El TC tensa Sant Jordi

L’escena es va produir ahir a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, en el camí entre el Saló de Sant Jordi i l’escala noble. Acabava de finalitzar el comiat civil organitzat per homenatjar Juan Antonio Samaranch, i les autoritats abandonaven el palau quan el president José Montilla va anar a buscar el líder del PP, Mariano Rajoy. Van ser només uns instants de conversa però suficient perquè Montilla convidés el polític popular a celebrar una trobada cara a cara per parlar del Tribunal Constitucional i aquest es comprometés a una cita. L’entrevista es farà en un termini de dues o tres setmanes, deien ahir fonts del govern. Segons el PP, va quedar en un simple i inconcret “ja ens veurem”.

L’episodi és tan significatiu com poc original. Fa exactament un any es va produir una fotografia sorprenentment similar. En aquell cas, l’escenari va ser el Palau de Pedralbes, on un Rajoy eufòric apareixia com a convidat estrella de l’habitual xocolatada política del Sant Jordi. Montilla i Rajoy van mantenir una distesa conversa a l’interior del palau en què el president va aconsellar al gallec que retirés el recurs contra l’Estatut si és que pretén aconseguir en el futur a Catalunya suports per governar a Espanya.

L’única diferència entre la primera escena i la segona, a banda del 364 dies que la separen, és que si fa un any la situació de l’Estatut era greu, avui és obertament alarmant. El TC ja ha deixat clara quina és la retallada mínima que farà al text si és que acaba concretant la seva sentència, i, per al govern, la necessitat de moure peça s’ha convertit en imperiosa. Però, de nou, les concrecions brillen per la seva absència.

Coure’s en la pròpia salsa
A Madrid, el govern Zapatero i el PSOE continuen regant els socialistes catalans amb una dutxa freda i una de calenta. Si ahir la secretària d’organització, Leire Pajín, emfatitzava que l’“obligació” de Montilla és defensar el Constitucional i garantia que el PSOE té la mateixa posició a Madrid que a Catalunya, el ministre Caamaño no tenia cap inconvenient a assegurar que discrepa “absolutament” de la crítica del president de la Generalitat sobre la falta d’imparcialitat dels magistrats.

I és que l’estira-i-arronsa entre PSC i PSOE i el seu abast real s’ha convertit ara mateix un dels elements centrals del debat. No és casualitat que dirigents del PP asseguressin a l’agència Europa Press que no tenen intenció d’acceptar l’envit sobre la renovació del Tribunal perquè ara l’objectiu és que PSC i PSOE “es coguin en la seva pròpia salsa”. El PP, per tant, no té intenció de replicar a les “provocacions” que promou Montilla.

No és casual tampoc que des de l’oficina de premsa del PP s’expliqués ahir a través de SMSs que Rajoy accepta la reunió “sense data ni agenda” que li proposa Montilla, però deixant clar que “el seu interlocutor en el tema TC és Zapatero”. És a dir, que Rajoy no mourà ni un dit per treure les castanyes del foc als socialistes.
Un parer similar expressen tant els socis petits del govern com CiU, que no tenen inconvenient a assenyalar la responsabilitat del PSOE i Zapatero en l’escenari creat atiant la incomoditat que això provoca al PSC. Al Parlament, de moment, la proposta de resolució “com més àmplia millor” que Montilla ha reclamat per replicar al darrer esborrany de sentència del TC segueix a la cuina. Els socis del tripartit continuaven ahir les seves reunions i l’intercanvi de propostes, mentre el portaveu socialista, Miquel Iceta, s’encarregava de les converses amb el negociador de CiU, Francesc Homs.

Iceta sentenciava al vespre que “si hi ha acord no serà abans de dilluns”. Tant republicans i ecosocialistes com nacionalistes reclamen que la resolució vagi més enllà d’una simple exigència que es renovin els membres del TC que han finalitzat el mandat, com proposa Montilla. ERC vol reclamar la modificació de la llei orgànica del TC, mentre que CiU hi afegeix la petició de reprovació dels magistrats caducats i que el TC es declari incompetent per resoldre sobre l’Estatut. Tot plegat servirà avui per espessir encara una mica més la xocolata política del Sant Jordi.