"Per poc que pugui, exigiré ser alcalde"

El candidat Jordi Portabella ens insisteix tant com pot que l’utilitzem, que no ens en penedirem. És una passa més, un graó, la màxima sofisticació: hi ha homes o dones objecte. Jordi Portabella ens proposa el polític objecte: Utilitza’m. Molt bé. Li prenem la paraula. De moment l’hem utilitzat per sa ber els horaris de l’històric bar Oller, del passeig de Sant Joan. El candidat d’ERC ens hi havia citat per prendre el cafè preceptiu, però el bar era tancat. Un altre eslògan d’ERC d’aquestes eleccions és Treballem per a tu. Li dic que treballi per a mi i que busqui un altre lloc on poder xerrar. El troba bastant ràpid, és un candidat amb reflexos. També cal dir que juga a casa: aquest és el seu barri. Ens fiquem en un pub, el Green, molt a prop de l’altre. El candidat demana una coca-cola. Fa cara de noi entremaliat, es queixa que a l’Ajuntament ha de fer massa bondat: “Des de l’Ajuntament vam haver de demostrar els primers que ERC no era un partit d’irresponsables…”.

El problema és que per a una bona part de l’electorat d’ERC no es nota prou la presència sobiranista. De vegades, l’excés de prudència no necessàriament ha de ser beneficiós. No es podria perdre més que no pas guanyar, pel camí? “Potser sí, però també és veritat que, de vegades, ens costa molt vendre bé tot el que fem. I en això, hi ha mitjans d’informació que no ens ajuden gaire. Per exemple, poca gent sap que, gràcies a ERC, els documents que surten de l’Ajuntament de Barcelona cap a l’estranger sempre són en català. Hem hagut de superar innombrables problemes, sobretot jurídics, però ara ja és normal. La normalitat nacional és imprescindible a l’Ajuntament. Si jo sóc alcalde faré que sigui normal que, almenys, tothom t’entengui en català...”.

Li dic que el simple fet de plantejar-ho ja indica que no estem precisament gaire bé. Ho admet, però diu que, encara amb més raó: “...com més força tinguem a l’Ajuntament, més podrem començar a capgirar la situació…”. Això deu ser el sobiranisme útil. Dos mots contraposats? És el vell somni d’una Barcelona multiracial, multilingüe, multicultural, però unida pel català com a factor integrador. “Poder viure en català en una Barcelona poliglota seria la millor teràpia contra les deformacions i invents sobre el bilingüisme que prediquen formacions com ara Ciutadans i el PP”.

El repte de la integració
En els anuncis electorals, Portabella sempre mira endavant. Com el patró d’un vaixell, guaita l’estat de la mar. Per si de cas. N’hi ha un on apareix a la platja, amb els cabells humits i vestint un barnús. Com qui s’acaba de banyar i s’ha purificat. En un altre dels anuncis, a la tele, apareix al costat d’en Carod i en Puigcercós, també a la platja. Tots tres en mànigues de camisa. N’hi ha un altre en què ell mira cap a l’horitzó, mar endins, com DiCaprio a Titanic, braços en creu, pit obert, cabells al vent, des de la proa del vaixell. És una proposta gràfica de la felicitat possible. La utilitzo, l’utilitzo, i li pregunto si per visualitzar un horitzó com aquest, de somni, de frescor, de futur, amb el català com a llengua de trobada haurem d’esperar gaire: “Com a mínim, a la segona generació, la que ara mateix s’està escolaritzant…”. O sigui, que tornem a començar.

Tornem a la casella de sortida, com fa cinquanta anys? Serem capaços d’integrar? Portabella creu que sí: “Cal no perdre la confiança en nosaltres mateixos, Barcelona ha estat sempre una ciutat valenta, cal tenir il·lusió”. Però per il·lusió que hi posem, es pot ser independentista i alhora liderar una ciutat cosmopolita com Barcelona? “Jo sóc independentista. I vull ser alcalde de Barcelona. És el que necessita la nostra ciutat. En aquesta eleccions ningú no parla de sobiranisme. Només jo. Crec en la nostra força. I en l’immens potencial de la llengua i la cultura catalanes posades al capdavant de l’Ajuntament. En la xerrada que vaig tenir fa uns dies amb el col·lectiu d’empresaris, vaig defensar que un enfocament sobiranista de la nostra llengua i la nostra cultura, amb la projecció forta d’una Barcelona capital de Catalunya, era un bon producte per vendre. La llengua catalana és un producte únic, que ens diferencia, que ens personalitza. I això, en comptes de veure’s com un entrebanc, s’ha de veure com un avantatge...”

Qüestió d’aritmètica
No sé si gaires empresaris van tenir-ho tan clar. El candidat Portabella pensa que sí. I si no, que l’utilitzin: s’ha arromangat, ha fet un glop de coca-cola i ha dit que, per poc que l’aritmètica electoral li ho permeti, “exigiré ser alcalde” i ho demostrarà: “La gent se’n riu, però ho he dit i ho repeteixo molt seriosament. M’hi veig amb cor. Vull demostrar que, per exemple, Barcelona pot ser la millor ciutat d’acollida des de polítiques sobiranistes. La política social també es fa des d’aquests posicionaments. Diferenciar entre una política de gestió, la pràctica, i una altra de símbols, la que no serveix per a la vida quotidiana, és fals. No es poden separar, l’un sense l’altre no són possible. Per això parlo de sobiranisme útil...” I tan útil. Sense anar més lluny, el candidat ja ha dit que pensa proposar la publicació de llistes on constin preus de referència de productes bàsics dels mercats, perquè la gent pugui comparar i triar.

Sortim del pub. Es creua la bossa en bandolera i mira cap al cel, com en un altre dels seus cartells, aquell on un avió li passa pel damunt (com que és un anunci que no sembla fet a Gavà Mar, el soroll no el molesta.) Portabella espera la seva oportunitat amb la calculadora a la mà.