"Per poc que pugui, exigiré ser alcalde"

El can­di­dat Jordi Por­ta­be­lla ens insis­teix tant com pot que l’uti­lit­zem, que no ens en pene­di­rem. És una passa més, un graó, la màxima sofis­ti­cació: hi ha homes o dones objecte. Jordi Por­ta­be­lla ens pro­posa el polític objecte: Uti­litza’m. Molt bé. Li pre­nem la paraula. De moment l’hem uti­lit­zat per sa ber els hora­ris de l’històric bar Oller, del pas­seig de Sant Joan. El can­di­dat d’ERC ens hi havia citat per pren­dre el cafè pre­cep­tiu, però el bar era tan­cat. Un altre eslògan d’ERC d’aques­tes elec­ci­ons és Tre­ba­llem per a tu. Li dic que tre­ba­lli per a mi i que bus­qui un altre lloc on poder xer­rar. El troba bas­tant ràpid, és un can­di­dat amb refle­xos. També cal dir que juga a casa: aquest és el seu barri. Ens fiquem en un pub, el Green, molt a prop de l’altre. El can­di­dat demana una coca-cola. Fa cara de noi entre­ma­liat, es queixa que a l’Ajun­ta­ment ha de fer massa bon­dat: “Des de l’Ajun­ta­ment vam haver de demos­trar els pri­mers que ERC no era un par­tit d’irres­pon­sa­bles…”.

El pro­blema és que per a una bona part de l’elec­to­rat d’ERC no es nota prou la presència sobi­ra­nista. De vega­des, l’excés de prudència no necessària­ment ha de ser bene­ficiós. No es podria per­dre més que no pas gua­nyar, pel camí? “Pot­ser sí, però també és veri­tat que, de vega­des, ens costa molt ven­dre bé tot el que fem. I en això, hi ha mit­jans d’infor­mació que no ens aju­den gaire. Per exem­ple, poca gent sap que, gràcies a ERC, els docu­ments que sur­ten de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona cap a l’estran­ger sem­pre són en català. Hem hagut de superar innom­bra­bles pro­ble­mes, sobre­tot jurídics, però ara ja és nor­mal. La nor­ma­li­tat naci­o­nal és impres­cin­di­ble a l’Ajun­ta­ment. Si jo sóc alcalde faré que sigui nor­mal que, almenys, tot­hom t’enten­gui en català...”.

Li dic que el sim­ple fet de plan­te­jar-ho ja indica que no estem pre­ci­sa­ment gaire bé. Ho admet, però diu que, encara amb més raó: “...com més força tin­guem a l’Ajun­ta­ment, més podrem començar a cap­gi­rar la situ­ació…”. Això deu ser el sobi­ra­nisme útil. Dos mots con­tra­po­sats? És el vell somni d’una Bar­ce­lona mul­ti­ra­cial, mul­ti­lingüe, mul­ti­cul­tu­ral, però unida pel català com a fac­tor inte­gra­dor. “Poder viure en català en una Bar­ce­lona poli­glota seria la millor teràpia con­tra les defor­ma­ci­ons i invents sobre el bilingüisme que pre­di­quen for­ma­ci­ons com ara Ciu­ta­dans i el PP”.

El repte de la inte­gració
En els anun­cis elec­to­rals, Por­ta­be­lla sem­pre mira enda­vant. Com el patró d’un vai­xell, guaita l’estat de la mar. Per si de cas. N’hi ha un on apa­reix a la platja, amb els cabells humits i ves­tint un barnús. Com qui s’acaba de banyar i s’ha puri­fi­cat. En un altre dels anun­cis, a la tele, apa­reix al cos­tat d’en Carod i en Puig­cercós, també a la platja. Tots tres en mànigues de camisa. N’hi ha un altre en què ell mira cap a l’horitzó, mar endins, com DiCa­prio a Tita­nic, braços en creu, pit obert, cabells al vent, des de la proa del vai­xell. És una pro­posta gràfica de la feli­ci­tat pos­si­ble. La uti­litzo, l’uti­litzo, i li pre­gunto si per visu­a­lit­zar un horitzó com aquest, de somni, de fres­cor, de futur, amb el català com a llen­gua de tro­bada hau­rem d’espe­rar gaire: “Com a mínim, a la segona gene­ració, la que ara mateix s’està esco­la­rit­zant…”. O sigui, que tor­nem a començar.

Tor­nem a la case­lla de sor­tida, com fa cin­quanta anys? Serem capaços d’inte­grar? Por­ta­be­lla creu que sí: “Cal no per­dre la con­fiança en nosal­tres matei­xos, Bar­ce­lona ha estat sem­pre una ciu­tat valenta, cal tenir il·lusió”. Però per il·lusió que hi posem, es pot ser inde­pen­den­tista i alhora lide­rar una ciu­tat cos­mo­po­lita com Bar­ce­lona? “Jo sóc inde­pen­den­tista. I vull ser alcalde de Bar­ce­lona. És el que neces­sita la nos­tra ciu­tat. En aquesta elec­ci­ons ningú no parla de sobi­ra­nisme. Només jo. Crec en la nos­tra força. I en l’immens poten­cial de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes posa­des al cap­da­vant de l’Ajun­ta­ment. En la xer­rada que vaig tenir fa uns dies amb el col·lec­tiu d’empre­sa­ris, vaig defen­sar que un enfo­ca­ment sobi­ra­nista de la nos­tra llen­gua i la nos­tra cul­tura, amb la pro­jecció forta d’una Bar­ce­lona capi­tal de Cata­lu­nya, era un bon pro­ducte per ven­dre. La llen­gua cata­lana és un pro­ducte únic, que ens dife­ren­cia, que ens per­so­na­litza. I això, en comp­tes de veure’s com un entre­banc, s’ha de veure com un avan­tatge...”

Qüestió d’aritmètica
No sé si gai­res empre­sa­ris van tenir-ho tan clar. El can­di­dat Por­ta­be­lla pensa que sí. I si no, que l’uti­lit­zin: s’ha arro­man­gat, ha fet un glop de coca-cola i ha dit que, per poc que l’aritmètica elec­to­ral li ho per­meti, “exi­giré ser alcalde” i ho demos­trarà: “La gent se’n riu, però ho he dit i ho repe­teixo molt seri­o­sa­ment. M’hi veig amb cor. Vull demos­trar que, per exem­ple, Bar­ce­lona pot ser la millor ciu­tat d’aco­llida des de polítiques sobi­ra­nis­tes. La política social també es fa des d’aquests posi­ci­o­na­ments. Dife­ren­ciar entre una política de gestió, la pràctica, i una altra de símbols, la que no ser­veix per a la vida quo­ti­di­ana, és fals. No es poden sepa­rar, l’un sense l’altre no són pos­si­ble. Per això parlo de sobi­ra­nisme útil...” I tan útil. Sense anar més lluny, el can­di­dat ja ha dit que pensa pro­po­sar la publi­cació de llis­tes on cons­tin preus de referència de pro­duc­tes bàsics dels mer­cats, perquè la gent pugui com­pa­rar i triar.

Sor­tim del pub. Es creua la bossa en ban­do­lera i mira cap al cel, com en un altre dels seus car­tells, aquell on un avió li passa pel damunt (com que és un anunci que no sem­bla fet a Gavà Mar, el soroll no el molesta.) Por­ta­be­lla espera la seva opor­tu­ni­tat amb la cal­cu­la­dora a la mà.