Política
CiU creu que la cobertura informativa de la campanya "incrementa la desafecció"
La diputada Joana Ortega es queixa al Parlament que el conflicte pels blocs electorals del mitjans públics fa planar "una ombra de dubte sobre els partits"
Joana Ortega, diputada de CiU al Parlament de Catalunya, ha afirmat aquest divendres, en la sessió de control parlamentari de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que el conflicte dels bloc electorals dels informatius durant la campanya i el tractament de la informació política “han contribuït a incrementar la desafecció”.
“L’abstenció ha estat la guanyadora aclaparadora i per CiU això indica un problema i cal una reflexió dels polítics però també dels mitjans de comunicació” ha afegit Ortega, tot i afegir que no eludeixen “cap responsabilitat com a formació política".
Tanmateix, ha insistir que “el conflicte pels blocs electorals és difícil d’entendre per la ciutadania i genera una ombra de dubte i desconfiança en els partits, en els mitjans i en el sistema en general”. La diputada creu que aquest a polèmica “situa erròniament els partits polítics com a repressors de la llibertat d’expressió”. “Potser hi ha una degradació del pluralisme en els mitjans públics que ha ajudat a aquesta manca de confiança” ha afegit.
Com ja han manifestat altres vegades, els convergents han insistit que “es pot discrepar i discutir però la llei electoral s’ha de complir”. Segons la lectura que en fan, "la llei electoral estableix que els mitjans públics han d’elaborar uns criteris de seguiment de la informació electoral que després són aprovats per la junta electoral. És a dir, que els còmputs de temps els marca la llei i no els partits”.
En realitat, la majoria de juntes electorals van assumir, a final dels anys 80, que el criteri que la llei marca per als espais gratuïts de propaganda electoral, i no pas per als telenotícies, es pot aplicar també als informatius: d'aquí neixen els blocs electorals, arran d'un pacte de l'aleshores vicepresident espanyol, Alfonso Guerra, amb els partits.
CiU, com els altres partits, defensen aquesta doctrina contra les protestes dels periodistes, dels col·legis professionals i fins i tot de la directora de TV3, Mònica Terribas. “Vostès, com a consell de govern, van elaborar aquests criteris que van ser aprovats, de manera que no es pot boicotejar ni deslegitimar a qui aspira al seu compliment”, s'ha queixat Ortega.
Segons la diputada, "en aquest acord es deia que les eleccions europees serien una prioritat informativa, un fet que no s’ha acomplert". “Que la informació electoral quedi relegada al final del telenotícies no implica un menysteniment a aquestes eleccions?” ha preguntat.
“L’abstenció ha estat la guanyadora aclaparadora i per CiU això indica un problema i cal una reflexió dels polítics però també dels mitjans de comunicació” ha afegit Ortega, tot i afegir que no eludeixen “cap responsabilitat com a formació política".
Tanmateix, ha insistir que “el conflicte pels blocs electorals és difícil d’entendre per la ciutadania i genera una ombra de dubte i desconfiança en els partits, en els mitjans i en el sistema en general”. La diputada creu que aquest a polèmica “situa erròniament els partits polítics com a repressors de la llibertat d’expressió”. “Potser hi ha una degradació del pluralisme en els mitjans públics que ha ajudat a aquesta manca de confiança” ha afegit.
Com ja han manifestat altres vegades, els convergents han insistit que “es pot discrepar i discutir però la llei electoral s’ha de complir”. Segons la lectura que en fan, "la llei electoral estableix que els mitjans públics han d’elaborar uns criteris de seguiment de la informació electoral que després són aprovats per la junta electoral. És a dir, que els còmputs de temps els marca la llei i no els partits”.
En realitat, la majoria de juntes electorals van assumir, a final dels anys 80, que el criteri que la llei marca per als espais gratuïts de propaganda electoral, i no pas per als telenotícies, es pot aplicar també als informatius: d'aquí neixen els blocs electorals, arran d'un pacte de l'aleshores vicepresident espanyol, Alfonso Guerra, amb els partits.
CiU, com els altres partits, defensen aquesta doctrina contra les protestes dels periodistes, dels col·legis professionals i fins i tot de la directora de TV3, Mònica Terribas. “Vostès, com a consell de govern, van elaborar aquests criteris que van ser aprovats, de manera que no es pot boicotejar ni deslegitimar a qui aspira al seu compliment”, s'ha queixat Ortega.
Segons la diputada, "en aquest acord es deia que les eleccions europees serien una prioritat informativa, un fet que no s’ha acomplert". “Que la informació electoral quedi relegada al final del telenotícies no implica un menysteniment a aquestes eleccions?” ha preguntat.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.