“La pressa per ser puntual a la feina m’ha salvat”

Les autoritats russes de seguida es van decantar per la pista caucàsica però entre la població que va ser testimoni de la tragèdia o es va veure afectada d’alguna manera pel caos posterior que es va viure a Moscou ahir es van sentir moltes veus crítiques contra el govern i contra la política antiterrorista que des de fa deu anys és la responsable d’una forta repressió al Caucas. Molts també expressaven la sorpresa que aquestes coses puguin passar a Moscou amb la quantitat de policia que hi ha per tot arreu.

Natàlia Smirnova és una mare de família de 40 anys de Sant Petersburg que ha vingut amb els seus dos fills a Moscou a ensenyar-los la capital. Ahir anava amunt i avall amb els nens a peu perquè tenia por de desplaçar-se en metro. Smirnova està convençuda que “la política russa en relació amb Txetxènia i el Caucas és la culpable d’aquesta tragèdia”. Per ella, és clar que les autoritats “han de buscar l’arrel del problema perquè alguna cosa falla a l’Estat, la gent al Caucas està descontenta”.

Ivan Makhmúdov, estudiant rus que té un avi txetxè, era una dels milers de persones que es trobaven a l’estació de Park Kulturi durant la segona explosió. Per l’Ivan és clar que “es tracta d’un atac de l’islam radical contra la Rússia ortodoxa” perquè l’atemptat va tenir lloc l’endemà del Diumenge de Rams i a l’inici de Setmana Santa (que enguany coincideix amb la catòlica). Aquest jove condemna que de seguida s’apunti a la pista txetxena o caucàsica, ja que, segons ell, “es tracta del terrorisme internacional”. A més, l’Ivan tem que aquest atemptat accentuï més el racisme contra la gent del Caucas.

La Sílvia Vilaró és una catalana que treballa de traductora a l’ambaixada espanyola a Moscou i ahir, com cada dia, va passar per la parada de Lubianka entre les 7.40 i les 7.45 del matí, uns minuts abans de la primera explosió. Recorda que diumenge a la nit pensava que dilluns havia de fer un munt de coses abans de sortir de casa i ahir a la tarda agraïa que “el fet d’haver corregut per arribar puntual a la feina m’ha salvat”. Ahir al vespre encara no se li havia desfet el nus a l’estómac que tenia des que s’havia assabentat de la primera explosió a les 7.56 h. “Vaig quedar desconcertada, no podia assumir què passava, inconscientment em va venir al cap el record de les explosions de finals dels 90 i de principis del 2000”, explicava la Sílvia.

El Vladímir, un dels milers de passatgers que es van veure tancats durant força estona en un vagó de la línia vermella entre parada i parada, estava força tranquil “perquè cada dia passen coses”. “És aviat per dir res”, deia l’home, empipat perquè feia tard a la feina.

Taxistes fent l’agost
Molts afectats per les restriccions de transport es queixaven que la tragèdia fos aprofitada per taxistes que cobraven preus abusius veient la desesperació de la gent perquè no quedava clar si la cadena d’atemptats continuaria o no. De tota manera, també n’hi havia que no cobraven res, com el Volódia, perquè “en un dia com el d’avui hem de ser tots solidaris”. El patriarca Kiril va fer una crida als taxistes que havien cobrat més del compte “a dedicar aquests diners a alguna obra benèfica”.

L’Anna Pàptxenko, professora d’espanyol a la Universitat Estatal de Moscou, estava contenta: “Amb el canvi d’hora m’havia costat més llevar-me i m’ha salvat de trobar-me amb la tragèdia el fet d’arribar tard”.