Del xoc al canvi d’agulles

Que l’executiva del PSOE es reuneixi a la madrilenya seu de Ferraz cada quinze dies i no setmanalment, des que Leire Pajín pilota el partit, ha convertit el lapse entre les cites en una muntanya russa sentimental entre el PSC i el PSOE. Amb les espases desenfundades pel pols sobre la legitimitat del Tribunal Constitucional actual i la seva inhibició en la sentència de l’Estatut, com recull la resolució aprovada pel 88% del Parlament català, emissaris del president José Montilla van acudir dimecres passat a la Moncloa per abordar amb l’equip de José Luis Rodríguez Zapatero la reconducció d’un pols insostenible que amenaçava de convertir l’executiva d’avui a Ferraz en un xoc d’alt voltatge.

Quinze dies han passat des de l’última comissió executiva federal del PSOE, el 19 d’abril, en què en nom del PSC Miquel Iceta avisava als companys de partit que Catalunya iniciaria aviat una allau de pressions per renovar el TC, on conviuen 4 magistrats –inclosa la presidenta María Emilia Casas– amb el mandat caducat des del 2007 i una vacant per defunció. Amb l’afegitó que a la tardor venç el mandat de tres magistrats més elegits pel Congrés el 2001, amb la qual cosa aleshores ja serien 8 dels 12 (sobre l’Estatut només hi deliberen 10 per una recusació i la defunció) els que retindrien una cadira interina.

La veu d’Iceta va ser escoltada, però ell no va poder apuntar la rèplica final de Zapatero, perquè havia de marxar precipitadament. “Contenció, prudència i responsabilitat cap a les institucions centrals del sistema democràtic”, va receptar el líder del PSOE.

La petició de contenció, però, ha sigut tan desoïda que no només el PSC ha impulsat la deslegitimació de l’actual TC, sinó que, en un gest sense precedents, el director de campanya Jaume Collboni ha arribat a qüestionar si el líder del PSOE i inquilí a la Moncloa és més un llast que un actiu electoral en la campanya del PSC. Per calmar el que a l’executiva d’avui hauria obert la capsa de Pandora de les hostilitats, Montilla ha corregit convidant Zapatero i significativament el mateix Iceta, que avui serà a Madrid, ha modulat la veu del conseller Antoni Castells primant Catalunya a l’obediència al PSOE de 25 diputats al Congrés.

De dos punts que el PSC vol que el PSOE faci seus, la renovació del TC sembla assumida parcialment a Ferraz si no afecta l’Estatut, i no hi hauria interès a torpedinar el debat. “Una cosa és dir no a una resolució en els termes proposats i l’altra és la seva presa en consideració”, precisa el cap del PSC al Congrés, Francesc Vallès, que augura una solució coordinada. “I si acaba prosperant al Senat voldrà dir que el PSOE li ha donat el seu suport i que, per tant, també hi votarà a favor després al Congrés”, confia Vallès, tot i destil·lar un retret a Zapatero. “No s’entén per què fins ara no era més contundent a l’hora de responsabilitzar el PP de la no-renovació del TC, però sí, ho va deixar de fer”, constata.

Salvat aquest xoc de trens amb l’inesperat canvi d’agulles de les disculpes i els matisos del cap de setmana, el que no resulta fàcil conjurar és el pols per declarar incompetent l’actual TC. Si per al PSC és un punt clau de la resolució impulsada amb CiU, per al PSOE assumir-lo seria detonar l’intèrpret últim de la carta magna. És aquí on cobra valor l’avís del portaveu del PSOE José Antonio Alonso, exhibint que sempre ha blindat la “disciplina de vot”. El xoc de trens, però, el pot evitar en qualsevol moment el TC emetent la sentència i retornant els peons de cada estratègia a la casella de sortida.