Amb la independència 'de facto' des dels 90

Els líders d’Ossètia del Sud i d’Abkhàzia creuen que el conflicte armat d’aquests dies amb Geòrgia servirà perquè la comunitat internacional reconegui aquestes dues Repúbliques que es van autoproclamar independents als anys 90 i que Tbilissi, tant sí com no, vol recuperar. Eduard Kokoiti, el president sud-osseta, va dir ahir a Moscou “que la mateixa Geòrgia, amb les seves accions, ens ha empès a nosaltres i a la comunitat internacional al reconeixement d’Ossètia del Sud i d’Abkhàzia”. En la mateixa roda de premsa, Serguei Bagapx, el líder abkhaz, va recordar els precedents internacionals i la independència de Kosovo, i va exclamar que ara “les possiblitats són magnífiques i molt bones!”.

Ossètia del Sud i Abkhàzia són dos dels anomenats “conflictes congelats” que s’arrosseguen des de la desintegració de la Unió Soviètica. Les dues Repúbliques del Caucas tenen el suport econòmic i polític de Moscou i per això són prorusses i Ossètia del Sud ha manifestat el desig d’unir-s’hi. Aleksandr Xakov, politòleg de l’Institut d’Investigacions Estratègiques rus, considerava, abans que esclatés el conflicte actual, que per a Moscou “el millor és que els conflictes continuïn congelats” per les conseqüències que podrien tenir al Caucas nord.

Polítiques migratòries
Ossètia, un poble del Caucas de llengua de la família iraniana, va ser annexionada a Rússia el 1774, abans que Geòrgia. Per qüestions geogràfiques i nacionals, la política territorial soviètica la va dividir en dues, Ossètia del Nord, a la banda russa, i Ossètia del Sud, a Geòrgia. Els ossetes del sud van demanar la unificació amb els del nord l’any 1989, en temps de la perestroika, i l’any següent, el Parlament georgià va anul·lar-ne l’estatus de República autònoma i va començar una repressió de la cultura osseta que va desembocar en un conflicte armat (1991-92).
En virtut dels acords de pau i fins al 7 d’agost passat, hi havia un contingent pacificador mixt format per russos, ossetes i georgians. Ossètia del Sud, amb uns 700.000 habitants, viu en una crisi permanent des de la guerra anterior i la particularitat del territori és que hi ha un conjunt d’enclavaments georgians a la regió.

Abkhàzia és troba a pocs quilòmetres de la ciutat russa de Sotxi, que el 2014 acollirà els Jocs Olímpics d’hivern, i sembla una província russa. En temps soviètics, la República era rica pel turisme, gràcies a la costa del mar Negre i al seu clima subtropical. El Regne d’Abkhàzia va passar a ser un protectorat rus el 1810, i la composició ètnica va anar canviant després de les guerres del Caucas, perquè hi van arribar russos, armenis, grecs, búlgars, alemanys, estonians, i, sobretot, georgians.

Durant els primers anys de l’URSS, l’estatus d’Abkhàzia era confús i el 1931, per un decret de Stalin, que era georgià (nascut a Gori) i a qui li agradava molt passar les vacances a Abkhàzia, va entrar a formar part de Geòrgia com a República autònoma. Arran de les polítiques migratòries de temps soviètics, a principis dels anys 90, els abkhazos, un poble de la família del Caucas nord-oest, no arribaven a un 20% de la població.

Les relacions entre el govern de Sukhumi (Abkhàzia) i el de Tbilissi ja eren tenses durant el període soviètic i van desembocar en conflicte armat després de la dissolució de l’URSS, perquè no podien arribar a cap acord sobre l’estatus d’Abkhàzia.

El 14 d’agost de 1992, les tropes georgianes van entrar a Abkhàzia i van començar un conflicte que va acabar al cap d’un any amb la victòria abkhaza, que havia tingut l’ajuda de Rússia i de la Confederació dels Pobles de Muntanya del Caucas. A la primavera del 1994, es va signar un acord d’alto el foc vigilat per tropes d’interposició russes i cascos blaus de les Nacions Unides.

La població és ara d’uns 250.000 habitants, la majoria abkhazos i amb minories importants de russos i d’armenis. Els abkhazos no volen sentir a parlar de tornar a formar part de Geòrgia. L’Al·la, una botiguera de Sukhumi, resumeix el sentiment del poble abkhaz: “És impossible reconciliar-se amb Geòrgia, el 14 d’agost del 92 de sobte comença la guerra i els veïns (georgians) es converteixen en enemics i agafen els fusells contra nosaltres”. Els milers de refugiats georgians que van haver de fugir, però, també consideren que Abkhàzia és casa seva.