Quan n'hi haurà prou?

Per primer cop en sis anys, els noms de les gairebé 3.000 víctimes de l'11-S no es podran llegir al lloc de la tragèdia, on un dia s'alçaven les Torres Bessones, i que ara és un niu d'obres i paletes. És la primera vegada que coincideix en dimarts i la sisena que Nova York i els EUA recorden l'atemptat més gran de la seva història.

Però alguna cosa ha canviat. A Nova York s'ha obert un debat que qüestiona la necessitat de continuar repetint les cerimònies col·lectives dels últims anys. Quant de tribut cal? Fins quan? Són preguntes que els novaiorquesos ja comencen a fer-se en veu alta. "Aquesta experiència ens va trasbalsar. Molts volen oblidar-ho. Però hi ha altres que pensem que sempre serem vulnerables i cal recordar-ho", diu Wendy Aibelweiss, responsable educativa del Tribute Center, un espai dedicat a les víctimes, situat davant de la Zona Zero, una atracció turística que els novaiorquesos eviten.
La ciutat es troba dividida i, malgrat voler girar full, els novaiorquesos han de conviure amb la por i el record de l'11-S. Una explosió en una canonada o un incendi en un edifici fan reviure els pitjors malsons. També hi contribueixen aquests dies els mitjans de comunicació. "No necessitem tornar a veure les torres caient i persones tirant-se daltabaix un any més i durant dos dies seguits. Això és abusiu i una manca de respecte que només contribueix a traumatitzar més la gent", diu la psicòloga Paula Madrid.

Phyllis Rodriguez és familiar d'una víctima. Ella va perdre el seu fill Gregory a les Torres Bessones i no assisteix mai a la cerimònia oficial, prefereix viure-ho en la intimitat. "No seré jo qui qüestioni si ja n'hi ha prou. Les commemoracions col·lectives no fan per a mi, no em reconforta ser al costat de gent que no conec", explica. Per a ella, la pregunta no és si cal continuar commemorant, sinó com fer-ho. "Es poden continuar llegint els noms durant un centenar d'anys i això no durà la pau. S'ha de recordar en el context i que serveixi per aprendre'n alguna cosa".

La cerimònia serà similar a la d'anys anteriors. Es llegiran els noms de les víctimes, aquest cop al Zuccotti Park, per les obres de la Zona Zero, i els familiars, que han volgut despolititzar l'acte, limitaran el protagonisme d'alguns polítics, com ara l'exalcalde de Nova York i candidat a la nominació republicana Rudolph Giuliani.

Aquesta cerimònia és especialment important per als familiars de les més de 1.145 persones de qui mai es van recuperar els cossos. Això és el més semblant que tenen a una tomba i per això el memorial a les víctimes es construirà en el lloc on abans hi havien les Torres Bessones. "D'aquí a cent anys encara serà important venir aquí i recordar què va passar i com la ciutat va respondre", diu el president del memorial, Joe Daniels. Però tot i que la ciutat sembla preparada per girar full, hi ha coses que no han canviat. Els afectats físicament i psicològicament pels atemptats continuen lluitant amb les autoritats, a qui acusen de negligència per manca d'assistència sanitària i d'escatimar fons federals per atendre'ls. Des d'avui, una campanya al metro de Nova York recordarà a aquestes altres víctimes que tenen dret a reclamar.