nista, en el seu lli­bre elec­to­ral posa l'exem­ple de la Grosse Koa­li­tion ale­ma­nya, dient que ha aug­men­tat un 30% la pro­duc­ti­vi­tat. ¿És un model a seguir?
Això va ser una pos­si­bi­li­tat l'any 2006. Vaig ofe­rir un pacte als soci­a­lis­tes i, alter­na­ti­va­ment, a ERC. I tots dos -el de més gestió i eficàcia, i el de pro­jecte naci­o­nal- van ser rebut­jats per ells. A les pròximes elec­ci­ons, recla­maré una majo­ria molt sòlida de CiU al Par­la­ment, perquè és la millor manera de sor­tir de la crisi. Cal una força que actuï de columna ver­te­bral, i jo crec que ha de ser CiU. En cap cas serà un govern que torna a la Gene­ra­li­tat, sinó que hi arriba.

Què vol dir que no hi tor­narà?
Volem acon­se­guir el govern amb una nova men­ta­li­tat, amb un nou pro­jecte. No vol dir renun­ciar als actius acu­mu­lats de CiU, però sí un nou plan­te­ja­ment. Els temps són nous, i la relació entre Cata­lu­nya i Espa­nya també serà en bona part nova. I segons quina sentència faci el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre l'Esta­tut encara serà més dife­rent.

El fins ara euro­di­pu­tat Ignasi Guar­dans tre­ba­llarà a l'Ins­ti­tut del Cinema a Madrid. L'expul­sa­ran del par­tit?
La meva posició per­so­nal és que no. Ha pres una decisió estric­ta­ment indi­vi­dual, comu­ni­cada i no con­sul­tada. I com a mili­tant de base que pas­sarà a ser d'aquí a molt pocs dies, no hi ha res a dir. Espero que faci la feina eficaçment, com crec que serà. És evi­dent que Guar­dans no va que­dar con­tent amb la decisió que vaig pren­dre. Ell tenia dret a enfa­dar-se i jo tenia dret a pren­dre la decisió. I a par­tir d'aquí entenc que apro­fiti les opor­tu­ni­tats pro­fes­si­o­nals que trobi.

Felip Puig ha dit que en la reunió de l'Esta­tut a la Mon­cloa el 2006 vostè va fer un pacte d'esta­bi­li­tat amb Zapa­tero sobre la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat. És així?
Els únics que podem acla­rir això som Zapa­tero i jo, perquè som els únics que hi érem. Ho he dit mol­tes vega­des: en cap moment es va pac­tar l'Esta­tut a canvi de la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat. Ni em va pas­sar pel cap. Vam pac­tar l'Esta­tut; punt final. I a més mai vaig dema­nar que s'aprovés l'Esta­tut a canvi que Pas­qual Mara­gall plegués com a pre­si­dent. Mai. Va ser al con­trari. Sem­pre se'm va anun­ciar des del Par­tit Soci­a­lista que Pas­qual Mara­gall no con­ti­nu­a­ria. Ells ho deien i després ho van exe­cu­tar.

Ho deia Zapa­tero?
Ho deia el Par­tit Soci­a­lista, no deta­llo qui.

¿I el com­promís de fair play entre vostè i els soci­a­lis­tes?
En la mesura que el pacte de l'Esta­tut entre el Par­tit Soci­a­lista i CiU era d'altíssim nivell i d'altíssim con­tin­gut, sem­pre vaig posar sobre la taula que havia de com­por­tar una col·labo­ració lle­ial i de res­pecte entre les dues for­ma­ci­ons. Aquesta pas­sava per res­pec­tar el més votat a les elec­ci­ons cata­la­nes, fos qui fos. És a dir, tant si gua­nyava CiU com el PSC. Recordo que la bata­lla elec­to­ral estava oberta, que no s'havien cele­brat les elec­ci­ons, i podia que­dar pri­mer un o l'altre. I el gua­nya­dor podria ales­ho­res for­mar govern amb qui volgués, no necessària­ment entre nosal­tres. Però encara hi ha més.

Sí? Què vol dir?
Això mateix que vaig posar sobre la taula a Zapa­tero, abans de les elec­ci­ons cata­la­nes també ho vaig plan­te­jar a Mon­ti­lla. Que quedi clar d'una vegada per totes: la reflexió es va fer amb el senyor Zapa­tero i amb el senyor Mon­ti­lla, per sepa­rat. Però hi va haver una diferència.

Quina?
Que Zapa­tero va veure bé l'esquema, perquè també ell s'havia com­promès a res­pec­tar la llista més votada a les gene­rals, i en canvi Mon­ti­lla no. Segu­ra­ment pen­sava que només podia ser pre­si­dent amb el tri­par­tit, per­dent les elec­ci­ons. CiU va anar per això als comi­cis cata­lans del 2006 sabent que el PSC, si podia, faria el segon tri­par­tit. En Mon­ti­lla ja m'ho havia dit a mi abans de les elec­ci­ons: que no res­pec­ta­ria la llista més votada. El PSC i ERC ho van ama­gar a l'opinió pública cata­lana.

Aquesta con­versa que va man­te­nir amb Mon­ti­lla, ¿va ser molt abans de les elec­ci­ons?
Va tenir lloc tres mesos abans. El mateix que vaig refle­xi­o­nar amb Zapa­tero ho vaig refle­xi­o­nar amb Mon­ti­lla, i un va opi­nar una cosa i l'altre la contrària. Ells sabran, ells són els que men­gen a la mateixa taula.

¿Ha tor­nat a par­lar amb Mon­ti­lla de la pos­si­bi­li­tat de res­pec­tar el gua­nya­dor de les pròximes elec­ci­ons?
No, no n'he tor­nat a par­lar. I amb ell no en tor­naré a par­lar, perquè sé que no res­pec­tarà la llista més votada. Ho sap tot­hom. És molt evi­dent, fins i tot per part de votants del PSC, que l'única pos­si­bi­li­tat que té Mon­ti­lla de seguir sent pre­si­dent és amb un altre tri­par­tit. S'abraçaran a aquesta opció. No me'n queixo, només ho cons­tato.

Par­lem del finançament. Quina és la xifra mínima a par­tir de la qual CiU accep­tarà o no el model final?
Cada vegada que donem una xifra ens acu­sen de faci­li­tar-ne de dife­rents. Però sem­pre és la mateixa, depèn de l'any que es pren­gui com a base. Miri, l'objec­tiu és que Cata­lu­nya pugui dis­mi­nuir subs­tan­ci­al­ment el dèficit fis­cal, i que a més la xifra ens apropi al sis­tema de finançament d'Euskadi i Navarra. Això sig­ni­fica que, com a mínim, tota la cis­te­lla d'impos­tos nego­ci­ada ens l'hem de que­dar ínte­gra­ment, a més d'una altra part de diners: el que ara se'n diu el fons de suficiència. Les xifres dona­des pel govern espa­nyol hi que­den a anys llum.

¿Ha par­lat amb Zapa­tero de la nego­ci­ació del finançament?
No, en abso­lut. No em cor­res­pon a mi fer-ho. Vaig actuar així amb l'Esta­tut perquè al pre­si­dent Mara­gall el seu par­tit no li dei­xava fer de pre­si­dent. Qui hi ha ara, que faci la seva feina. I si creu que CiU pot donar-hi un cop de mà, ja ens ho farà saber.

¿CiU no està per­dent una opor­tu­ni­tat d'influir, en negar-se a garan­tir l'esta­bi­li­tat del govern del PSOE?
No, perquè CiU no ha renun­ciat a influir, a pre­sen­tar pro­pos­tes que es puguin tirar enda­vant. Ho fem contínua­ment. Ara n'hem pre­sen­tat una perquè les admi­nis­tra­ci­ons paguin a 30 dies i les empre­ses pri­va­des a 60 dies. Bus­ca­rem tota mena d'ali­an­ces, les que sigui, per tal que s'aprovi.

També amb el PP?
Amb qui cal­gui perquè tirin enda­vant. La llei és bona, i m'és igual apro­var-ho amb un o amb un altre. Ara bé, no serem els socis de pre­ferència del Par­tit Soci­a­lista, bar­re­jant-nos-hi. Per poder pas­sar a aquest paper cal­drien tres con­di­ci­ons jun­tes i inex­cu­sa­bles: tenir con­fiança amb el govern del PSOE en la lluita con­tra la crisi, com­plir amb Cata­lu­nya, i enten­dre a més que per a un suport esta­ble no es pot ser alhora aliat a Espa­nya i opo­sició a Cata­lu­nya. No ens podem abraçar a la senyora Chacón i bara­llar-nos al mateix temps amb el senyor Mon­ti­lla. No hi ha cap man­dat diví que ens obli­gui a donar esta­bi­li­tat a Zapa­tero.

¿Els nous minis­tres Cha­ves, Sal­gado i Blanco tiben més perquè la relació amb el PSOE millori, o al con­trari?
Em costa fer una pre­visió, però em temo que gaire millor no serà. Quan tota l'estruc­tura del PSOE desem­barca al govern, vol dir que fan pinya, i això no va en bene­fici de Cata­lu­nya. A la política espa­nyola hi ha una clau: tant PP com PSOE es con­ju­ren perquè Cata­lu­nya no sobre­surti, sinó que quedi enra­sada en el comú deno­mi­na­dor. Es veu en el finançament de forma evi­dent.

¿La Casa Gran del Cata­la­nisme estarà oberta tant a Josep Piqué com a Àngel Colom?
La Casa Gran podria ser això, sem­pre que no hi posem noms. En Josep Piqué no té cap ofe­ri­ment for­mal per part nos­tra de for­mar part de la Casa Gran, ni ell ha mani­fes­tat cap inqui­e­tud en aquest sen­tit.

Però sí que man­te­nen alguns con­tac­tes...
Piqué i jo ens conei­xem des de fa més de 20 anys, tenim una relació per­so­nal, i de tant en tant ens veiem. I m'interessa la seva opinió sobre la situ­ació econòmica del país. És una per­sona que està al cap­da­vant d'ini­ci­a­ti­ves empre­sa­ri­als, i vull conèixer el seu parer.